Thomàs creu "bàsic" que els ciutadans de les illes rebin el mateix finançament per càpita que la resta d'Espanya

Actualizado: miércoles, 18 junio 2008 18:29

Indica que el Fons de Cohesió només cobreix el 40% dels costos reals, que ascendeixen a 10 milions d'euros

MADRID, 18 de juny (EUROPA PRESS)

El conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, ha assegurat avui que Balears necessita que es garanteixi que els seus ciutadans rebin el mateix finançament que a la resta de comunitats autònomes i que es tinguin en compte dins del nou model les variables pròpies de l'arxipèlag, com l'augment de la població --tant nacional com estrangera-- o la insularitat, ja que la "correcta" inversió estatal per càpita és "bàsica" per al desenvolupament futur dels serveis sanitaris.

També va esmentar que en aquest sentit, a l'arxipèlag incideix d'especial manera la població flotant degut a la repercussió del turisme a les illes. Davant d'aquesta circumstàncies, va precisar que a part de la reforma del sistema de finançament, és convenient un increment del Fons de Cohesió Sanitària per fer front als costos reals en el servei de salut que es deriva d'aquest fet, aspecte en el qual han incidit tots els consellers de les comunitats.

El conseller de Salut va subratllar que en "tres o quatre mesos" les illes reben un gran increment de població que acudeix per motius de vacances i laborals a les illes, el que redunda en la despesa sanitària. A més va recordar que Balears té un alt percentatge de població estrangera que requereix atenció sanitària, unit a altres variables la qüestió de la insularitat i la multiplicació de mitjans i infraestructures que comporta.

Thomàs va recordar que el 2007 Balears va percebre més de tres milions d'euros del Fons de Cohesió, quan la despesa real va ser d'aproximadament 10 milions d'euros. Per tant, el conseller va remarcar que aquesta xifra només assoleix a cobrir un 34 o 40% del cost total, qüestió que s'ha sol·licitat al Ministeri en el si del consell. Així i tot, [Thomàs] va recalcar que els fons de cohesió és una "part petita" dels problemes financers tot i que és un "bon exemple visible" del context balear.

En declaracions als mitjans de comunicació va precisar que el punt central del Consell Interterritorial referent a les necessitats financeres de les comunitats autònomes per fer front als necessitats actuals, destacant que existeix un "bon clima" entre els responsables autonòmics i el Ministeri per resoldre aquesta qüestió.

MANTENIR LA QUALITAT I SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA

En aquest sentit, va precisar que tots els consellers han manifestat la seva aprovació per la seva iniciativa per generar un Pacte Estatal de Sanitat i pel seu compromís d'elaborar un document sobre el mes de juliol en el qual es recollirà els criteris financers esgrimits per les autonomies, per al seu anàlisi en el Consell de Política Fiscal i Financera.

El conseller va relatar que el nou finançament ha de recollir criteris de "previsió" per preservar la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut (SNS) en pròxims anys. També va indicar que haurà de plantejar inversió per a incorporar els avenços tecnològics que es realitzin, no només en el referent als aspectes diagnòstics sinó també als terapèutics.

El màxim responsable de la sanitat balear va concretar que la major esperança de vida i la incidència de noves patologies, entre d'altres qüestions, fa que el sistema tingui cada any un major volum de despeses, aspecte que ha de ser considerat en el sistema de finançament autonòmic i en els criteris econòmics del SNS, pel que va precisar que els responsables polítics "han de ser capaços" aquestes qüestions en els documents que es remetin al Consell de Política Fiscal.

ARRIBAR A LA MITJANA

Tot i això, el conseller va deixar clar en el si del Consell la necessitat que l'arxipèlag se situï en la mitjana nacional d'inversió per càpita. "No volem més, però com a mínim volem que el finançament se situï en la mitjana per poder desenvolupar les garanties i qualitat sanitàries que tenen altres regions", va emfatitzar.

Va detallar que els residents de les Balears estan a 151 euros de la mitjana estatal, i que fins i tot aquesta quantitat s'incrementa a 350 per sota en comparació del que perceben altres comunitats. "Si aconseguim aquest objectiu de tenir el mateix finançament que altres comunitats, tindrem fet una part important del nostre camí", va emfatitzar el conseller referint -se al cost de la intrafinanciació a les illes.

Sobre la qüestió que es prengui la variable del padró de població o el número de targeta sanitària, Thomàs va recalcar que Balears "ja només" la xifra dels habitants censats revela un increment del 26% respecte a 1999.