Rober Solsona - Europa Press - Archivo
VALÈNCIA, 28 Jul. (EUROPA PRESS) -
L'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas ha sol·licitat a la jutgessa que instruïx la causa per la gestió de la dana, en la qual l'exdirigent es troba investigada, que reclame a la Generalitat Valenciana que emeta un informe sobre el nombre d'alertes roges decretades en els últims 10 anys i els Cecopi convocats després d'estes alertes.
En un escrit remès este dilluns a la magistrada, al que ha tingut accés Europa Press, la defensa de l'exconsellera aporta una sèrie de documents perquè s'incorporen a la causa, entre ells la nota de premsa de la Conselleria d'Emergències i Interior de la Generalitat Valenciana per la qual s'informa de l'inici de l'actualització del Pla Territorial d'Emergències de la Comunitat Valenciana, en el qual es va a incloure un nou procediment d'actuació per a la gestió del sistema d'alerta a la població Es-Alert.
Per al lletrat de Pradas, esta nota de premsa és "fonamental per a contextualitzar el marc normatiu i operatiu vigent en matèria d'emergències a la Comunitat Valenciana en la data dels fets que s'instruïxen en esta causa, concretament el dia 29 d'octubre del 2024".
"Acredita de manera fefaent --incidix-- que, en el moment de produir-se els successos investigats, el sistema d'avís a la població Es-Alert encara no estava formalment incorporat al Pla Territorial d'Emergències de la Comunitat Valenciana. Es tracta d'una informació que considerem crucial per a valorar si l'actuació de la Conselleria d'Emergències es va ajustar a la normativa i protocols aplicables en aquell moment, per la qual cosa la seua incorporació a la causa és indispensable per a determinar el compliment dels deures de diligència exigibles a la consellera en el marc normatiu vigent en la data dels fets".
També aporta una còpia dels plecs de la licitació del contracte del Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH), en els quals s'arrepleguen els requisits que han de complir les empreses licitadores, entre ells, el de comptar amb personal especialitzat, i fa constar l'empresa adjudicatària.
L'aportació d'estos plecs és, per a Pradas, "imprescindible per a verificar els requisits tècnics i professionals exigits a l'empresa per a la correcta operació i manteniment del SAIH, especialment quant a la necessitat de comptar amb personal especialitzat".
"Permeten avaluar la diligència en la contractació i en la supervisió del servici, així com determinar si va haver-hi un compliment adequat de les obligacions contractuals per part de l'empresa adjudicatària, per la qual cosa la seua anàlisi és fonamental per a partionar possibles responsabilitats i per a comprendre si eventuals deficiències en el funcionament del sistema van poder derivar d'un incompliment de les condicions establides en la licitació", argumenta.
D'altra banda, demana al jutjat que reclame a Govern valencià determinada informació, en concret el nombre total d'alertes roges declarades en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana durant els últims deu anys, i en quants d'estos casos es va procedir a la convocatòria d'un Cecopi després de decretar-se dita alerta roja.
D'esta manera, al·lega, es disposarà d'un "element de contrast" que esta part considera "molt rellevant, per a poder apreciar l'excepcionalitat de la constitució del Cecopi el dia 29 d'octubre del 2024, especialment davant de les afirmacions de tardança sostingudes per algunes acusacions i recollides en determinats interlocutòries".
Esta diligència, insistix la defensa, "permetrà establir un marc comparatiu basat en fets, que ajudaran sens dubte, a determinar si l'actuació del 29 d'octubre del 2024 es va ajustar als protocols habituals i a la pràctica seguida davant de situacions d'emergència en les quals es va declarar l'alerta roja, i d'esta manera poder valorar adequadament si la temporalitat de la convocatòria del Cecopi va ser una anomalia o una pauta recurrent, la qual cosa és fonamental per a la correcta valoració de les possibles responsabilitats en el procediment".
UNA ACUSACIÓ DEMANA INVESTIGAR A POLO
D'altra banda, també en el marc d'este procediment, una de les acusacions, la que exercix Liberum, ha sol·licitat al Jutjat modificar la condició processal del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, a investigat després de l'informe remès a la instructora per la Guàrdia Civil, i que cite per a declarar en qualitat de testimoni a la presidenta d'Aemet, María José Rallo del Olmo.
Al·ludix així al document de la Guàrdia Civil que assenyala que destaca "en gran manera, la inexistència d'avisos" per part d'este organisme sobre el Poyo com a conseqüència de l'ascens exponencial des de les 16:15 hores, moment en què es depassa el llindar 1, fins a les 18:43 hores.
Agrega l'Institut Armat que, encara que és "evident" que la informació "que es va transmetre i aquella que es va haver de transmetre" per part de la CHX sobre la base de les dades arreplegades pel SAIH, "no és l'única de la qual disposava el Centre de Coordinació i Emergència per a la gestió de la catàstrofe del dia 29 d'octubre", ja que comptava amb els avisos d'Aemet i les pròpies trucades dels ciutadans, "almenys en este episodi d'inundacions (...) era fonamental que esta informació es transmetera en temps per a conèixer la situació real dels volums d'aigua que circulaven per les lleres dels cursos fluvials amb dispositius del SAIH, en este cas en el barranc del Poyo".
Per a la representació que exercix Liberum, "independentment que les autoritats autonòmiques competents en la gestió d'esta tragèdia (inclosos els servicis d'emergències) hagen de ser objecte d'investigació en el present procediment, ho ha de ser igualment, tant l'Aemet com la CHX pel seu deficient i negligent gestió, com ha quedat acreditat en l'informe" de la Guàrdia Civil.