EL TS confirma els 29 anys de presó per a la dona que va assassinar a la seua parella després de subministrar-li laxants

   VALÈNCIA, 24 Jul. (EUROPA PRESS) -

   La sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna de 29 anys de presó imposada a Mari Carmen, la dona que va assassinar al seu company sentimental després de subministrar-li durant mesos laxants mentre es trobava hospitalitzat, així com d'apropiar-se dels seus diners.

   El Suprem desestima així el recurs de cassació interposat per la condemnada contra la sentència del Tribunal Superior de Justiia de la Comunitat Valenciana, que va confirmar al seu torn íntegrament la dictada per un tribunal del jurat de l'Audiència Provincial de València, que la condemnava a 23 anys de presó per un delicte d'assassinat amb agreujant de parentiu i a altres sis per un delicte continuat d'estafa agreujada, i la va absoldre del delicte de falsedat documental.

   La representació de la recurrent va formalitzar el recurs al·legant trencament de forma per les proves testificals admeses, per la parcialitat en les instruccions donades al jurat i per defecte en la proposició de l'objecte de veredicte amb motiu que causa indefensió, així com per infracció de precepte constitucional en entendre que la sentència recorreguda infringia el dret fonamental a la presumpció d'innocència.

    A més, al·legava infracció de llei en relació amb els principis constitucionals in dubio pro reo, i presumpció d'innocència en relació amb l'assassinat i la traïdoria del mateix, així com infracció de precepte constitucional en entendre que s'havia vulnerat la presumpció d'innocència i per infracció de llei per error en l'apreciació de la prova.

   No obstant això, el Suprem rebutja els set motius al·legats per la defensa i recalca que el seu treball com a òrgan de cassació "no consistix a oferir una versió alternativa als fets" i no li permet "abraçar la tesi exculpatoria i desplaçar així a l'òrgan veritablement sobirà per a declarar la responsabilitat penal dels fets jutjats".

   "El Jurat ha valorat de forma més que coherent l'arsenal probatori lloc a la seua disposició i el seu desenllaç valoratiu compta amb l'aval de l'òrgan d'apel·lació i la nostra tasca de fiscalització s'esgota en la constatació que s'ha respectat de forma escrupolosa el cànon constitucional que definix el dret a la presumpció d'innocència", assenyala. Per tot això, l'alt tribunal declara que no escau al recurs de cassació i condemna a la recurrent al pagament de les costes causades.

   Els fets van ocórrer entre els mesos de setembre del 2020 i abril del 2021, en els quals la víctima, que patia diverses patologies, va estar ingressada en un centre hospitalari. Tal com declara provat la sentència, l'acusada va administrar de manera continuada i de forma intencionada laxants a la seua parella "sabent i acceptant que amb això li podria causar la mort".

   La ingesta d'estos medicaments va causar al pacient un quadre de diarrea crònica i funcional refractària a qualsevol tipus de tractament, així com una deshidratació i una deterioració progressiva i irreversible del seu estat que va motivar el seu ingrés en la UCI al març del 2021 per un xoc sèptic sever i que va ser determinant perquè morira el 16 d'abril d'este mateix any.

   La dona, que exercia d'acompanyant i cuidadora del seu company sentimental durant la seua estada hospitalària, es va apropiar del telèfon de l'home i va desaconsellar als fills d'este que anaren a veure-ho. Això li va permetre quedar-se tot sol amb ell i administrar-li els laxants sense que el propi perjudicat, els seus familiars o els metges pogueren adonar-se, segons la resolució judicial.

   A més, es considera provat que, des d'octubre del 2020 i fins a la defunció de la víctima, l'ara condemnada va realitzar diferents operacions econòmiques per a apropiar-se dels diners de la seua parella sense el seu consentiment i aprofitant-se de "la seua situació de desvalimiento".

   En concret, va dur a terme 152 extraccions de diners en caixers bancaris per un total de 88.110 euros amb les targetes de crèdit del seu company, va subscriure dos préstecs al seu nom i va fer múltiples compres en establiments comercials.

   La sentència recorreguda la va condemnar per això a pagar en concepte de responsabilitat civil 135.517 euros per estes quantitats defraudades, que hauran de destinar-se a l'herència del mort. Igualment, li va imposar el pagament de sengles indemnitzacions de 30.000 euros als dos fills de la víctima per danys morals.