Cada resident rep 429,82 euros menys del que aporta el sistema de finanament de les comunitats de rgim comú, segons les dades globals de 2017
PALMA DE MALLORCA, 1 Ago. (EUROPA PRESS) -
Balears es manté com la segona comunitat que més aporta al sistema de finanament autonmic, a causa de "la seva major capacitat tributria" i, en canvi, continua sent una de les quals menys rep en el repartiment dels recursos de l'actual model en tenir la novena posició.
Així es desprn de l'anlisi de la liquidació i els valors definitius del sistema de finanament autonmic corresponent a l'exercici 2017, comunicades pel Ministeri d'Hisenda, i recollits per la Conselleria de l'rea.
En una nota de premsa, han informat que la liquidació definitiva del sistema de finanament d'aquest any ha estat de 700,71 milions, una quantitat "lleugerament" superior a la previsió de liquidació que va realitzar i va comunicar el Ministeri el juliol de 2018, per import de 699,12 milions, i que van preveure els pressupostos autonmics per 2019.
En aquest sentit, Balears disposa finalment el 2019 d'1,59 milions d'euros més --un 0,23 per cent més-- que els previstos en concepte de liquidació del sistema de finanament autonmic de 2017.
Els recursos corresponents al sistema de finanament de 2017 per a l'arxiplag sumen 2.787,12 milions d'euros i, en comparació de l'exercici anterior, 2016, els recursos corresponents al sistema de finanament han suposat un increment del 5,05 per cent, en total 134,09 milions d'euros més.
No obstant aix, l'anlisi de les dades comunicades pel Ministeri d'Hisenda determina que Balears és la segona comunitat en aportar recursos al sistema i la novena pel que fa a recursos rebuts amb l'actual finanament autonmic.
Per tant, segons la Conselleria es confirma que el sistema de finanament actual segueix situant Balears en la mitjana quant als recursos rebuts, per aquest fet contrasta amb una capacitat fiscal de la CAIB que es troba "molt per sobre de la mitjana", una situació que ja s'ha produt els últims anys.
"Un dels factors que poden explicar aquesta distorsió del sistema de finanament actual pot ser l'impacte de la població flotant que, d'una banda, pot explicar l'elevada capacitat fiscal de les Balears per, per un altre, no es considera com un indicador rellevant a l'hora de distribuir els recursos disponibles per finanar serveis i infraestructures públiques", han explicat des de la Conselleria.
En aquesta primera anlisi del valor definitiu dels recursos del finanament corresponents a 2017, s'observa que Balears, en línia amb els anys anteriors, va tornar a ser la segona comunitat en termes de capacitat tributria per cpita, amb un índex de 127,26 superior a la mitjana de base 100 i només per darrere de la Comunitat de Madrid.
Per contra, va ocupar la novena posició en recursos rebuts, amb un índex de 100,11 sobre la mitjana. "Balears és una de les tres comunitats solidries que contribueixen al sosteniment del finanament del conjunt de comunitats de rgim comú", han considerat.
D'aquesta manera, el saldo de recursos menys aportacions torna a ser negatiu, per un import de 479,68 milions en 2017, la qual cosa es tradueix que cada resident a la comunitat rep 429,82 euros menys del que aporta el sistema de finanament de les comunitats de rgim comú, segons les dades globals de 2017.
La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha considerat que les dades reflecteixen una vegada més "la necessitat urgent de dur a terme una reforma de l'actual sistema de finanament autonmic, caducat fa cinc anys", i avanar en la negociació i engegada d'un futur model de finanament "més just" per a Balears.
En aquest sentit, ha explicat que ha de ser model "on els ciutadans de les Illes gaudeixin de serveis públics i infraestructures en termes equivalents a la resta de la ciutadania espanyola, ni més ni menys".
Balears, ha afegit, necessita un model que "permeti continuar aportant solidriament al manteniment del sistema autonmic, per assegurant la disponibilitat dels recursos necessaris per garantir la prestació de serveis públics fonamentals i desenvolupament de polítiques públiques en igualtat de condicions que la resta del territori espanyol".
"Cal iniciar de la manera més rpida possible la reforma del sistema de finanament, que ja porta massa anys pendent, i per aix també és fonamental que es pugui arribar a formar Govern a Espanya", ha afegit la consellera.
En aquest sentit, també ha lamentat que "la falta de nous PGE, pel veto al projecte de PGE 2019 presentat pel Govern i a causa de la situació política actual, ha bloquejat les transferncies pendents en concepte del sistema de finanament a les comunitats autnomes, fet que incideix negativament en el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostria per 2019".
