La renda per càpita de Balears podria situar-se el 2019 per primera vegada per sota de la mitjana nacional

   PALMA DE MALLORCA, 28 Nov. (EUROPA PRESS) -

   El Consell Econmic i Social de Balears (CES) ha explicat aquest dijous que la renda per cpita de Balears podria situar-se per primera vegada per sota de la mitjana nacional el 2019, malgrat el creixement del 2,7 per cent de la seva economia el 2018.

   El 2018 Balears va ser la regió amb la setena renda per cpita més alta del país (26.764 euros), la qual cosa suposa l'evolució més regressiva del des de l'any 2000, quan la Comunitat ocupava la segona posició.

   Així es desprn de les dades de la memria del CES sobre l'economia, el treball i la societat de Balears de l'any 2018 que s'ha presentat aquest dijous, i que també assenyala que "el creixement econmic no es correspon directament amb el desenvolupament hum" dels habitants de les Illes. Així ho indica l'índex de desenvolupament hum de l'any 2017 que situa a Balears en la posició número 14, per darrere de la mitjana nacional.

   Pel que fa a la distribució de la renda per cpita per municipis en 2018, algunes localitats es van situar molt per sobre de la mitjana de Balears, com és el cas, per exemple, de Valldemosa (+6.668), Esporles (+5.047), Dei (+4.744) i Andratx (+2.689).

   El primer municipi no mallorquí va ser Eivissa, en la posició 18, amb una renda mitjana de 15.475 euros, mentre que, a Menorca, el primer municipi va ser Alaior (15.230).

   El SECTOR SERVEIS CONCENTRA EL 84,9% DE L'ACTIVITAT ECONMICA DE BALEARS

   El mateix informe assenyala que el sector terciari va concentrar el 84,9% de l'activitat econmica de Balears el 2018, seguit per la construcció (7,2%), la indústria (6,1%) i el sector primari (1,8%).

   Així mateix, per illes, l'oferta productiva de les Pitiüses va créixer el 2018 per sobre de la resta (+3,5%), mentre que Mallorca i Menorca van registrar un creixement del 2,6% i del 2%, respectivament.

3.500 EMPRESES MÉS

   Cal destacar l'increment del 3,8% interanual en el nombre d'empreses creades a Balears el 2018, que va arribar a les 3.500. Per sectors, va créixer amb major intensitat el de la construcció (+6,7%) seguit del de la indústria (6,5%).

   Pel que fa a l'evolució demogrfica de l'arxiplag el 2018, la població va créixer en 12.909 persones, un 1,1%, fins als 1,1 milions d'habitants i, respecte a l'evolució del mercat laboral, es va registrar un mitjana de 496.712 afiliats a la Seguretat Social, la qual cosa va suposar el valor més alt de la srie histrica.

ELS SALARIS VAN AUGMENTAR UN 3,4% A BALEARS

   En aquest sentit, el cost salarial d'aquests treballadors es va situar l'any passat en una mitjana de 1.865 euros, un 2,8% per sota de la mitjana nacional que es va situar en 1.919 euros. Si bé, els salaris van augmentar en Balears un 3,4% en 2018, per sobre de la mitjana nacional que va augmentar un 1%, respecte a l'any anterior.

1 DE CADA 3 BALEARS VA DECLARAR DIFICULTATS PER ARRIBAR A FINAL DE MES

   Respecte a la taxa de risc de pobresa a Balears, l'any 2018, aproximadament una cinquena part dels habitants va estar en risc de pobresa. No obstant aix, gairebé un de cada tres habitants de Balears va declarar arribar amb "dificultat o molta dificultat" a final de mes.

   En aquest sentit, l'informe del CES també destaca que més del 27% de la població de les Illes va tenir dificultats per accedir a l'habitatge. A més, segons l'estudi publicat sobre exclusió social per Foessa, l'esfor mitj de per adquirir un habitatge nou a Balears va ser de 21,1 anys en 2018, la qual cosa va situar la Comunitat en la primera posició a nivell estatal.

ELS GASOS D'EFECTE HIVERNACLE VAN AUGMENTAR UN 6% EL 2017

   D'altra banda, respecte al consum d'energia dels sectors productius de Balears, la demanda d'energia primria va créixer en 2017 un 5,6% interanual, i es va registrar una dependncia dels combustibles fssils que en el cas del petroli va ser del 59% i del 22% en el cas del carbó.

   Així mateix, les emissions de gasos d'efecte hivernacle es van incrementar el 2017 en un 6% interanual. Així, el sector de processament de l'energia va registrar un 90% de les emissions.

   També cal destacar que, el 2017, les emissions procedents del transport a Balears van ser un 9% més altes que el 2016, i un 75% més altes que el 1990. Aix es deu a un creixement en la intensitat de l'ús de la xarxa viria de les Illes. Així, a Mallorca es va registrar en 2017 una mitjana de 12.400 vehicles diaris.