Salvament Marítim se submergix en aigües de Castelló per a comprovar l'estat del petrolier Woodford

   CASTELLÓ, 29 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Salvament Marítim, dependent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible a través de la Direcció general de la Marina Mercant, ha conclòs amb èxit una operació submarina de supervisió del petrolier Woodford, que roman enfonsat enfront de les costes de Castelló des de l'any 1937.

   El derelicte es troba a una important profunditat, de 80 metres, la qual cosa dificulta considerablement les operacions submarines. Ja el 2012, Salvament Marítim va realitzar una operació sense precedents per a examinar el derelicte i extraure del mateix una gran quantitat de fuel (450 metres cúbics d'hidrocarbur).

   "L'objectiu d'esta recent operació --juny-- era comprovar l'estat del derelicte més una dècada després de la nostra primera intervenció", ha afirmat Rafael Bautista, cap de servici d'Operacions Especials i Lluita contra la Contaminació de Salvament Marítim. Les proves realitzades per Salvament Marítim han confirmat que no s'aprecien fugides de combustible i que, d'haver-hi pèrdues, són residuals.

FASES DE L'OPERATIU RECENT

   El passat mes de juny, l'equip d'Operacions Especials de Salvament Marítim, al comandament de Rafael Bautista, va tornar al lloc de l'enfonsament per a realitzar una inspecció de reconeixement i comprovar l'estat del derelicte. En l'operació, dividida en quatre fases, es van realitzar dues immersions amb un vehicle d'inspecció submarina per control remot (ROV).

   En la primera immersió del ROV, el dimecres 18 de juny, es va realitzar una primera fase de reconeixement general al voltant del buc, comprovant si hi havia xarxes de pesca, caps o cables embullats que pogueren suposar un perill d'atrapament per al propi vehicle ROV.

   Una vegada comprovada l'absència d'elements perillosos, es va passar a una segona fase, en la qual es va inspeccionar detalladament la coberta principal del buc. Així, es va comprovar el castell de proa, el pont de comandament, el costat de babord de la coberta principal i la part de popa arribant fins a l'hèlix i el timó. En tota esta fase prèvia d'inspecció no es va detectar cap fugida d'hidrocarbur del derelicte.

   L'endemà, amb mar en calma, es va iniciar la segona immersió en la qual es van dur a terme les següents fases: la tercera fase va consistir a tractar de localitzar les bridas cegues o tapes, que es van col·locar en l'orificis practicats en el casc per a poder extraure l'hidrocarbur en les operacions del 2012.

   "La vegetació i vida sobre el derelicte ha crescut molt en aquests anys i ha tapat les bridas. Vam poder localitzar les dels tancs 8 i 9 babord, completament camuflades pel sediment dipositat sobre elles. Les vam estar observant i comprovant que estaven intactes i no hi havia cap fugida", ha explicat el cap d'àrea d'Operacions Especials i Lluita contra la contaminació (LCC) de Salvament Marítim, Juan Ferrer, coordinador de l'Operació.

   Finalment, la quarta fase va consistir en una inspecció més detallada del casc del buc pel costat de babord, sobretot en la zona central, on se situen els 9 tancs de càrrega. D'haver-hi hagut alguna fugida, probablement s'haguera localitzat ací, ja que és on s'emmagatzemava la càrrega de fuel del buc.

   "No aconseguim localitzar cap fugida, la qual cosa és un bon senyal, i ens fa suposar que les pèrdues que puga tenir el derelicte són residuals, de les restes que puguen quedar entre els reforços dels tancs", ha assegurat Ferrer.

   Finalitzada la inspecció del casc, l'equip d'Operacions Especials de Salvament Marítim va tornar a revisar la coberta principal, on van inspeccionar les diferents tapes dels tancs, elements de coberta, les restes dels dos mastelers i, ja en la popa, la ximenera del vaixell.