Un estudi destaca el paper del barranc de l'Horteta en la dana i rebutja la responsabilitat única del Poyo

   VALÈNCIA, 29 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Especialistes de la Universitat de València, Avamet i Aemet apunten al paper rellevant que va tenir el barranc de l'Horteta en la dana del 29 d'octubre que va assolar la província i va provocar la mort de 228 morts. En l''Estudi cronològic dels volums de precipitació en les subconques de la rambla de Poyo en l'episodi del 29 octubre del 2024' --que acaba de publicar en la seua versió definitiva 'Investigacions Geogràfiques', de la Universitat d'Alacant-- s'assenyala que "la hipòtesi més probable és que el vessament que va arribar primer a l'Horta Sud va ser la generada en la subcuenca del barranc de l'Horteta".

    L'informe, del com es va conèixer un avanç al maig, remarca el paper exercit pels barrancs d'Horteta i Gallego, els dos "germans menors" del de Poyo. De fet, planteja dos hipòtesis principals, però sosté que "el que segur no va ocórrer és que la responsabilitat principal anara de les capçaleres de Poyo".

    Els experts --Alejandro J. Pérez Cueva i Ghaleb Fansa Saleh, de la UV ; Rafael Armengot Serrano i Adrián Revert Ferrero (Avamet); i José Ángel Núñez Mora, d'Aemet-- exposen que l'episodi de pluges se ciñó estrictament al 29 d'octubre.

    Encara que va començar a ploure a primeres hores de la nit, no s'han representat estes pluges horàries en considerar que no són significatives. A les 05-06 hores apenes estava plovent en l'àrea d'estudi, encara que sí ho feia en la conca baixa del riu Magre. A les 07-08 hores ja s'aconseguixen intensitats horàries properes a 50 mm en les capçaleres de les quatre subcuencas bàsiques (Gran, Xiva, Horteta i Gallego). Esta fase de pluges se centra a Torís, té la seua màxima intensitat a les 08-09 hores, i declina a l'hora següent, recuerfa l'informe consultat per Europa Press.

    Entre les 10 i les 15 hores disminuïxen molt les precipitacions horàries i fins i tot deixa de ploure en amplis sectors de la conca de Poyo, sobretot entre les 13 i 14 hores. La segona fase de pluges horàries comença a les 15 hores. A aquesta hora ja se superen intensitats de 60 mm en observatoris de la capçalera del barranc de l'Horteta i de 120 mm en l'hora següent.

    Esta fase de pluges --continua l'anàlisi-- aconseguix la màxima intensitat entre les 18 i 19 hores, i se seguix focalitzant en la capçalera d'este barranc. De 17 a 19 hores les intensitats arriben a superar més de 100 mm/h en totes les subcuencas de Poyo, excepte en la conca del barranc Gran, i amb prou faenes es desplacen espacialment.

   A partir de les 19 hores s'observa una gradual disminució de les intensitats, fins a les 23 hores, i alhora un desplaçament cap a les dues capçaleres més interiors de la rambla de Poyo, les conques dels barrancs de Xiva i Gran. Així i tot, es mantenen intensitats properes o superiors a 50 mm/h en algun observatori fins a les 22-23 hores, especialment en la conca del barranc de Xiva.

    Mentrestant, en sectors cada vegada més amplis de la part central i baixa de l'àrea, a partir de les 19 hores deixa de ploure. Esta subfase de pluges "marcarà un comportament diferenciat entre les aportacions pluviomètrics de la part alta i de la part mitjana i baixa de la conca".

   Els investigadors afirmen que és a partir de les cinc de la vesprada, i fins a les huit, quan es produïxen "les màximes aportacions pluviomètrics". En estes tres hores la subconca d'Horteta rep 20,7 hm3. La següent subcuenca en importància és la de Gallego, amb 18,3 hm3, seguida de la de Poyo mitjà, amb 14,4 hm3. Quasi tot el vessament d'esta última subconca és registrada en l'aforament, i genera un cabal, fins al moment del trencament, de 2.283 m3 /s.

