Antonio López assegura que quan ell estudiava Sorolla era "verí", però "cada època té la seua"

   El pintor de Tomelloso (Ciudad Real) Antonio López ha assegurat hui que quan ell estava estudiant Belles Arts --en la dècada dels 50-- al pintor valencià Joaquín Sorolla se li considerava "verí". Tot i això, "ara ha tornat a emergir", ha assenyalat l'artista, qui ha postil·lat que "cada persona té la seua sensibilitat, però també ho té cada època".

   Antonio López s'ha referit en estos termes abans de participar als Col·loquis de Cultura Visual Contemporània que organitza la Fundació Mainel, en la seua nova seu de la plaça Porta de la Mar de València, juntament amb el també artista Juan José Aquerreta. La xerrada, moderada pel professor de la Universitat de Navarra Jorge Latorre, tenia per títol 'Figuracions'.

   Referint-se a la figuració en la pintura, s'ha preguntat si el sentiment és figuratiu o abstracte. En este sentit, ha manifestat que no sabria definir què és l'"abstracció total" doncs, segons la seua opinió, "un quadre de --l'artista català Antoni-- Tàpies és tan figuratiu com un de Sorolla".    

   "Sorolla és bo, és un pintor vàlid que va tindre un èxit espectacular, que va gaudir moltíssim i això li va matar, després li van castigar moltíssim", ha explicat el pintor de Ciudad Real, qui, a més, ha considerat que mai s'ha fet tan "escultura dolenta" com actualment. Sobre esta qüestió, ha opinat que la Comunitat Valenciana és un exemple d'això.  

   Alhora, Antonio López ha explicat que, tot i que no hi ha un "excés de cultura", sí que existix una "cultura dolenta, que com una alimentació dolenta crea un problema físic". "La cultura dolenta la genera la mediocritat humana, no deuria si fora d'esta manera, però és així", ha sentenciat.

   Ha apuntat que ara existix "més voluntat" que abans en la formació, tot i això, ha considerat que "mai s'han fet tan escultures dolentes com en esta època, sobretot, al país Valencià", que "s'està omplint de castanyes". "L'art és una cosa molt vella, s'han fet coses sublims. Estem parlant d'una cosa que acompanya l'home des que l'home és home. L'assumpte d'ara són les últimes línies", ha apuntat.  

"ÀNSIA CLASSIFICATÒRIA"

   "L'art és un misteri sorprenent", ja que permet a l'ésser humà "connectar amb alguna cosa distant", ha afirmat el pintor, qui, en esta línia, ha reprovat que s'intente encasellar les diverses tendències i suports artístics, el que va definir com l'"ànsia classificatòria". "M'agrada com es crea la imatge mitjançant la pintura", sense entrar en "el competitiu", ha indicat.

   Preguntat sobre si se sent "ben tractat" pels crítics d'art, l'artista de Tomelloso ha manifestat que ben tractat no se sent, però "potser" sí se sent "respectat", tot i que de cap manera se sent "mimat".

   Per la seua banda, Juan José Aquerreta ha parlat de la "implicació del cos amb el treball" de l'artista. "Els materials són una referència al cos", ha revelat el pintor, qui ha considerat, en este sentit, que "la pornografia és la falta de cos" i ha denunciat "esta cultura --actual-- en què l'home desapareix".