Balears registra el 2010 una caiguda de la immigració estrangera del 21%

Un total de 12.982 estrangers van emigrar a Balears el 2010, fet que suposa un 21,19% menys que en 2009, quan ho van fer 16.473, un descens que s'explica per l'efecte dissuasori de la immigració que ha provocat la situació de crisi econòmica també a Balears, amb una menor demanda de mà d'obra en els sectors de la construcció i serveis.

Segons dades estimatius fets públics aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), aquesta caiguda en els fluixos migratoris cap a Balears a penes ha tingut incidència en el cas de migrants espanyols, al comptabilitzar-se l'any passat 671 ciutadans espanyols que van emigrar a Balears des de l'exterior, respecte dels 637 que ho van fer l'any precedent.

En total, l'arxipèlag ha rebut el 2010 un total 13.653 immigrants (entre estrangers i espanyols) procedents de l'estranger, un 20,2% menys que en 2009.

Les mateixes dades, recopilades de diferents variables demogràfiques (moviments naturals de població, fecunditat, padró, etc.), revelen, alhora, un descens del 40% en el nombre de persones que van emigrar el 2010 des de les illes cap a l'estranger, amb 8.088 persones, front a les 13.584 que ho van fer en 2009. Entre els quals se'n van anar, 7.237 eren estrangers i 851 espanyols.

Tot i això, l'estadística de l'INE reflecteix un saldo migratori exterior (diferència entre immigrants i emigrants) positiu a Balears, el que significa que el 2010 van seguir entrant des de l'estranger més persones a les illes de les quals se'n van anar. En concret, l'arxipèlag ha registrat 5.565 migrants nets, respecte dels 3.526 del 2009.

Així, el 2010 van entrar (immigrants) a Balears 13.653 persones i se'n van anar (emigrants) 8.088, el que llança el saldo migratori positiu de 5.565 persones.

Per contra, el saldo migratori interior (entre CCAA) ha estat negatiu (-419), el que significa que han estat més els balears que se'n van anar a una altra comunitat (25.159) que els espanyols que van emigrar a les illes (24.740). Per sexes, el saldo ha estat positiu en el cas de les dones (103) i negatiu al dels homes (523).

Una situació que no s'ha produït en 2009, quan el saldo migratori entre comunitats ha estat positiu (634) en el cas de les Balears, al superar el número immigrants (25.425) el d'emigrants (24.791).

Pel que fa al número total de persones que resideixen a Balears, sempre segons dades estimatius, l'INE informa que a 1 de gener de 2011 havia a les illes 1.088.514 persones, un 0,87% més que en la mateixa data del 2010 (1,07 milions), dels quals 545.059 són homes i 543.455 dones.

DADES ESTATALS

L'any 2011 ha arrencat amb de 46.152.925 persones vivint a Espanya, fet que suposa un increment del 0,35 % en el nombre d'habitants respecte a la mateixa data del 2010, quan es comptaven 45.989.016 ciutadans.

Segons l'estadística oficial, a Espanya resideixen 22,7 milions d'homes i 23,4 milions de dones, que superen als homes en una mica més de 703.000.

Per grups d'edat, el més nombrós a Espanya és el dels qui tenen actualment entre 35 i 39 anys: gairebé quatre milions de persones (3,98). Li segueixen els qui estan entre els 30 i els 34, que ascendeixen a 3,95 milions; la població entre 40 i 44 (3,74 milions) i la d'edats entre els 45 i els 49 (3,48 milions).

Per comunitats autònomes, Andalusia segueix i han estat la regió espanyola amb una major població, al superar els 8,25 milions d'habitants. A continuació, es situen Catalunya, amb 7,33 milions de ciutadans; Madrid, amb 6,36 milions i València, que excedeix en quatre mil persones els cinc milions d'habitants.

Alhora, a Aragó resideixen 1.314.906 persones; a Astúries, 1.055.557; a Balears, 1.088.514; a Canàries, 2.100.235; a Cantàbria, 578.632; a Castella i Lleó, 2.491.420; a Castella-la Manxa, 2.046.717; a Extremadura són 1.083.259; a Galícia, 2.736.636; a Múrcia, 1.468.127; a Navarra, 622.125; al País Basc, 2.140.339; a La Rioja, 313.149; a Ceuta 75.763 i a Melilla, 74.078 ciutadans.

En general, totes les comunitats i ciutats autònomes han augmentat la seva població respecte al 1 de gener del 2010, a excepció de Galícia, que perd uns 2.000 habitants; Astúries, amb uns 3.000 ciutadans menys; Castella i Lleó, on es redueixen en al voltant de 8.000 i la Rioja, amb un descens que ronda el miler, conforme les mateixes dades de l'INE.