Millet.- Dimitixen els patrons del Palau i un comité gestionarà la institució

BARCELONA, 13 Nov. (EUROPA PRESS) -

Els patrons del Palau de la Música presentaran la seua dimissió en bloc i serà la presidenta en funcions, Mariona Carulla, la que s'encarregarà de dirigir la refundació de la institució mitjançant un comitè gestor fins que es creuen els nous organismes, segons publica hui 'La Vanguardia'.

Després d'esta dimissió en bloc, s'ha acordat nomenar un comité amb un reduït nombre de patrons i que Carulla siga qui compte els nous membres del patronat després de destapar-se el desviament de fons perpetrat durant anys per l'expresident del Palau Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull.

Si la proposta és aprovada, el que requerix l'assistència hui de la majoria dels 104 patrons, la gestora estarà formés, a més de per Carulla, pel director general, Joan Linares, i els patrons Carlos Cuatrecasas, Leopoldo Rodés, Ignacio García-Nieto i Maria Àngels Vallvé. També es podria incorporar alguna persona sense vinculació actual amb l'entitat.

La gestora es constituirà després de la dimissió del conjunt dels patrons, menys la presidenta, amb la qual es pretén eliminar els patrons vinculats a l'època Millet i incorporar a les persones i representants dels principals mecenes actuals.

A l'Orfeó, propietari del Palau, ja existix una comissió institucional per a la refundació integrada per Antoni Dalmau, Jordi Font, Josep Caminal, Pau Duran i Josep Maria Busquets. L'Orfeó es reunix hui prèviament a la fundació.

'MEA CULPA'

La renúncia dels patrons planejava des de fa dies tot i que ha estat dimecres passat quan esta possibilitat va cobrar més pes després de la proposta del patró Antoni Serra Ramoneda perquè tots els membres del Patronat entonaren el 'mea culpa' per la seua falta de control en els comptes de la institució i, com este últim, anunciaren la seua renúncia.

Esta proposta ha estat acollida de manera diferent en el si del Patronat, on s'ha produït una divisió entre els seus defensors i els seus detractors. Entre estos últims, es troba Antoni Dalmau, que es va mostrar contrari que hi haja dimissions entre els seus membres. "És evident que hi ha gent que ens sentim responsables de no haver sabut detectar a temps l'estafa, i que arribarà el moment oportú de renovar els òrgans de govern de les institucions del Palau", ha dit en declaracions a Europa Press.

Altres com Arcadi Calzada consideren que "no seria bo un buit" en la institució fins que finalitze el procés iniciat pels nous gestors. Tot i això, una vegada acabat, seria "lògic i natural" que "tot el món pose la dimissió a disposició", ha opinat, pel que estaria disposat a fer-ho.

AUDITORIES

Alhora, esta decisió es coneix coincidint amb la celebració d'una reunió del Patronat que tindrà lloc hui i en què es coneixeran dos de les tres auditories que s'han realitzat sobre els comptes de l'entitat després de l'escàndol del desviament de fons, un cas que està en fase d'instrucció. El propi expresident del Palau Fèlix Millet ha admès en una carta pública el desviament de 3,3 milions d'euros.

En esta reunió es coneixerà l'auditoria encarregada pel mateix Palau a Deloitte i la de la Conselleria d'Economia feta sobre el Consorci, que agrupa a les administracions. L'última que serà lliurada al jutge serà la feta pels perits judicials de l'Agència Tributària.

L'auditoria extraordinària de la Generalitat versa sobre els comptes del Palau de la Música i de l'Orfeó Català entre 2002 i 2007, així com un avanç del 2008. El Govern va decidir revisar a fons els comptes tot i que les auditories realitzades per la Intervenció General en estos anys no van llançar "responsabilitats penals, comptables o administratives", va exposar en un comunicat el 27 d'octubre.

La Intervenció va començar a auditar els comptes del Palau en 2002. Des d'aleshores i fins al 2008, les administracions públiques que integren el Consorci (Generalitat, Govern i Ajuntament de Barcelona) han aportat a l'Orfeó 2,58 milions d'euros, que han estat objecte d'anàlisis. Esta auditoria podria ser clau per a dilucidar si hi va haver o no malversació de cabals públics, el que podria comportar fins a huit anys més de presó per als imputat.

Segons publica hui 'El Periódico', esta auditoria ha constatat que al voltant de 500.000 euros procedents d'una subvenció de dos milions atorgada pel Ministeri de Cultura, fons destinats a la remodelació de la façana de l'edifici modernista, no estan justificats, i que Millet va pagar viatges de caràcter particular a Madrid a càrrec dels fons del consorci.

L'altra auditoria, la de Deloitte, apunta a un frau dels directius del Palau que rondaria els 30 milions d'euros, mentre que la Fiscalia, en el seu recurs a la sentència de llibertat provisional per a Millet i Montull, ha apuntat que el desviament era de 20 milions d'euros en metàl·lic.