La Guàrdia Civil destaca "la inexistència d'avisos" de la CHX sobre el barranc del Poyo durant dos hores el 29O

   VALÈNCIA, 25 Jul. (EUROPA PRESS) -

   La Guàrdia Civil ha remès a la jutgessa que instruïx la causa de la dana un informe en el qual realitza una cronologia dels fets d'aquell 29 d'octubre i planteja, en l'anàlisi de la situació de l'entorn del barranc del Poyo, que caldria preguntar als responsables de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) "quin va ser el motiu pel qual no es van dur a terme els avisos de superació dels llindars preceptius per part de les persones que tenien encomanades aquest funcions".

    Subratlla que destaca "en gran manera, la inexistència d'avisos" com a conseqüència de l'ascens exponencial des de les 16:15 hores, moment en què es depassa el llindar 1, fins a les 18:43 hores.

    Agrega que és "evident" que la informació "que es va transmetre i aquella que es va haver de transmetre" per part de la CHX sobre la base de les dades arreplegades pel SAIH, "no és l'única de la qual disposava el Centre de Coordinació i Emergència per a la gestió de la catàstrofe del dia 29 d'octubre", ja que comptava amb els avisos d'Aemet i les pròpies telefonades dels ciutadans.

    No obstant això, entén que "almenys en este episodi d'inundacions i donada les extraordinàries precipitacions que s'estaven registrant, era fonamental que esta informació es transmetera en temps per a conèixer la situació real dels volums d'aigua que circulaven per les lleres dels cursos fluvials amb dispositius del SAIH, en este cas en el barranc del Poyo".

    Així figura en l'informe que la Unitat Orgànica de la Policia Judicial ha enviat a la magistrada de Catarroja. Es tracta d'un document de 220 pàgines, al que ha tingut accés Europa Press, que desgrana la seqüència de fets del 29O en les diferents conques.

    En una part d'esta anàlisi, la Guàrdia Civil exposa que, "com es fa constar en la informació remesa al jutjat per la CHX, els avisos que han de dur-se a terme sobre les superacions o descens de cabal, no són automàtics, sinó que requerixen una validació manual per part dels tècnics de sala com a acció prèvia al seu enviament".

    "Destaca per tant en gran manera, la inexistència d'avisos com a conseqüència de l'ascens exponencial des de les 16:15 hores, moment en què es depassa el llindar 1, les 17:00 hores en què es depassa el llindar 2 i les 17:25 hores en què es depassa el llindar 3. No obstant això, fins a les 18:43 hores no es realitza comunicació alguna de l'ascens de cabal amb una dada sens dubte extraordinària com van ser els 1.686,8 m3/s de cabal circulant", posa de manifest.

"JUST EN EL PITJOR DELS MOMENTS"

   "Arribats a este punt, --prosseguix-- caldria preguntar en este cas als responsables de la CHX, com va ser el motiu pel qual no es van dur a terme els avisos de superació dels llindars preceptius per part de les persones que tenien encomanada aquest funcions durant la vesprada del dia 29 d'octubre, i que sens dubte van denotar una aparent absència del control sobre el dispositiu de registre de la rambla del Poyo, just en el pitjor dels moments".

    La Benemérita postil·la que és "evident que la informació que es va transmetre i aquella que es va haver de transmetre en temps per la CHX sobre la base de les dades arreplegades pel SAIH, no és l'única de la qual disposava el Centre de Coordinació i Emergència per a la gestió de la catàstrofe del dia 29 d'octubre, com s'ha pogut veure amb Aemet, o com s'exposarà en l'apartat següent amb les pròpies trucades dels ciutadans al telèfon d'emergències 112".

    "Però si s'entén que almenys en este episodi d'inundacions i donada les extraordinàries precipitacions que s'estaven registrant, era fonamental que esta informació es transmetera en temps per a conèixer la situació real dels volums d'aigua que circulaven per les lleres dels cursos fluvials amb dispositius del SAIH, en este cas en el barranc del Poyo", postil·la.

    "No obstant això, a més dels extraordinaris valors que van ser registrats durant el temps que va romandre actiu el SAIH del barranc del Poyo, cal assenyalar que aigües a baix d'este punt de control i per tant no registrats per est, confluïxen altres barrancs també afectes a la pròpia conca, com per exemple els barrancs de l'Horteta, dels Caps, de Gallego, de Pèls o de Santo Domingo entre altres, i que van aportar un volum molt important d'aigua al que ja circulava pel barranc del Poyo confluint tots ells en el casc urbà de Torrent".

    La radiografia del 29O que realitza la Guàrdia Civil se centra també en les telefonades a Emergències de ciutadans i en les informacions que des del matí anaven proporcionant els mitjans de comunicació.

    Així, entre altres testimonio arreplega que a les 13.40 hores, la radiotelevisió pública valenciana À Punt, es va fer ressò de les declaracions realitzades per l'alcalde d'Utiel, Ricardo Gabaldón, avisant que el riu Magre s'estava desbordant al seu pas pel terme municipal i que hi havia carrers i passos subterranis completament inundats. De fet, en el seu compte de X, el canal va pujar un vídeo a les 14.17 hores on poden veure's les conseqüències dels desbordaments que s'estaven produint en la localitat, recorda la Benemérita.

    "Per tant, aproximadament entre les 13:30 i 14:00 hores s'iniciaria el desbordament del riu Magre el qual aconseguiria l'inici de la seua pitjor situació entorn de les 14:55 on ja un llamante alerta d'este desbordament i que va generar les 65 trucades d'emergència en l'hora següent", detalla.

"VISIÓ GLOBAL DE LA MAGNITUD DE L'EMERGÈNCIA"

   Els agents assenyalen que, "a més del moment aproximat en què les situacions de desbordament s'estaven produint, la qual cosa si aporten els llistats de telefonades realitzades pels ciutadans és una informació clara de la situació general que s'estava desenvolupant en les diferents zones afectades de la província de Valencia, donant una visió global de la magnitud de l'emergència".

    "Però, no obstant això, la situació real, greu i de caràcter extraordinari que s'estava produint en part de la província, no solament arribava als màxims dirigents d'Emergències a través d'estes comunicacions", agreguen.

    En este sentit, recorden l'informe emès per la Unitat Orgànica de Policia Judicial el 21 de maig del 2025 a requeriment del Jutjat on es feia referencia les denominades Agències integrades entre les quals es trobaven Forces i Cossos de Seguretat, Servicis d'emergències com per exemple Cossos de bombers, ajuntaments etc. que "sens dubte i a través dels sistemes de comunicació habilitats i que són diferents al telèfon 112, havia d'estar reportant situacions d'emergència que s'estaven produint i de les quals tenien coneixement per trucades o per actuacions directes dels seus integrants".

    Finalment, l'últim punt de la diligència informe posa el focus en "les conseqüències més greus que va produir la catàstrofe, i que no van ser altres que la pèrdua de vides humanes", les 228 víctimes. En una primera relació numèrica, les dades dels morts per cada llera són els següents: "Llera del Xúquer (riu Magre): 15 persones; llera del barranc del Poyo: 192 persones; Llera del Turia: 8 persones; Llera dels barrancs de l'Albufera: 10 persones. Desaparegudes: 3 persones", enumera.