PALMA DE MALLORCA, 28 d'abril (EUROPA PRESS)
El 4 % de la població balear pateix talassèmia, trastorn hereditari caracteritzat per la producció anormal d'hemoglobina i que a nivell nacional afecta a entre l'1 i el 2 % de la població. Per a l'Associació Espanyola de Lluita contra les Hemoglobinopaties i talassèmies (Alheta), és fonamental el desenvolupament de programes de detecció precoç de la malaltia per aplicar el tractament més adequat, aconseguir una major supervivència i una millor qualitat de vida dels pacients.
Amb motiu del Dia Internacional de la Talassèmia, Alheta va explicar que a Espanya l'increment de la immigració procedent de la Xina, Centreamèrica, Àfrica del Nord i l'Àfrica Subsahariana, on la talassèmia té una alta incidència, està convertint la malaltia en un problema de salut pública que va en augment cada any.
Segons l'associació, l'única teràpia farmacològica eficaç per eliminar l'excés de ferro i evitar les complicacions de la sobrecàrrega de ferro és un quelant del ferro i alhora l'estratègia més apropiada per iniciar la prevenció de la talassèmia és oferir un diagnòstic prenatal a les parelles coneixedores del seu risc.
"D'aquesta manera, es pot obtenir una gran reducció del nombre de nounats afectats", van agregar des d'Alheta, els qui van apuntar que existeix aproximadament un 25 % de possibilitats que una parella en la qual tots dos siguin pacients amb talassèmia menor tingui un fill amb talassèmia més gran, segons la doctora i cap del Servei d'Hematologia i Hemoteràpia de l'Hospital Clínic San Carlos, Ana Villegas.
En concret, les talassèmies són alteracions d'origen genètic de la formació de l'hemoglobina, la part dels eritròcits o glòbuls vermells de la sang que subministra oxigen a tot l'organisme. Una forma de talassèmia és la beta talassèmia, que pot presentar-se de dues formes, és a dir, la beta talassèmia més gran, com la més greu, i la beta talassèmia menor, com la menys greu.
Alheta va subratllar que mitjançant una anàlisi de sang el metge ja pot sospitar de l'existència del tret genètic per a la talassèmia. Tot i això, explica la doctora Villegas, per verificar el diagnòstic de la talassèmia ha de realitzar-se una anàlisi especial consistent en un estudi d'hemoglobina i el diagnòstic es confirma mitjançant anàlisis complexos de biologia molecular.
Una vegada diagnosticada la talassèmia, el tractament s'establirà en funció del grau de la mateixa. Així, mentre que en el cas de la talassèmia menor els portadors no pateixen problemes de salut, excepte en alguns casos una lleugera anèmia, els pacients amb talassèmia més gran han de sotmetre's a transfusions periòdiques, sent el trasplantament de medul·la òssia l'única cura possible.
Tot i això, les transfusions, que es realitzen cada tres o quatre setmanes, originen una sobrecàrrega de ferro en el pacient, complicació més important en la talassèmia més gran ja que si no es prevé produeix greus danys en el fetge, el cor i altres òrgans.
Andalucía
