Alejandro Martínez Vélez - Europa Press - Archivo
VALÈNCIA, 21 Jul. (EUROPA PRESS) -
La diputada de Compromís en el Congrés, Àgueda Micó, i el diputat de la coalició en Les Corts Francesc Roig han registrat una sol·licitud formal davant del Defensor del Poble per a la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra determinats preceptes de la llei 5/2025, de 30 de maig, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat, que, al seu torn, modifica l'anomenada 'Llei Trans' valenciana.
La formació considera que "esta llei, impulsada per PP i Vox, introduïx modificacions substancials en la 'Llei Trans' valenciana i vulnera drets fonamentals i principis constitucionals essencials de l'ordenament jurídic, desnaturalitzant la seua finalitat garantista i suprimint múltiples drets reconeguts a favor de les persones trans".
"Estem davant de la primera retallada de drets de les persones LGTBI en tota la història de la democràcia valenciana. Este és el model de PP i Vox en les comunitats autònomes on governen, i és el que ens espera si en algun moment arriben a governar en l'Estat. Ataquen la diversitat, retallen drets i intenten imposar la seua visió de la societat, on només tenen cabuda els qui pensen com ells. Diguen el que diguen des del Partit Popular, els fets són incontestables. Sempre i en tots els llocs han estat en contra dels drets de les persones LGTBI", argumenta Micó en un comunicat.
Per la seua banda, Francesc Roig, afig: "Esta llei forma part del pacte infame entre Mazón i Vox que va permetre la continuïtat del president de la Generalitat amb el suport de l'extrema dreta. Un president que compta amb el rebuig del 80 % de la societat valenciana. És cruel i miserable que el preu de la continuïtat de Mazón ho paguen les persones més vulnerables, com ara les persones LGTBI, i especialment les persones trans. Per això volem lluitar contra esta retallada de drets també davant del Tribunal Constitucional".
En primer lloc, la coalició entén que existix una vulneració del principi d'igualtat i no discriminació (article 14 CE). La nova llei afeblix la protecció contra la discriminació en suprimir la definició de "discriminació per error" i eliminar els conceptes de "victimització secundària" i de "incompliment de mesures d'acció positiva".
"PERSONES MALALTES"
En segon lloc, s'observa un "menyscapte" del dret al lliure desenvolupament de la personalitat (article 10 CE). La Llei 5/2025 imposa requisits mèdics i psicològics a les persones trans, tornant a un model que les considera "persones malaltes".
En tercer lloc, s'assenyala una vulneració del dret a la integritat física i psíquica i al lliure desenvolupament de la personalitat (articles 15 i 10 CE), a causa de la regulació de les teràpies de conversió. La nova llei substituïx la prohibició explícita de teràpies d'aversió o conversió per una redacció ambigua, que condiciona la prohibició a l'existència de "agressió o intimidació" i permet un "acompanyament voluntari".
Esta modificació, per a la coalició valenciana, "podria relegitimar pràctiques que, en intentar modificar la identitat de gènere, atempten contra la integritat i l'autonomia individual".
En quart lloc, s'indica una afectació del dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament (article 27 CE). La Llei 5/2025 suprimix l'obligació que els projectes educatius aborden la diversitat de gènere i supedita les activitats a l'acord parental. Això pot suposar un veto de facto i una forma de "censura ideològica" en les escoles, afectant a una educació completa i inclusiva, i podent vulnerar el dret a l'educació i el principi de no discriminació.
Finalment, s'esmenta una afectació al dret a la intimitat (article 18 CE). Les "clàusules de compatibilitat" en l'ús d'espais segregats per sexe poden justificar l'exclusió o segregació de persones trans en nom de la intimitat d'altres usuaris. Això podria vulnerar la pròpia intimitat i dignitat de les persones trans, així com el principi de no discriminació.
Des de Compromís expliquen que ara correspondrà al Defensor del Poble estudiar la petició i decidir si interposa un recurs d'inconstitucionalitat contra la normativa aprovada per PP i Vox en el Parlament valencià.