La Universitat presenta a La Nau la major retrospectiva de Manuela Ballester amb més de 380 obres de tres països

FUNDACIÓ JOSEP RENAU

   VALNCIA, 13 Mar. (EUROPA PRESS) -

   La Universitat de Valncia (UV) presenta al Centre Cultural La Nau la major retrospectiva de l'artista valenciana Manuela Ballester, just quan es compleixen 30 anys de la seua mort i en el marc de la programació que la institució dedica al 8M. L'exposició reuneix més de 380 obres i documents i dona a conixer material indit de tres pasos en els quals va residir l'artista: Espanya, Mxic i Alemanya, aquests últims on es va exiliar i va morir.

   'Manuela Ballester. Pintar enfront de tot' és fruit de quasi una dcada de minuciosa investigació que es est comissariada per Carmen Gaitán Salinas, científica titular del Departament d'Histria de l'Art i Patrimoni de CSIC.

   La mostra vol contribuir a "comprendre l'abast i la importncia de l'activitat artística de la pintora i donar llum sobre obres indites, i ser així la primera gran retrospectiva sobre l'artista que aplega nombroses i heterognies obres pel seu format, llenguatge i tcnica de l'extensa producció fora i dins d'Espanya", subratlla la Universitat en un comunicat.

   Des de Valncia, passant per l'exili mexic i la República Democrtica Alemanya va experimentar una vida entre pinzells, murals i lluites personals. L'exposició integra pintures (inclosos els retrats, gnere pictric en el qual destac), illustracions de revistes, portades per a editorials, figurins de modes, cartells i projectes murals i publicitaris. Aquestes obres es posen en context amb fotografies, publicacions i documents d'arxiu que ajuden a conéixer la seua complexa trajectria.

   Creadora incansable, Manuela Ballester, pertanyent a l'anomenada generació valenciana dels 30, va forjar amb cura tenacitat una obra que transcendeix fronteres i poques, per que "encara esperava un merescut reconeixement", segons indica Gaitán Salinas en diferents publicacions sobre la prolífica artista valenciana.

   "El títol de l'exposició intenta reflectir les dificultats i obstacles -com diria Germaine Greer- a les quals hagué de fer front Ballester, derivades dels seus papers d'esposa, al costat d'un artista com Josep Renau, i de mare d'una família nombrosa en haver de fer-se crrec dels seus cinc fills, per també de l'obligada fugida de la ptria". I afegeix Gaitán Salinas que la producció de Ballester va ser determinant per a "la modernitat espanyola, per a la República i, per descomptat, per als contextos de l'exili".

PUNT DE TROBADA

   La singularitat d'aquesta exposició radica en el fet que és la major retrospectiva sobre l'artista i que la Universitat de Valncia s'ha convertit en el punt de trobada de les diferents obres. Amb un total de 50 prestadors, en la seua majoria colleccionistes privats, la major complexitat per a la comissria i la Universitat de Valncia ha estat precisament localitzar i registrar per després reunir en un únic lloc l'heterognia i mplia producció artística.

   L'exposició compta amb la collaboració institucional de l'IVAM, la Diputació de Valncia (Igualtat), la Fundació Josep Renau, el Ministeri de Cincia i Innovació (Institut d'Histria, CSIC) i el Ministeri d'Igualtat (Institut de les Dones).

   La selecció, que ocupa les sales Acadmia i Estudi General, té quatre seccions. El recorregut s'inicia precisament en la sala Acadmia, on es poden veure les tres primeres seccions que dirigeixen l'atenció a la formació de l'artista, els seus anys de joventut, la seua activitat durant la República, el conflicte bllic espanyol i finalment l'ampli ventall de llenguatges i mitjans artístics en l'exili mexic.

   En la part dedicada als anys de formació artística s'han recuperat documents sobre com comen la seua formació en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles i el seu probable pas pel taller de fotogravat del seu oncle Estanislao Vilaseca. També es mostren els primers concursos que guany, les primeres obres en algunes publicacions, com la portada per a la revista Blanco y Negro, o llenos com Mis hermanitas Rosita y Fina (1929), i alguns treballs de formació que veuen la llum per primera vegada per als ciutadans en recuperar-se expressament per a aquesta exposició.

   La segona secció est dedicada a la República i a la guerra civil espanyola i mostra el paper que tingué l'artista en aquest període, malgrat tenir ja un fill xicotet i donar a llum la primera filla en ple conflicte: 1937. Manuela Ballester tingué un paper molt actiu i va estar molt conscienciada sobre el que les dones podien fer en la rereguarda en favor del front republic.

   Així, Ballester va ser fundadora i directora de l'emblemtica revista Pasionaria, creada a Valncia, de la qual es mostren alguns exemplars. Aquest apartat inclou material indit, com el disseny del cartell Nuestra fuerza es también necesaria para la victoria (1938) i fa una ullada a la collaboració entre el matrimoni d'artistes: la portada i la contraportada d'un número de la revista Ejército del Ebro: la portada, Renau, i la contraportada, Ballester.

   La tercera secció, Els meus dies a Mxic, es dedica als vint anys d'exili que Ballester estigué en aquell país. Un dels apartats amb més obres: més de seixanta peces en paret i setanta en vitrines, a banda de vinils i altres materials. És una etapa molt prolífica, perqu reuneix les obres que va fer des de juny de 1939, quan el matrimoni Renau-Ballester arriba al país americ, fins a agost de 1959, any en qu Manuela decideix exiliar-se a la RDA, on ja havia marxat Renau un any abans.

   Moltes de les obres d'aquesta etapa són encrrecs per al taller de publicitat obert per Renau, la qual cosa contribuí a subsistir en la situació de crisi sobrevinguda per l'exili. Foren projectes de diferent naturalesa en els quals a vegades collabor la família i on s'emmarquen, per exemple, els cartells de cine o els treballs per a la publicitat.

   D'altra banda, en aquest apartat es veu la labor de Ballester com a illustradora en nombroses publicacions, entre les quals destaca la direcció artística de la revista Mujeres Españolas, així com el treball en el món de la indumentria i la personal destresa com a retratista: li agradava representar les seues amistats i molt especialment la seua família.

   L'exposició ha aconseguit reunir per primera vegada els retrats dels seus cinc fills, realitzats entre l'estiu i la tardor de 1949, treball molt complex perqu els quadres dels cinc germans pertanyen a diferents colleccionistes. També apareix un retrat dibuixat a carbonet del rector de la Universitat de Valncia, José Puche, exiliat a Mxic i que Manuela Ballester va retractar el 1945 perqu era amic de la família.

   Finalment, la sala Estudi General recull la secció La RDA i altres viatges, unes huitanta peces en paret i aproximadament trenta-cinc en vitrina corresponents a trenta-cinc anys, de 1959 a 1994, de la vida de Ballester. I és que, encara que l'artista visqué a Alemanya, va fer molts viatges, ja que es va installar al país germnic només amb els dos fills menuts, per tenia la família i els amics repartits entre l'Havana, Barcelona, Mxic i Valncia, i viatj sense descans per reunir-se amb els fills i els germans.