La Unió proposa a la Generalitat un front comú contra la proposta de reforma de la PAC

   VALÈNCIA, 25 Jul. (EUROPA PRESS) -

   La Unió Llauradora i Ramadera insta a la Conselleria d'Agricultura a fer un front comú amb el sector agrari de la Comunitat Valenciana per a rebutjar la proposta de reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) i del nou Marc Financer Plurianual per al període 2028-2034 presentada per la Comissió Europea.

   En un comunicat, l'organització agrària reclama l'engegada d'un procés de treball conjunt entre la Conselleria i les organitzacions professionals i cooperatives valencianes per a redactar un document institucional d'oposició que servisca com a posicionament oficial del sector agrari valencià davant del Govern d'Espanya i les institucions comunitàries.

    Segons La Unió, la proposta comunitària genera preocupació perquè suposa un canvi profund tant en el finançament com en la gobernança de la PAC. Es preveu una reducció del 22% en termes nominals (de 387.000 milions d'euros a 300.000 milions), "amb un impacte encara més greu si considerem la inflació acumulada".

    Des de l'entitat lamenten que la PAC quedaria integrada en fons de desenvolupament nacionals i regionals, amb assignacions estatals discrecionals. Al seu juí, esta estructura pot provocar una major fragmentació entre països i regions i afeblix el caràcter comú d'una política essencial per a la cohesió territorial i social europea.

    A més, advertixen que es preveu la desaparició dels dos pilars clàssics de la PAC, la qual cosa "trenca amb l'equilibri entre ajudes directes i desenvolupament rural".

    "El nou Marc Financer Plurianual, tal com està concebut, no només compromet la viabilitat econòmica de milers d'explotacions, sinó que atempta contra el model europeu d'agricultura i la pròpia raó de ser de la PAC", denuncia el secretari general de La Unió, Carles Peris.

PETICIONS

   Davant d'este escenari, l'organització demanda a la Conselleria d'Agricultura que el document conjunt plantege set línies estratègiques prioritàries. La primera és que hi haja un blindatge pressupostari sobre la base de la coherència europea: manteniment de fons FEAGA i FEADER, amb una dotació incrementada; blindatge del pressupost d'ajudes directes, ajustat al context inflacionari i als costos de producció; evitar la fragmentació estatal de la PAC ; garantir el seu caràcter comú entre estats membres i comunitats autònomes.

    El segon eix és assegurar una rendibilitat econòmica i sostenibilitat equilibrada: preus justs, amb mecanismes legals que asseguren cobrir costos de producció; protecció de la capacitat productiva davant de mesures ambientals excessivament restrictives; compensacions econòmiques per la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i ús regulat de fitosanitaris que tinga en compte la falta d'alternatives viables.

    La tercera línia passa per mesures per al relleu generacional i priorització de l'agricultor professional: impuls decidit al relleu generacional, amb incentius i suport estructural; priorització del professional agrari com a destinatari central de la PAC.

    El quart focus que proposa La Unió és el desenvolupament territorial i lluita contra la despoblació: introducció del criteri de despoblació com a factor obligatori en l'assignació de fons i finançament específic per a zones amb limitacions naturals i sectors vulnerables.

    La seua cinquena línia estratègica és la simplicitat administrativa i estabilitat normativa: simplificació "real" de la burocràcia, amb adaptació dels requisits al tipus i grandària de les explotacions, així com normes clares, estables i comprensibles per a una millor adaptació i compliment per part del sector.

    La sisena és la gestió de riscos, infraestructures i digitalització: creació d'un sistema europeu de gestió de riscos per a fer front a fenòmens climàtics, sanitaris o econòmics i compatible amb els estatals; modernització de regadius i eficiència hídrica, amb inversions prioritàries en el sud d'Europa, i impuls decidit a la digitalització del sector agrari.

    I la setena "i no menys important" fa referència a la reciprocitat comercial i defensa de l'equitat: reciprocitat estricta en comerç internacional, aplicant als productes importats els mateixos estàndards europeus (fitosanitaris, benestar animal...).