   L'aigua caiguda en les dos subconques de capçalera (Gran i Xiva) s'incorporaria més tard. Les aportacions pluviométricos de cadascuna d'elles només superen 2 hm3 a partir de les 17 hores (PH18), i comencen a ser superiors a les de les tres subcuencas de la part mitjana i baixa, únicament, a partir de les 19 hores (PH20).

   Durant esta hora (PH20) l'aportació de la subconca del Poyo mitjà és de 4,0 hm3 , també superior a l'input pluviomètric de les subconques d'Horteta i Gallego. Horteta és la subcuenca amb més aportacions d'aigua precipitada en una hora (9,0 hm3 durant la PH18, de cinc a sis de la vesprada), i només comença a declinar durant la PH20. A esta hora és superada ja per les tres subconques de Poyo abans de l'aforament, i fins i tot per la de Gallego.

    "La subconca d'Horteta, per tant, és la que comença abans a rebre les grans aportacions pluviomètriques de la vesprada, la que registra un major volum de precipitació horària i la que comença abans a declinar, doncs deixa de rebre precipitacions a partir de la PH21. Durant esta hora i la següent, només les dos subcuencas de capçalera registren pluges superiors a 2 hm3", incidixen.

    Per la seua banda, el conjunt de Possalet-Saleta seguix un comportament semblant al de la part baixa de la conca, amb aportacions màximes durant la PH18 (3,2 hm3 ), que cessen a partir de la PH20. Els volums d'aigua precipitada no semblen correspondre's amb la riuada registrada a Aldaia, però el seu vessament va poder veure's incrementada per la derivació cap al nord de part de la inundació del Pla de Quart.

   A més, la distribució espacial de les pluges diàries mostra un episodi que no supera, però s'acosta, als màxims registres citats en terres valencianes i en la conca del Mediterrani occidental, amb valors propers a 1.000 mm/dia en diversos casos. L'alta densitat disponible d'observatoris automàtics, malgrat el reconegut problema inherent d'infraestimació de la pluja, ha permès generar una detallada cartografia de precipitació horària.

    I recalquen els experts: "Esta és potser la principal aportació nova del treball. La metodologia utilitzada pot estendre's a estudis de precipitacions intenses de situacions futures, sempre que es dispose d'una xarxa suficientment densa d'observatoris que permeta generar grids amb una resolució adequada".

   Així, els resultats obtinguts amb esta metodologia han permès l'elaboració d'hipòtesis explicatives de l'episodi. El ritme temporal i espacial de les aportacions pluviomètriques és "clau" per a entendre com va funcionar la riuada.

    Per a elaborar estes hipòtesis, especialment per a descartar el paper de la pluja caiguda en capçalera en l'inici de la catàstrofe, únicament es relacionen els inputs pluviométricos amb la resposta del sistema. Les dades d'esta resposta mostren una "conclusió òbvia": el vessament que entre les 18:55 i 19:00 va trencar l'aforament no va poder ser la mateixa que la que, a partir de les 18 hores, va començar a produir destrosses en el ventall al·luvial de la rambla.

HIPÒTESI "MÉS PROBABLE"

   Per tant, el "més probable" és que el vessament que va arribar primer a l'Horta Sud va ser la generada en la subconca del barranc de l'Horteta amb l'aportació de Gallego i de la part baixa de la conca de Poyo.

    L'arribada del vessament de Poyo va tenir una "dificultat afegida", doncs part d'ella va derivar cap al NE i va saltar a la capçalera del barranc de la Saleta, potser ajudada per un "efecte de barrera hidràulica" provocat per l'avinguda de Gallego.

    En tot cas, finalitzen, només caben dos solucions: o es van ajuntar els pics d'Horteta, Gallego i part baixa de Poyo (la que va trencar l'aforament amb 2.283 m3 /s), i llavors la riuada va poder triplicar o més esta quantitat, o van arribar primer les aigües d'Horteta i seguidament ho van fer les de Gallego i Poyo, amb una certa laminació del pic de crescuda.

   "El que segur no va ocórrer en la riuada catastròfica de la vesprada del 29 d'octubre del 2024 en el ventall al·luvial de la rambla a l'Horta Sud és que la responsabilitat principal anara de les capçaleres de Poyo, que van tenir unes aportacions més tardanes i més allunyats del punt apical d'este ventall".