PALMA DE MALLORCA, 27 Ago. (EUROPA PRESS) -
El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres la Llei de la Bona Administració i el Bon Govern, que regula els incentius a la millora, la iniciativa i el rendiment, i que estableix que en cada exercici pressupostari els òrgans avaluats fins a un màxim de deu podran ser creditors d'una dotació econòmica puntual en concepte de complement de productivitat.
A aquest efecte, la llei de pressupostos ha de fixar en cada exercici l'import màxim que han de percebre aquests òrgans, que ho podran tornar a rebre per un concepte anàleg transcorregut un període de tres anys.
Després de la reunió del Consell de Govern, el conseller de presidència, Albert Moragues, ha apuntat que no es pot parlar de xifres concretes, ja que dependrà dels Pressupostos, de manera que, en funció d'ells, es decidirà si es premia o no l'"excel·lència" en la gestió.
Per a això, ha anunciat que es crearan el Premi a l'Excel·lència de la Gestió Pública; el Premi de Bones Pràctiques de la Qualitat Pública de les Balears i el Premi de l'Avaluació, mitjançant el qual s'incentivarà als diferents departaments que siguin els millors del rànquing en les avaluacions anuals.
Moragues ha recordat que aquests incentius ja es donen a nivell de l'Administració General de l'Estat sense el rebuig dels sindicats, pel que ha demanat a les centrals sindicals de les Balears que no es prenguin aquesta mesura com una "agressió", referint-se així al rebuig que han mostrat als citats premis econòmics.
En aquest sentit, ha precisat que aquests incentius no s'aplicaran al sou, sinó com un increment al complement de productivitat a aquells funcionaris que es consideri que el seu treball hagi estat excel·lent.
A més, el conseller de presidència ha apuntat que els sindicats han tingut coneixement d'aquesta Llei "des de fa molts mesos i, fins ara, no havien dit res" respecte als incentius, si bé els ha recordat que encara tenen la possibilitat de "modificar els aspectes que no els agradin" presentant les seves propostes als diferents grups parlamentaris perquè aquests les incloguin en les esmenes que plantejaran a aquesta normativa.
En aquest sentit, ha recordat que es tracta d'un Projecte de Llei, que amb "seguretat", patirà canvis durant la seva tramitació parlamentària, tenint en compte que l'executiu es troba en minoria i, per tant, ha recordat que ha d'arribar a acords amb el PP o UM per a poder-lo aprovar amb una majoria.
Moragues ha precisat que no serà el Govern el que avaluï el treball dels funcionaris, sinó organismes independents, i alhora ha subratllat que "al millor, resulta que mai es poden donar incentius, perquè la situació econòmica no ho permet".
A més, ha remarcat que aquesta normativa no preveu multes als funcionaris que no compleixin el seu treball, a causa que totes les administracions públiques tenen un sistema que penalitza les actuacions "incorrectes" d'aquells treballadors públics que no compleixin amb els seus compromisos o responsabilitats.
CONTROL AL NOMENAMENT D'ALTS CÀRRECS
Un altre dels aspectes que preveu l'esmentada Llei és que el Govern haurà d'informar a la Cambra autonòmica quins són els motius pels quals ha nomenat una persona per a un càrrec de confiança, de manera que els grups podran, al seu torn, requerir la presència dels càrrecs de confiança al Parlament perquè expliquin quins són les seves qualitats per desenvolupar una tasca a l'executiu autonòmic.
D'aquesta manera, ha puntualitzat que l'executiu no podrà nomenar un alt càrrec, simplement, perquè és "molt amic" del president o perquè el coneix, sinó que la seva designació ha de ser "objectivable" i ha de ser traslladada al Parlament.
Tot i això, Moragues ha precisat que, a diferència del que passa en els EUA, les formacions no tindran capacitat de veto, en el cas que consideressin que la persona elegida no reuneix les condicions suficients per exercir un determinat càrrec.
Així, ha dit que s'ha intentat buscar una mesura "intermèdia" i ha augurat que, fins a d'aquí a 30 anys, temps que s'ha trigat a aprovar la Llei del Bon Govern, no s'aprovaran mesures similars a les quals ja existeixen al senat dels EUA, on els representants poden arribar a vetar el nomenament d'un alt càrrec del Govern, en el cas que considerin que no és apte per exercir aquesta responsabilitat.
Una altra de les novetats de la normativa consisteix que els ciutadans podran fer un seguiment dels contractes d'Obres i Serveis que superin els 25.000 euros i aquells contractes comuns que superin els 9.000 euros, amb la finalitat que tinguin informació sobre les condicions en les quals s'han signat i qui són els contractants garantint així una "transparència" dels mateixos.
ACTUACIÓ DEL GOVERN EN FUNCIONS
Alhora, Moragues ha destacat que aquesta normativa també defineix quin ha de ser l'actuació del Govern en funcions, de manera que només podrà portar a terme les iniciatives del "dia a dia i alguna qüestió extraordinària si cal, però l'haurà de justificar".
D'aquesta manera, ha recalcat que es pretén evitar el que ha passat en la passada legislatura, quan després de les eleccions del 2007 i davant de la previsió que hagués un possible canvi de Govern, l'executiu de Jaume Matas va adoptar una "enorme quantitat de decisions importantíssimes que llstrà la gestió del Govern actual".
Altres dels aspectes que regula la Llei és l'eliminació dels tractaments honorífics, de manera que els representants del Govern seran tractats únicament com directors, conseller i president, per la qual cosa ja no tindran el tractament de molt honorables, honorables, il·lustríssims, excel·lentíssims o reverendísimos. Així, Moragues ha asseverat que s'aconseguirà una relació "molt més civil i ciutadana i, per tant, amb més proximitat".
Finalment, Moragues ha manifestat que amb la Llei de Bona Administració i Bon Govern, no es farà res nou que no s'estigui fent ja puntualment en una o una altra administració, sinó que "per primera vegada, haurà una normativa que obliglarà que sigui una acció de Govern i que no sigui alguna cosa que es faci de manera voluntària".