L'AVL considera que l'Ajuntament no aporta cap argument per a justificar canviar a tancada la titlla de València

   VALÈNCIA, 2 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'Acadèmia Valenciana de la Llengua considera, en el seu informe en el qual rebutja la proposta plantejada per l'Ajuntament de canviar el topònim en valencià de la ciutat, 'València', per a escriure-ho amb la titlla tancada ('Valéncia'), que el consistori no ha aportat cap argument per a justificar esta modificació i considera que la denominació "correcta i adequada" de la ciutat des del punt de vista històric i lingüístic és la "tradicional" i "única" València.

   Així ho ha indicat l'entitat normativa en un comunicat, després que en la seua sessió plenària del 27 de febrer es pronunciara sobre la proposta del canvi de nom del municipi de València, impulsada per l'Ajuntament, que demana fer oficial la denominació bilingüe Valéncia/València.

    El ple de l'AVL, en el seu informe aprovat amb 16 vots a favor, dos en contra i dos abstencions, amb caràcter vinculant, considera que la denominació "correcta i adequada" des dels dos punts de vista assenyalats és "la forma tradicional i única València". En tot cas, apunta que si l'Ajuntament decidix proposar per a l'aprovació oficial la forma doble, en contra del criteri de l'AVL, la solució bilingüe adequada és 'València/València'.

    L'entitat exposa que ha analitzat "exhaustivament" el conjunt de dades etimològiques, fonètics, documentals i normatius sobre el topònim, així com les novetats específiques aportades en l'estudi tècnic que conté l'expedient administratiu de la Direcció general de l'Administració Local.

ARGUMENTS DEL CONSISTORI "INSUFICIENTS"

   D'esta anàlisi conclou que l'estudi tècnic incorporat pel consistori "no aporta cap novetat rellevant i no oferix un corpus argumental sòlid que permeta justificar l'abandó de la forma normativa i oficial fins ara". Per a l'AVL, les consideracions presentades resulten "insuficients" i falta fonamentació necessària parell avalar un canvi toponímic "d'esta magnitud".

    Així mateix, l'entitat manté que l'informe del consistori no exposa cap fonament històric ni lingüístic que justifique la forma en castellà i la denominació bilingüe, tal com fixa el decret 69/2017 del Consell. "En conseqüència, esta institució ratifica íntegrament la posició sostinguda en l'informe del 2016 i ho fa, a més, ampliant els arguments i considera injustificat modificar la forma valenciana del topònim", subratlla.

CRITERIS

   L'informe, elaborat per la Secció d'Onomàstica i aprovat pel ple, oferix una anàlisi "exhaustiva" del nom de la principal ciutat valenciana, "atenent criteris lingüístics i històrics", de l'aplicació dels quals es desprèn que la denominació correcta és 'València', amb accent greu, "ja que s'ajusta de manera coherent a l'etimologia, a la tradició escrita i al corpus normatiu vigent, i que no existixen motius de pes suficients per a modificar-la a favor de la proposta Valéncia".

    Este enfocament "global", subratlla l'AVL, permet tenir en compte "tots els criteris aplicables, i va més enllà d'atendre únicament l'aspecte concret de la pronunciació local per a determinar la forma oficial d'un topònim".

    Segons l'informe, la Secció d'Onomàstica ha consolidat, al llarg del treball en més de 60 expedients de canvi de nom, "una metodologia sòlida basada en la deliberació sobre tres pilars fonamentals: etimologia, pronunciació i documentació històrica, juntament amb la coherència amb el corpus normatiu".

    L'informe assenyala que la normativa ortogràfica establix que la representació escrita "ha de seguir les regles ortogràfiques generals de la llengua, i que el topònim s'ha de tractar com qualsevol altra unitat lèxica anàloga". Per este motiu, subratlla que la forma ha de ser "coherent amb paraules de la mateixa família morfològica", entre les quals cita, en la seua forma en valencià, les de "paciència, consciència, adherència".

"ETIMOLOGIA INEQUÍVOCA"

   D'un altre costat, l'informe sosté que l'etimologia del topònim és "inequívoca": es va formar a partir del nom abstracte del llatí clàssic Valentia ('força, fortalesa'), amb 'i' breu. A més, s'explica que l'evolució del sufix 'entia' seguix un procés generalitzat, compartit per tot el corpus que ho inclou, i que el topònim 'València' "no es pot analitzar aïlladament".

    Per este motiu, els arguments comparatius usats en l'estudi amb els noms 'Dénia' o 'l'Énova' es consideren "metodològicament invàlids", atès que tenen evolucions fonètiques i etimològiques totalment diferents" lloc que no deriven d'una 'i' breu llatina ni contenen el sufix 'entia'.

   Quant a la pronunciació, assenyala que la distribució real del timbre de la vocal "no coincidix amb la distinció dialectal clàssica". "La vocal tònica del topònim es pronuncia tancada en valencià i en part de les varietats occidentals de la llengua, però també en algunes zones de la varietat oriental; en canvi, es pronuncia oberta en zones també occidentals, circumstància que desmunta dicotomia occidental = é / oriental = è defensada per alguns autors", remaca.

"COHERÈNCIA HISTÒRICA SOSTINGUDA"

   L'informe destaca que, en textos poètics des de l'Edat Mitjana, València rima amb paraules acabades en 'ència', la qual cosa resulta rellevant perquè mostra "coherència històrica sostinguda independentment del timbre concret (tancat o obert) en cada període".

    Quant al conservadorisme dels topònims, l'informe indica que afecta sobretot a la persistència del nom però no impedix l'evolució fonètica. De date, recalca que els topònims també assimilen fenòmens moderns com el 'apitxament', sense que supose un canvi ortogràfic. Per tant, incidix que no es pot justificar "sòlidament" que el topònim "haja mantingut inalterable en el temps el timbre de la vocal tònica d'un període determinat".

   En esta línia, afig que el topònim València és un nom "extraordinàriament documentat" en fonts llatines, gregues, àrabs medievals i modernes mentre que la grafia Valéncia és "inexistent" en els usos oficials i només apareix "esporàdicament en "alguns testimonis molt concrets".

    Per contra, València és la forma generalment usada des dels estudis de Sanchis Guarner, les Normes de Castelló (1932) i és la denominació establida en la legislació autonòmica i estatal posterior (Estatut d'Autonomia i Llei 25/1999); a més de ser la utilitzada institucionalment per l'Ajuntament de València, universitats, Diputació i en les obres normatives de l'AVL.

    L'executiu municipal va justificar la seua petició de modificació per al nom de la capital valenciana en un estudi tècnic que va encarregar sobre esta qüestió al lingüista i acadèmic de la pròpia AVL Abelard Saragossà.

   La Generalitat és qui té la competència per a establir la toponímia oficial dels municipis i per a això ha de recaptar un informe preceptiu de l'Acadèmia. A partir d'ara, s'obrirà un termini d'al·legacions a la resolució emesa per l'ens normatiu, la decisió del qual va en la mateixa la línia establida ja pel plenari de l'AVL al desembre del 2016, quan es va concloure que "encara que la pronunciació recomanada per als valencians és amb i tancada, la grafia adequada des del punt de vista històric i lingüístic del topònim és València".