Reallotjar veïns de zones d'alta inundabilidad i repoblació forestal, entre les propostes de biòlegs després de la dana

   VALÈNCIA, 14 Jul. (EUROPA PRESS) -

   El Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana (COBCV) prioritzen l'aplicació de "intervencions extrahidràuliques", en lloc d'infraestructures, per a afrontar el risc inundatori de caràcter hidrològic com la tràgica dana viscuda el 29 d'octubre del 2024. Entre les mesures que proposen, figuren el reallotjament de veïns de zones d'alta inundabilidad i la repoblació forestal.

   Així ho ha destacat la degana de l'organisme col·legial, María Diago, en la presentació de l'informe '29 d'octubre del 2024: De la catàstrofe mediambiental a la regeneració territorial', que s'ha dut a terme este dilluns.

   Una infraestructura hidràulica "solament atén a l'art de conduir l'aigua i ho veu com un element mecànic, no obstant això una conca hidrològica té en compte la naturalesa del territori". "Cal atendre a les variables naturals i ambientals en relació a les societats humanes i regenerar la part superior de les conques a través d'intervencions extrahidràuliques", ha destacat la degana.

   Estes intervencions extrahidràuliques es focalitzen en "mesures de caràcter ecològic, econòmic, social o urbanístic" i no centrades en el propi riu. La infraestructura hidràulica per a controlar la llera de l'aigua ha de ser "l'última opció" i en tot cas a "d'anar acompanyada de mesures complementàries que augmenten la seua resiliència", ha assenyalat.

   En l'informe per a la regeneració després de la dana, a la presentació de la qual ha assistit el comissionat del Govern per a la reconstrucció de la dana, José María Ángel, s'arrepleguen un total de trenta mesures que establixen la base "de la regeneració per a recuperar el perdut des de l'ecoeficiència".

   "Estes mesures han de, en primer lloc, servir per al futur, de manera que l'impacte humà i econòmic siga el més lleu possible i augmente la seguretat ciutadana; en segon lloc, han d'apostar pel desenvolupament humà i sostenible; i finalment, han de ser econòmicament el menys oneroses possibles", ha destacat la degana.

   Prèvia a la realització de les accions, des del Col·legi de Biòlegs es van analitzar quins havien sigut les causes del desbordament del barranc del Poyo el 29 d'octubre del 2024 i "per què els efectes quant a pèrdues humanes i materials havien sigut tan elevades", amb un total de 228 morts.

   "La quantitat de morts en comparació de la riuada del 57, la pantanada de Tous del 82 o les inundacions de la Vega Baixa el 2019 és molt greu. Això mereix una reflexió per part de tots", ha destacat Diago.

   L'informe mostra com en comparació de les riuades anteriors ocorregudes a la Comunitat Valenciana, "en esta dana es van registrar menys litres per metre quadrat que en la resta". El 1957 es van detectar a Xàbia 878 litres per metre quadrat en 24 hores. El 1982 en Cases del Baró van caure 882 litres per metre quadrat. Mentre, el 2024 es van registrar 772 litres per metre quadrat a Torís o 615 a Xiva.

"EL DANY PRODUÏT ÉS INAUDIT"

   D'altra banda, el cabal dels rius i barrancs que van patir les diferents inundacions en este segle i el segle passat són, en alguns casos, majors que les del barranc del Poyo. "Mentre que el riu Xúquer té un cabal de 16.000 metres cúbics per segon, el barranc del Poyo és de 4.500 metres cúbics per segon. Tenint en compte estes dades, el dany produït és inaudit", ha subratllat l'especialista.

    Així mateix, en l'anàlisi es van estudiar les conques hidrogràfiques de cada riu i barranc, "aquell tros on per un punt determinat desguassen les aigües que cauen en una altra llera, llacuna o mar". El barranc del Poyo té 480 quilòmetres de conca, mentre que el riu Turia que va patir les inundacions de 1957 té 6.400 quilòmetres de conca.

    "A mesura que trèiem els nombres no donàvem crèdit a l'ocorregut l'any passat, però hi ha una sèrie de característiques pròpies del barranc del Poyo que van fer que el seu desbordament ocorreguera i fóra tan desastrós", ha explicat Diago. Estes raons són l'"acusat desnivell" de la conca, la seua litologia "impermeable o poc permeable" - composta per argiles i roques margas-, i la seua característica com a punt de trobada d'altres barrancs i com a conca "desconnectada" on només corre aigua quan plou.

    "Al llarg dels anys s'ha produït una invasió de les lleres per part de les activitats econòmiques i socials humanes, en ser llocs que majoritàriament estan secs. S'han envaït aquestes zones inundables a través de plans generals, infraestructures, polígons industrials, produccions agropecuàries, i d'esta manera s'ha taponat l'eixida natural de l'aigua", ha destacat la biòloga.

   Diago ha advertit que "tot el que es fa conca a baix afecta conca a dalt i viceversa". "Aigües a dalt trobem masses forestals o parcel·les de produccions agropecuàries que en gran part estan abandonades, mentre que aigües a baix les zones estan impermeabilitzades, quan la seua labor és ser permeables, frenar la velocitat de l'aigua i infiltrar-la en el sòl", postil·la.