La jutgessa de la dana apunta a una "diferència radical" entre administració local i autonòmica en l'enviament d'alertes

   VALÈNCIA, 14 Jul. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana del 29 d'octubre del 2024 --que va acabar amb la vida amb 228 persones-- sosté que "existix una diferència radical entre l'administració local i l'autonòmica a fi de llançar alertes a la població i l'adopció de mesures d'autoprotecció".

    Així figura en una de les dos resolucions que ha dictat hui dilluns la magistrada en relació a esta causa i que ha facilitat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

    En el primer de les interlocutòries, la jutgessa desestima el recurs de reforma d'una acusació particular contra la interlocutòria prèvia pel qual la pròpia instructora va rebutjar investigar a l'alcalde d'Utiel.

   Nuria Ruiz Tobarra recorda que "l'objecte d'este procediment se centra en l'avís tardà a la població, malgrat l'existència d'informació suficient per els qui en l'àmbit autonòmic posseïen la competència en matèria de protecció civil".

    "Existix una diferència radical entre l'Administració Local i l'Autonòmica, a fi de llançar alertes a la població, l'adopció de mesures d'autoprotecció. Esta diferència radica en el maneig d'informació, i el presumible, encara que desgraciadament inexistent, coneixement de les mesures a adoptar davant d'una situació d'emergència com a element que permetria prendre estes mesures", argumenta.

    I afig que "l'anàlisi fragmentària" de la informació disponible, no només per l'Ajuntament d'Utiel, sinó en general per la totalitat d'ells, --"a diferència d'els qui assumien legalment el comandament de l'emergència en l'Administració autonòmica, els qui comptaven amb múltiples canals d'informació, a través no només de l'Aemet, els mitjans de comunicació, sinó igualment la informació de la CHX, les trucades a l'112, la disposició de mitjans personals que havien de controlar els barrancs i les lleres, la possibilitat de ser assistits per tècnics en emergències en una reunió del CECOPI)", remarca-- impedeix atribuir la posició de garant, no només a l'alcalde d'Utiel, sinó a la resta d'alcaldes, "els qui es van veure sorpresos, no van rebre tampoc la informació precisa, ni se'ls va aconsellar de manera específica sobre les mesures a adoptar".

   A l'anterior se sumisca, continua, una "diferència radical amb l'Administració local: la competència en la direcció del pla". En este sentit, assenyala que a data de 29 d'octubre del 2024, d'acord a la normativa, la consellera competent en matèria de protecció civil era l'exconsellera Salomé Pradas i el secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, tots dos investigats.

   Creu que la magistrada que el primer edil d'Utiel va adoptar el 29O mesures de protecció de la població "que anaven molt més allà del consell de no acostar-se a les riberes i rius emès per l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, i amb una antelació molt superior a la del referit avís especial: el tancament dels centres escolars".

"FORA DEL DRET PENAL"

   En esta línia, assevera que "l'atribució indiscriminada de responsabilitat penal en les defuncions a qualsevol autoritat o funcionari públic, i especialment de les locals, ha de descartar-se de plànol". "El contrari comportaria a la investigació com a presumptes responsables penals dels homicidis i lesions imprudents als alcaldes de la pràctica totalitat de les poblacions on es van produir els fets, la qual cosa ens situaria fora del dret penal", advertix.

   En una segona interlocutòria, la instructora desestima el recurs de reforma d'una altra acusació particular contra la negativa prèvia a citar a declarar a un testimoni.

   I ho fa insistint en l'argument que cal "rebutjar de plànol que les defuncions en el barranc del Poyo tingueren qualsevol tipus de relació amb la presa de Forata, una presa que no va patir de desbordament, coronació o trencament que derivara en un augment de cabal de manera sobtada i inesperada, i que provocara en definitiva les defuncions", tal com va expressar "de manera clara, precisa i extensament" un dels enginyers que han atestat.

   "No va afectar, malgrat la insistència d'algunes representacions en el barranc del Poyo. Estes afirmacions errònies eren disculpables en un primer moment de la investigació, però la insistència en el present moment processal, manca de sentit, desvia la correcta anàlisi dels desbordaments en barrancs i rius, i no aporta element algun en la investigació de les defuncions", afirma la jutgessa.

   I abunda: "No es basa en cap tipus d'informe real, dada, més enllà de les conjectures i s'aparta de la simple situació geogràfica de la presa, en este cas la de Forata en relació amb els barrancs i lleres".

    Com ja va fer en una resolució anterior, la magistrada titlla de "autèntic bulo la repercussió de la presa de Forata en la crescuda del barranc del Poyo". "Es tracta simplement d'una altra conca. Igualment ha de descartar-se que tinguera qualsevol tipus d'efecte negatiu en els successos del dia 29 d'octubre del 2024. Al contrari, com s'ha expressat, va produir un efecte netament beneficiós".

    Finalment, apunta que la representació recurrent s'ha personat com a acusació particular, "per més que pretenga investigar totes les defuncions i lesions produïts en qualsevol lloc, com una acusació popular (que no ho és, ni s'ha personat en tal sentit complint els requisits de les altres acusacions populars)".