TSJCV no admet la seua competència per a investigar la causa oberta contra l'alcalde de Torrevella (Alacant)

ALACANT 13 Nov. (EUROPA PRESS) -

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) no ha admés la competència per a investigar la causa oberta pel jutjat d'instrucció número 4 de Torrevella (Alacant) contra l'alcalde de la ciutat, Pedro Hernández Mateo, segons ha informat hui en un comunicat el TSJCV.

Les diligències seran tornades al jutjat instructor perquè, com òrgan competent, realitze les proves necessàries per a concretar l'existència dels fets punibles que van donar lloc a l'obertura de la causa. Si d'estes proves es deriven indicis racionals que permeten imputar uns fets delictius concrets a la persona aforada, llavors l'instructor haurà d'elevar un altre cop una exposició raonada a la Sala. I, en cas contrari, haurà d'acordar el que corresponga sobre el sobreseïment provisional de la causa.

El tribunal recorda en la seua resolució que per a assumir la competència i investigar i enjudiciar causes penals que afecten a diputats de les Corts Valencianes, "no n'hi ha prou que s'hi haja formulat una denúncia contra una persona aforada, ni tampoc que, amb este motiu, s'hagen tramitat unes diligències prèvies per un jutjat d'instrucció en esbrinament dels fets denunciats, sinó que, en este últim cas, resulta imprescindible que del contingut d'estes diligències prèvies es desprenga l'existència d'uns fets que revestixen caràcters de delicte i la d'uns indicis racionals que permeten inferir amb fonament que la persona aforada ha intervingut en la seua comissió".

En este cas, el resultat de les diligències practicades fins ara pel jutjat d'instrucció número 4 de Torrevella "només permeten concloure que el denunciat i la seua dona van realitzar una avantatjosíssima operació de venda d'una finca rústica, comprada cinc anys enrere i dedicada per ells a l'explotació agrícola, que els va reportar una extraordinària guany, i que tant la compra com la venda es van convindre amb unes societats que es dediquen a l'activitat urbanística al terme municipal del qual Hernández Mateo és Alcalde.

En l'exercici com a primer edil van sol·licitar i obtindre del ple de l'Ajuntament determinats acords relatius a esta mateixa activitat: una d'elles, la permuta d'una finca de la seua propietat per una altra de propietat municipal l'any 2000, i l'altra, l'adjudicació de la condició d'entitat urbanitzadora d'un Pla Parcial --en què està inclosa la finca permutada-- a l'any 1995".

La sala recull que, "com posa en relleu el Ministeri Fiscal en el seu informe, de les actuacions fins ara practicades, no es desprén cap dada objectiva que permeta sostindre amb fonament que la beneficiosa operació de compra i posterior venda d'aquella finca per part d'Hernández Mateo i de la seua dona tinguera el seu origen en una informació privilegiada en què concorren els requisits del tipus descrit a l'article 442 del Codi Penal".

Afegix el tribunal en al·legar que "tampoc consta cap dada del qual es desprenga l'existència d'indicis sobre possibles pressions del denunciat, com a alcalde de Torrevella, sobre els regidors del seu Ajuntament perquè aprovaren la permuta de l'any 2000 i l'adjudicació urbanística de l'any 1995 a les quals abans s'ha fet referència --el que podria integrar, en el seu cas, un possible delicte de tràfic d'influències de l'article 428 del mateix Codi--; i tampoc n'hi ha sobre la hipotètica recepció, per part de l'alcalde denunciat, d'algun do o de l'oferiment que se li fera d'alguna promesa, susceptible d'incardinar-se en algun dels tipus de delicte de suborn que es descriuen en els articles 420, 425 o 426 del Codi Penal".

DIFERÈNCIA "EXAGERADA" ENTRE PREU DE COMPRA I VENDA

El tribunal considera que "aquella diferència tan exagerada entre el preu de compra i venda de les tres finques registrals de referència --que es va multiplicar per trenta al cap de cinc anys--, unit que siga l'alcalde d'un municipi qui realitze esta lucrativa operació a títol particular amb unes entitats dedicades a l'activitat urbanística al mateix municipi de l'Ajuntament que presidix", podrien "oferir l'aparença d'una operació especulativa obtinguda amb avantatge o d'un privilegiat aprofitament de circumstàncies conegudes pel favor d'un tercer o facilitades per la mediació dels qui tenen interés a la política urbanística municipal".

"Però el ben cert és que totes estes conjectures de qui així ho poguera percebre, no responen, com diu el Ministeri Fiscal en el seu informe, sinó a meres sospites que no van més enllà i que manquen, ara com ara, de qualsevol suport indiciari", continua la sala.

Alhora, la sala en la seua sentència ha volgut precisar que "l'existència de sospites no permet mantindre obert un procés indefinidament, sent d'advertir que en el cas present la causa ha començat a l'any 2005 i al dia de hui no s'han evidenciat per l'actuació del Jutjat dades objectives que permeten fundar un judici de probabilitat sobre la comissió d'una concreta infracció criminal".

De la mateixa manera, "les diligències d'investigació a practicar, atesa l'existència d'estes sospites, no poden consistir en una indagació general encaminada a la recerca de qualsevol fet punible que poguera descobrir-se, sinó que han de ser els essencials per a la comprovació dels fets objecte de la denúncia que va donar lloc a la formació de la causa".

A més, "en el cas examinat, a més de les diligències que el Jutge d'Instrucció considere conduents a esta finalitat i d'aquelles altres que suggerix el Ministeri Fiscal a l'informe emés davant d'esta sala, relatives a les transaccions de compra i venda i a l'esbrinament de si ha pogut existir un ús d'informació privilegiada o un tràfic d'influències, sembla que podrien resultar d'utilitat per a l'aclariment dels fets les que permeteren conèixer quin era el preu de venda a l'any 1997 i a l'any 2002 d'altres finques de semblants característiques i anàloga ubicació que les que han estat objecte d'aquella lucrativa operació de compra i posterior venda feta pel denunciat.

Així mateix, seria útil saber quin ha estat l'origen dels diners amb el qual s'haja abonat l'impost corresponent a l'increment patrimonial obtingut pel denunciat com a conseqüència de la venda d'esta finca d'Almoradí (Alacant); i quin ha estat l'origen dels diners i el mitjà de pagament utilitzat per a l'abonament dels quinze milions de pessetes corresponents a l'últim termini de la compra d'esta finca".