Cercle Balear acusa el PP de ser el "principal responsable" de la "catalanització totalitària" de Balears

Europa Press Islas Baleares
Actualizado: martes, 17 junio 2008 16:25

L'entitat demanarà una reunió a Antich perquè valori la possible "inconstitucionalitat" de les lleis de política lingüística

PALMA DE MALLORCA, 17 de juny (EUROPA PRESS)

El president de Cercle Balear, Jorge Campos, ha acusat avui el PP balear de ser el "principal responsable" de l'actual situació de "catalanització totalitària" de l'arxipèlag, en haver estat l'encarregat de l'aprovació de tota legislació educativa que "impedeix" escolaritzar en castellà, i alhora li va recriminar que "menteix" quan assegura defensar les modalitats lingüístiques de cada illa.

Durant la roda de premsa en la qual va exposar la situació lingüística de les Balears, Campos va criticar que l'ex conseller d'Educació Francesc Fiol (PP) "falta a la veritat" a l'asseverar que el seu partit abona la llibertat dels pares a poder elegir la llengua vehicular dels seus fills, quan estant en el poder "va mantenir el nefast decret de mínims de 1997 aprovat pel seu partit".

Alhora, va qualificar de solució "covard" el decret de trilingüisme, d'aplicació voluntària, per no haver de derogar la mesura de 1997. Mentrestant, va recriminar que l'actual Govern està "enganyant" a la ciutadania en justificar la implantació d'iniciatives de potenciació del català per igualar els percentatges d'assignatures a impartir en les dues llengües, quan el castellà és "residual" en l'ensenyament i l'administració.

En aquest sentit, el 90 per cent dels col·legis públics de Mallorca donen l'ensenyament primari en català, mentre que a Menorca i Eivissa no hi ha cap centre públic que doni el 50 per cent de les classes en castellà, perquè a Mallorca només ho fan sis dels 149 centres públics. Alhora, alguns concertats només ensenyen en llengua espanyola matemàtiques i plàstica, segons dades aportats pels propis col·legis a gener del 2008.

El màxim responsable de l'entitat va recordar alhora que el 83 per cent de la ciutadania prefereix poder elegir la llengua educativa dels seus fills. Segons la seva opinió, el resultat d'aquestes polítiques basades en la immersió lingüística és un "major empobriment cultural i educatiu", fent al·lusió a les dades de fracàs i abandonament escolar, dels quals Balears és líder amb el 40 per cent en els dos casos.

En relació amb les accions portades a terme pel Cercle Balear i les quals pretén impulsar, Campos es va referir a la sol·licitud formal realitzada ahir a la Universitat de les Illes Balears (UIB) perquè s'informi sobre si existeix algun estudi sobre les modalitats lingüístiques insulars per a, en cas contrari, donar compliment a l'article 35 de l'Estatut d'Autonomia, que estableix que les modalitats de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera seran objecte d'estudi i protecció.

REUNIÓ AMB ANTICH

Alhora, va assenyalar que amb vista al pròxim curs escolar sol·licitarà una reunió amb el president del Govern, Francesc Antich, per demanar-li que derogui les lleis que "vulneren" els drets lingüístics, presentant-li el dictamen jurídic elaborat pels serveis jurídics del Cercle Balear i que es va remetre al Defensor del Poble perquè valori la possible "inconstitucionalitat" de les lleis de política lingüística de les illes.

En aquest sentit, va afirmar que si la reunió resulta "infructuosa", els membres de l'entitat es mobilitzaran a través d'una acció cívica "que reculli el sentir majoritari". També estudiarà accions conjuntes amb altres Comunitats afectades com Catalunya, El País Basc i Galícia, de manera que el Govern reguli per Llei les llibertats lingüístiques i la Unió Europea es pronunciï sobre aquesta qüestió, i finalment, iniciarà una campanya informativa per assessorar jurídicament en els centres sobre els drets que assisteixen als pares.

Contenido patrocinado