Presenta com proposició de llei una esmena que ja ha estat rebutjada en el debat de la Llei de la Memòria
MADRID, 11 Mar. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Senat abordarà avui la presa en consideració d'una proposició de llei que té l'objectiu de modificar l'anomenada Llei de la Memòria Històrica perquè el Govern espanyol sigui el responsable d'iniciar els treballs de localització i exhumació de les fosses comunes.
La proposició, presentada pel senador autonòmic de les Balears Pere Sampol, tindrà així que superar aquesta primera votació a la cambra baixa per poder iniciar la seva tramitació al Congrés. El seu objectiu és modificar la Llei de la Memòria per atendre "la més desitjada, digna de justícia i compassió" de les demandes de les famílies de les víctimes de la Guerra Civil, segons ha explicat Sampol a Europa Press.
El text presentat pel senador del Bloc per Mallorca proposa concedir al Govern un termini no superior a tres mesos per elaborar un pla de treball, indagació, localització i identificació de les persones desaparegudes "violentament" durant la Guerra Civil "o la repressió política posterior".
L'executiu tindrà el mateix període per redactar un protocol d'actuació científica i multidisciplinari "que asseguri sota la seva direcció la col·laboració institucional en la pràctica de les exhumacions".
La modificació de la Llei de la Memòria atorgaria, a més, sis mesos al Govern per iniciar tasques de prospecció destinades a localitzar les restes de les víctimes, així com establir el procediment pel qual els seus familiars puguin recuperar les restes enterrats en fosses per traslladar-los on decideixin.
Segons la proposta de Sampol, les restes trobats que no siguin reclamats per familiars seran inhumats al cementiri del municipi en el qual es trobi la fossa. A més, les institucions podran declarar l'ocupació temporal dels terrenys privats en els que hi hagi enterraments.
RESPOSTA A LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE GARZÓN
Aquesta proposta de modificació de la Llei sorgeix com a resposta a la paralització del procés obert pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per a l'exhumació de fosses i que, segons va lamentar el senador, va generar "moltes expectatives" a les famílies de les víctimes "que al final es van frustrar i van quedar en res".
El senador ha reconegut que és difícil que surti endavant ja que ja la va presentar com esmena en el tràmit de la Llei de la Memòria i ha estat rebutjada. Tot i això, ha insistit en la necessitat que el Govern es faci responsable d'"una tasca tan costosa" com la recerca de fosses i la seva excavació, que requereix mitjans tècnics i científics fora de l'abast de les associacions de familiars.
A més, ha defensat que aquesta tasca no es realitza amb ànim de "revengisme ni ganes de remoure el passat", sinó únicament "com una qüestió d'humanitat". "Aquests crims es cometien en nom de l'Estat i ara, tot i que sigui democràtic, l'Estat ha de responsabilitzar-se", va argumentar.
Així, ha insistit que el cost econòmic d'aquest treball és "molt gran" per a les associacions de familiars però "insignificant" per a l'Estat, pel que va reiterar la necessitat de fer un inventari de les fosses per procedir a la seva excavació i identificació de les restes, "sempre que hi hagi alguna sol·licitud per part dels familiars".
