Veïns i sindicats reclamen un augment de la inversió en habitatge a la Comunitat Valenciana de fins al 2% del PIB

   VALÈNCIA, 21 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Els sindicats UGT-PV i CCOO PV i la Confederació d'Associacions Veïnals de la Comunitat Valenciana (CAVE-COVA) reclamen a la Generalitat l'augment de la partida destinada al foment de l'habitatge públic fins a almenys un 2% del PIB de la Comunitat Valenciana. Així mateix, destaquen la necessitat de l'aplicació de la Llei d'Habitatge estatal en el territori autonòmic. "En la situació en la qual estem, incrementar les polítiques públiques en matèria d'habitatge és fonamental", asseveren.

   La secretària general de CCOO PV, Ana García, el secretari general d'UGT-PV, Toni Calero, i el president de CAVE-COVA, Juan Antonio Caballero, han presentat este dilluns en roda de premsa el manifest 'Per un habitatge per a una vida digna: un dret de la ciutadania', dins de la campanya 'Habitatge Digne: Un dret de la ciutadania' que començarà a l'octubre i la programació de la qual serà detallada al setembre.

    D'acord al president de CAVE-COVA, "este manifest obeïx a una preocupació d'organitzacions consolidades que pretenem passar de la reactivitat a la proactividad". "Entrem en els problemes i no només en les superfícies, discutim, parlem, coneixem i ens formem per a poder influir en les polítiques públiques en general i en la política d'habitatge en particular", ha reivindicat.

   Actualment, l'accés a l'habitatge digne és "la principal preocupació de la ciutadania espanyola" d'acord a l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), com ha recordat Calero. "Les dades indiquen que més de la meitat dels ciutadans han de destinar entre el 40 i el 60% de la seua renda per a poder accedir a l'habitatge, quan hauríem d'estar en dades d'un màxim del 30%", ha continuat.

   Calero ha assenyalat que la societat valenciana es troba en un moment de "dèficit d'accés a l'habitatge. Hem passat de construir entorn de 75.000 habitatges l'any 2000 a poc més de 12.000 en els últims anys".

   D'altra banda, segons ha remarcat Ana García, en els últims deu anys el lloguer a la Comunitat Valenciana ha incrementat un 139%, i el preu del metre quadrat es troba en els 12,3 euros, la qual cosa fa que el preu de lloguer dels apartaments aconseguisca en diverses ocasions els 1.200 euros, "superant el salari mínim interprofessional".

   "El dret a l'accés a un habitatge digne en la nostra comunitat autònoma s'està vulnerant, sobretot per a les persones que més ho necessiten", ha assenyalat García. En este punt, ha recordat a les famílies afectades per la dana del 29 d'octubre del 2024 i ha denunciat que "les ajudes de lloguer són insuficients perquè estes famílies que han patit les conseqüències de la dana puguen fins i tot tenir accés a un habitatge en els seus propis municipis".

   En el manifest, confederació i sindicats han reclamat en primer lloc un reforç a les partides pressupostàries amb un augment de la inversió pública en matèria d'habitatge almenys al 2% del PIB a la Comunitat Valenciana, la qual cosa suposaria uns 2.760 milions d'euros.

   Per a això, consideren imprescindible l'ampliació del parc públic d'habitatge. "Estem entorn del 2% de parc públic d'habitatge, quan la mèdia europea està en el 9,3%", ha assenyalat Calero. Al seu juí, incrementar el parc públic d'habitatge és "essencial" per a poder accedir a l'habitatge a un preu assequible, tant si estos habitatges es posen a la venda com si es troben per a llogar. Així mateix ha destacat la necessitat de la compra d'habitatge privat per part de l'Estat per a crear lloguer social o la utilització de l'habitatge buit.

   Respecte a este punt, García ha afegit que la Comunitat Valenciana és una de les comunitats autònomes "amb major volum" d'habitatge buit. "Estem parlant del 14% el 2021, que ara podria ser fins i tot major. No només diem que és necessari construir amb prudència, sinó també rehabilitar estos habitatges buits", ha continuat.

