Zapatero diu que no aniran guàrdies civils a l'Iraq i espera tindre el novembre un escenari per a eixir de l'Afganistan

MADRID 10 Sep. (EUROPA PRESS) -

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat que "no serà necessari" enviar guàrdies civils a l'Iraq i, a més, ha avançat que per al mes de novembre, quan es farà la Cimera de l'OTAN a Lisboa, espera tindre un "escenari més aproximat" sobre possibles calendaris de replegament a l 'Afganistan.

Zapatero s'ha expressat així en una entrevista en la Cadena SER recollida per Europa Press en què ha assegurat a més que no està previst que el president estatunidenc, Barack Obama, visite Espanya. "No està previst i hem de ser prudents perquè després es generen expectatives", ha afegit.

En quan a la retirada de les tropes espanyoles destacades a l'Afganistan, el cap de l'Executiu s'ha enviat a la cimera que l'OTAN farà els pròxims 19 i 20 de novembre a Lisboa i on l'estratègia de l'Afganistan, ha dit, tindrà "un lloc fonamental" per a estudiar el seu futur "a mitjà termini". Zapatero ha destacat que en la mesura que s'aconseguisca que el país asiàtic puga "funcionar pel seu compte" i garantir la seguretat en el seu territori, es podrà determinar el temps de replegament de les unitats militars allà destacades.

En este sentit, ha ressaltat la importància que té la missió d'entrenament i formació de la policia i l'Exèrcit afganés i ha emfatitzat que en funció de tota esta evolució es determinarà la retirada. "El novembre, en la cimera de l'OTAN podrem tindre un escenari més aproximat pel que fa a dates", ha agregat.

D'altra banda, el president del Govern ha avançat que "previsiblement no serà necessari" l'enviament de guàrdies civils a l'Iraq. L'abril passat, es va conèixer que en el marc de la missió 'Eujust Lex' de la Unió Europea, Espanya podria enviar guàrdies civils a l'Iraq per a avançar en les tasques de formació jurídica a les autoritats iraquianes.

AMENAÇA DE CREMA DE L'ALCORÀ ALS EUA

Rodríguez Zapatero també s'ha referit a l'amenaça del pastor estatunidenc Terry Jones de cremar còpies de l'Alcorà l'11-S en Gainesville (Florida). Ha qualificat el fet com "una cosa insòlita" mentre ha donat importància a la reacció del propi president dels Estats Units, Barack Obama, que s'ha "implicat contra estes actuacions".

"És un factor que contribuïx que no hi haja cap argument, cap excusa perquè els qui des de l'islamisme radical volen estendre a la immensa majoria dels musulmans, que són pacífics i que no estan a favor de la jihad, esta radicalitat", ha indicat, per a destacar la "reacció contundent" cap a qualsevol intent d'atacar l'islam, sobretot a través dels "mètodes que vol utilitzar este senyor", referint-se a la reverend Terry Jones.

Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, Zapatero considera que s'ha avançat en una "consciència col·lectiva" sobre el risc que suposa el terrorisme islamista per a la seguretat internacional. "Afganistan té importància perquè ha estat un país en el qual entre cometes s'ha facilitat i format a terroristes radicals islamistes i el règim talibà i les talibanes són un factor fonamental", ha afegit.

Per esta raó, ha ressaltat la necessitat de consolidar i "arribar fins al final" en intervencions militars com l'executada a l'Afganistan i en una política preventiva.

Finalment, el president del Govern ha remarcat el paper que juga Espanya en el procés de pau del Pròxim Orient i, en este context, ha elogiat la capacitat de diàleg i interlocució del ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, amb "israelians, palestins i altres països de la zona".