El Casal Solleric acollirà fins a setembre una exposició que tindrà tres gravats de Goya

PALMA DE MALLORCA, 17 de juliol (EUROPA PRESS)

El Casal Solleric va presentar avui la seva exposició 'El paper de l'art. De Goya a Benlliure' mostra que porta a Palma els tres primers gravats dels cèlebres sèries 'Els capritxos', 'Els desastres de la guerra' i 'Tauromàquia' del pintor saragossà i que pretén posar en valor les obres realitzades en paper i que romandrà a la capital fins al pròxim dia 7 de setembre.

En roda de premsa, el comissari de l'exposició, Javier Novo, va explicar que la mostra està composta per 74 obres diferenciades en tres blocs: els gravats i dibuixos, l'aquarel·la i el color i, finalment, l'àlbum de records. Així hi ha vuit gravats, 20 aquarel·les i 46 dibuixos del segle XIX.

L'elecció com a punt de partida de Francisco de Goya, segons va detallar el comissari, de deu que és "el gran 'rupturista' amb el segle passat" i "el punt de començament". D'altra banda, va apuntar que "agafem a Mariano Benlliure com a colofó final" amb una obra de 1888, ja que el segle XIX no va tenir un "cort físic temporal clar sinó estilístic".

L'exposició no és de caràcter permanent degut a la sensibilitat del suport de les obres, la seva realització en paper provoca que siguin extremadament susceptibles a la llum i a les variacions de temperatura i humitat.

Pel que fa a l'anomenat àlbum de records de la mostra, Novo va manifestar que es tracta d'un "àlbum de firmes" dels "gestos de complicitat i records" que els artistes de l'època deixaven i mostren les "dedicatòries" existents entre aquests i els col·leccionistes.

A més dels gravats de Goya, Novo va mostrar la seva satisfacció al poder tenir sis obres de la pintora Rosa Bonheur. Tot i això, 'El paper de l'art' també té representacions de Juan Barroeta, Mariano Fortuny, Eduardo Zamacois o Anselmo Guinea.

L'acte de presentació davant dels mitjans de l'exposició també va comptar amb la presència del director del Casal Solleric, Joan Carles Gomis i la regidora de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Nanda Ramon.