"GRAN PACTE D'ESTAT"

   D'altra banda, Calero ha destacat la necessitat de desenvolupar mesures coordinades a través de la realització d'un "gran pacte d'Estat". Estes mesures "han de" començar per l'aplicació de la Llei d'Habitatge estatal a la Comunitat Valenciana.

    "En una comunitat on pràcticament el 30% de les compres d'habitatge les estan acaparant ciutadans estrangers i on a més han incrementat el nombre de desnonaments, és fonamental que el govern valencià aplique ja la llei d'habitatge per a declarar zones tensionadas i limitar les pujades dels preus de lloguer", ha subratllat Calero.

    En la mateixa línia, García ha apuntat que "el govern valencià té una ferramenta molt potent per a poder intervenir el preu del mercat, que és l'aplicació de la Llei Estatal d'Habitatge i anem a seguir exigint que s'aplique".

   Així mateix, Calero i García han manifestat la necessitat d'utilitzar del dret de tempteig i retracte per a l'adquisició preferent d'habitatges i d'eliminar de la mesura de desqualificació de l'habitatge.

    A més d'estes reclamacions, el manifest també inclou la necessitat de generar ajudes estructurals específiques en l'accés a l'habitatge amb programes específics per a joves, la qualificació permantente dels habitatges protegits i la regeneració de barris vulnerables.

   Quant a este últim punt, Caballero ha destacat que a dia d'avui "no hi ha un habitatge d'emergència on reubicar a famílies desnonades". Caballero posa de manifest que, a València, el 23,7% de la població es considera vulnerables. "Si a això li afegim el preu de l'habitatge o el lloguer, tota esta vulnerabilitat s'agreuja. Per tant, estem parlant que ja comença a haver-hi zones en ciutats com Elx, València o Alacant que fan olor de gueto, i això és molt perillós", ha advertit.

    Així mateix, ha afirmat que els petits propietaris tenen "temor" a llogar els habitatges per por de l'okupació i a tenir problemes amb els inquilins. "Enfront d'això apareixen les grans forquetes, capaces de tirar a moltes persones de les seues cases perquè consideren que paguen poc pel lloguer o perquè volen fer una altra cosa allí, com a habitatge turístic", ha afegit.

REPERCUSSIÓ DE L'HABITATGE TURÍSTIC

   La limitació de l'habitatge turístic i de l'habitatge d'ús temporal, especialment en zones tensionadas, és un altre dels punts clau del manifest. "La Comunitat Valenciana és la segona comunitat amb major augment de lloguers turístics, amb un 19% més que l'últim any. Parlem d'un total de 63.190, més de 40.000 a la província d'Alacant, més de 15.000 en la província de València i més de 7.000 a Castelló. Tot este habitatge turístic té una repercussió en el mercat de lloguer residencial", ha destacat García.

   Sobre este tema, Caballero ha afegit que s'està produint "un canvi" en el caràcter d'alguns barris per la presència "massiva" de pisos turístics, que malgrat nàixer en el centre de la ciutat "apareixen com una taca d'oli i s'acosten a la resta de barris".

   "La desaparició dels comerços de proximitat, l'aparició de més habitatges d'ús turístics i comerços relacionats al turisme en les plantes baixes, fa que el caràcter dels barris canvie", ha apuntat Caballero.

   L'objectiu tant dels sindicats com de la confederació amb esta campanya no és només intervenir en el mercat per a regular l'habitatge, ja que afirmen que això "no pot fer-ho el mercat per si només", sinó reconèixer l'habitatge com un "Dret Fonamental" i no com una proclamació. "És un moment important per a assenyalar a la població i apuntar que este tema ha d'estar damunt de la taula permanentment. Si no, la pobresa va a augmentar", ha finalitzat Caballero.