UVIÉU, 16 de Mayu (EUROPA PRESS)
La filósofa estaounidense Martha Nussbaum resultó galardonada esti miércoles col Premiu Príncipe d'Asturies de les Ciencies Sociales 2012. Nussbaum impúnxose a les candidatures del sociólogu español Manuel Castells y del demógrafu italianu Massimo Livi-Bacci, ente otros.
Los sos intereses centráronse en particular na filosofía antigua, la filosofía política, la filosofía del derechu y l'ética. Ésti ye'l segundu de los ocho galardones internacionales que convoca esti añu la Fundación Príncipe d'Asturies, y que cumplen con esta'l so XXXII edición.
Nacida en Nueva York (EEUU) en 1947, Martha Craven Nussbaum estudió na Universidá de la so ciudá natal y doctoróse en Derechu y Ética en Harvard en 1975. Fundadora y coordinadora del Centru de Constitucionalismu Comparáu, nesti momentu ye Ernst Freund Distinguished Service Professor de Derechu y Ética del Departamentu de Filosofía de la Facultá de Derechu y de la Facultá de Teoloxía, de la Universidá de Chicago, n'impartiendo docencia en Harvard, Brown y Oxford.
Considerada una de les voces filosófiques más innovadores y influyentes del panorama actual y defensora del papel de les humanidaes na educación, Nussbaum defende na so obra una concepción universal de los derechos de la muyer que seya a superar les llendes del relativismu cultural. Les sos teoríes entamen nel convencimientu de que persones qu'entienden de distinta manera'l bien puen ponese d'acuerdu sobre algunos principios éticos universales, que seyan aplicables onde se dea una situación de desigualdá y d'inxusticia.
Propunxo tamién un marcu constitucional y políticu respetuosu coles tradiciones y les instituciones llocales que seya a traducise n'oxetivos políticos en contestos concretos, sentando les bases pa fundamenta éticamente l'ayuda al desenvolvimientu.
Ente 1986 y 1993 foi asesora d'investigación nel World Institute for Development Economics Research (Helsinki, Finlandia), que forma parte de la Universidá de les Naciones Uníes. Presidió'l Comité pa la Cooperación Internacional y el Comité pa la Situación de la Muyer, ambos de l'Asociación Americana de Filosofía. Foi miembru del Conseyu de l'Academia Americana de les Artes y les Ciencies y de la Unión del Conseyu Americanu de Sociedaes d'Estudiu.
LA SO OBRA
Escribió, ente otres obres, 'Aristotle's De Motu Animalium' (1978), 'Love's Knowledge' (1990), 'The Therapy of Desire' (1994), 'Poetic Justice' (1996), 'Sex and Social Justice' (1998), 'Women and Human Developmen't (2000) y 'Upheavals of Thought: The Intelligence of Emotions' (2001).
Otros trabayos son: 'Hiding from Humanity: Disgust, Shame and the Law' (2004), 'Frontiers of Justice: Disability, Nationality, Species Membership' (2006), 'The Clash Within: Democracy, Religious Violence and India's Future' (2007), 'Liberty of Conscience: In Defense of America's Tradition of Religious Equality' (2008), 'From Disgust to Humanity: Sexual Orientation and Constitutional Law' (2010), 'Not For Profit: Why Democracy Needs the Humanities' (2010) y 'Creating Capabilities: The Human Development Approach' (2011).
Miembru de l'Academia de Finlandia y correspondiente de l'Academia Británica (2008), ye doctora honoris causa por más de treinta universides d'Estaos Uníos, Canadá, Asia y Europa. Ente los reconocimientos que recibió alcuéntrense'l Brandeis Creative Arts Award in Non-Fiction (1990), el Premiu PEN Spielvogel-Diamondstein a la meyor colección d'ensayos (1991), el Premiu Ness Book de l'Asociación Americana de Facultaes y Universidaes (1998); el Book Award de la Sociedá Americana de Filosofía Social (2000), por Sex and Social Justice.
El Grawemeyer Award in Education (2002); el Distinguished Alumni Award de la Universidá de Nueva York (2000); la Medalla del Barnard College (2003); el Professional and Scholarly Book Award for Law de la Association of American University Publishers (2004), el Redcliffe Alumnae Recognition Award (2007), l'A.SK Social Science Award 2009 del Social Science Research Center de Berlín (2009) y el Premiu de Xurisprudencia Henry M. Phillips de la Sociedá Filosófica Americana (2009).