Memòria.- Martín Villa proposa donar títols nobiliaris a Azaña, Alcalá Zamora o Machado i que siguen enterrats a Espanya

MADRID 1 Dic. (EUROPA PRESS) -

L'exvicepresident del Govern Rodolfo Martín Villa ha advocat hui per "deixar les coses com estan" en el que es referix a la recuperació de la memòria històrica, tot i que ha reconegut que cal donar sepultura a tots els morts i fins i tot reconèixer amb títols nobiliaris als presidents de la segona república Niceto Alcalá Zamora i Manuel Azaña o al poeta Antonio Machado, així com enterrar els cossos d'estos dos últims a Espanya.

Martín Villa ha fet esta proposta en el Fòrum de la Nova Societat, organitzat per Nova Economia Fòrum. En la seua reflexió sobre la Llei de la Memòria i el procés que se seguix en l'audiència nacional, l'exdirigent amb la UCD s'ha preguntat si "la verdadera pau" entre els dos bàndols de la Guerra Civil requeriria que siguen enterrats a Espanya els caps de l'Estat que es troben en terra estranger i fins i tot que se'ls concedisquen els títols de duc d'Azaña i duc d'Alcalá Zamora pel Rei.

Sobre la paradoxa de concedir títols nobiliaris a dos republicans, Martín Villa ha dit que "no és dolent que els republicans tinguen títols", de la mateixa manera que no va recular en "mans dels monàrquics de tota la vida portar la monarquia, perquè sap Déu què haguera succeït".

En esta mateixa línia, ha suggerit que un poeta reconegut com Antonio Machado, que estan enterrat a França a "tir de pedra", siga repatriat i homenatjat com "marquès dels Camps de Castella".

Tot i això, ha posat en dubte la idoneïtat d'"exalçar als perseguits i empresonats" d'una dictadura que "va ser dura i cruel", però que en alguns casos "van ser botxins" abans de ser víctimes. En esta mateixa línia, ha insistit també que si es realitzara una "condemna d'aquella dictadura dura i cruel, caldria fer el mateix amb els governants de la República". Martín Villa s'ha referit en este punt en concret al dirigent del PCE Santiago Carrillo, al qual ha acusat de "desmesura".

ESPERIT DE LA TRANSICIÓ

Per a l'exvicepresident del Govern, el procés de recuperació de la memòria històrica afecta "al que va ser l'esperit de la transició" i tot i que no ha dubtat que "la intenció del Govern siga bona" amb la llei, ha apuntat que alguns dels seus coreligionaris del PP sospiten que l'únic objectiu d'este procés és posar al partit conservador en "un terreny en el qual es moguen amb dificultats".

Martín Villa ha insistit que les coses haurien d'haver-se fet "d'una altra manera". Després d'elogiar la Llei d'Amnistia d'octubre de 1977 --"filla predilecta de la memòria històrica"--, ha reconegut que mentre haja "un sol mort sense sepultura", deu treballar-se per a resoldre esta situació.

En relació amb l'Església Catòlica, Martín Villa ha reprotxat a la classe política que "recorde l'excés de complicitat" de la jerarquia eclesiàstica "amb el règim de Franco" i tot i això, "no se li reconega els servicis que va donar en la transició".

REFORMES CONSTITUCIONALS PENDENTS

En un altre ordre de coses, l'ex vicepresident del Govern amb UCD ha demanat una reforma constitucional sobre educació i perquè el Senat siga Cambra territorial. Segons la seua opinió, estes són les reformes més urgents que necessita Espanya, juntament amb una definició més precisa de la distribució territorial i competencial. En este sentit, ha demanat la supressió de l'article 150.2 de la Constitució, que deixa oberta la possibilitat del traspàs de noves competències de titularitat estatal a les comunitats autònomes.

En matèria d'educació, ha proposat que en tot el territori es puga elegir la llengua de l'ensenyament i que es recupere l'ensenyament d'una història comuna del país. A més ha reprotxat a l'Estat que no haja exercit adequadament la seua tasca d'inspecció en els col·legis.

Després de 30 anys de democràcia, Martín Villa ha reflexionat que el país ha rebut "una bona herència de configuració social de Franco i una molt herència dolenta en configuració territorial".

L'Estat de les autonomies, al qual ha reconegut avantatges, ha estat també segons la seua opinió l'origen d'"excessos en els particularismes" i una tendència a "mirar-se massa el melic" que ha provocat casos d'"insolidaritat". En este sentit ha rebutjat el plantejament que són els territoris els que aporten fons al tresor de l'Estat, "són les persones les que paguen i paguen els que més tenen".

En matèria de desenvolupament autonòmic, Martín Villa ha insistit que "l'acord és factible" i ha de basar-se en el repartiment de les "càrregues entre persones i no entre territoris". En este sentit, ha dit que no cap esperar que l'encaix autonòmic "tinga solucions definitives" i ha posat com a exemple a Catalunya amb la qual "cal comportar-se procurant algun acord".