Condemnats amb fins a huit anys de presó els 23 agents de la CIA acusats pel segrest d'un imant

Europa Press C. Valenciana
Actualizado: miércoles, 4 noviembre 2009 20:07

ROMA 4 Nov. (EUROPA PRESS) -

L'exdirector dels servicis secrets italians (Sismi), Niccolò Pollari, i l'exfuncionari d'este mateix servici, Marco Mancini, no podran ser jutjats pel segrest de l'eximant de Milà (nord d'Itàlia) Abu Omar gràcies al secret d'Estat que impera sobre estos fets, segons ha decidit hui el magistrat que porta el cas, Oscar Magi.

Per la seua banda, l'excap dels servicis secrets dels Estats Units (CIA) a Itàlia, Jeff Castelli, ha estat absolt gràcies a l'aplicació de la immunitat diplomàtica. Els altres dos agents del Sismi i 23 de la CIA, en canvi, han estat condemnats a entre huit i tres anys de presó.

Pollari i Mancini no podran ser jutjats gràcies a l'article del Codi de Procediment Penal segons el qual, no es poden portar a terme els processos que depenguen de les dades sobre els quals ha sigut decretat el secret d'Estat. Per a ells, la Fiscalia havia demanat 13 i deu anys de presó, respectivament.

Amb tot i això, Pollari ha assegurat que "si el secret d'Estat haguera sigut desvelat, hauria resultat completament innocent i, per tant hauria sigut absolt", segons ha declarat mitjançant els seus advocats.

A més de fer front a una pena de presó, els agents secrets condemnats hauran de pagar a Abu Omar una indemnització d'un milió d'euros i 500.000 euros a la seua dona.

La Fiscalia, per la seua banda, ha celebrat la decisió del jutge de condemnar a la major part dels agents involucrats i ha anunciat que presentarà un recurs davant de La Cort d'Apel·lació en el cas dels responsables dels servicis secrets que han quedat fora, ja siga per raó del secret d'Estat com de la immunitat consular.

El procés italià sobre el cas d'Abu Omar s'ha convertit en el primer juí que es Du a terme a Europa contra les pràctiques antiterroristes il·legals ordenades per Estats Units darrere dels atemptats del 11-S.

Els fets es remunten a febrer del 2003, quan un equip dirigit pels servicis secrets nord-americans va capturar al presumpte terrorista Abu Omar a Milà, des d'on va ser traslladat a diverses bases aèries a Itàlia i Alemanyament i finalment a Egipte, on va ser torturat, segons sosté la seua defensa.

Temps després, la Fiscalia de Milà es va encarregar d'investigar el cas i va impulsar el procés, per la qual cosa va reclamar l'extradició dels agents nord-americans implicats en el cas.

En estos últims anys, els fiscals s'han topat amb les dificultats interposades pels Governs tant nord-americans com italià, principalment lligades al secret d'Estat declarat en el seu moment sobre estos fets.

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press