La qualitat de l'aire balear és "excel·lent", malgrat els alts nivells d'òxid de nitrogen de Palma, segons el Govern

PALMA DE MALLORCA, 29 (EUROPA PRESS)

La qualitat de l'aire de les Balears és "excel·lent", tot i els alts nivells d'òxid de nitrogen a Palma (37 micrograms per metre cúbic), així com els alts nivells d'ozó durant els mesos d'estiu, sobretot, en Dalt Vila, i els alts nivells de partícules en suspensió, segons revela un estudi, referit a l'any 2009, i fet per la secció de Contaminació Atmosfèrica de la Direcció General de Canvi Climàtic i Educació Ambiental.

En una roda de premsa, la responsable de la Secció d'Atmosfera del Govern, Paula M.Elías, ha explicat que l'alt nivell de presència de monòxid de nitrogen a Palma (cinc punts menys que els 52 micrograms per metre cúbic legislats per al 2009) es deu al trànsit intens existent al carrer Foners, lloc en el qual està ubicada una de les cinc estacions de vigilància i control de la qualitat de l'aire a Balears.

Tot i això, ha subratllat que des del 2006, aquests nivells de contaminació han anat baixant, tenint en compte que aquest any van arribar als 52 micrograms de monòxid de nitrogen per metre cúbic, màxim històric a la capital balear, raó per la qual es va redactar i es va implantar el Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire de Palma el 2008.

Per la seva banda, ha subratllat que Dalt Vila, a Eivissa, ha registrat l'11 i 12 de setembre del 2009 els valors més alts d'ozó, amb 186 micrograms per metre cúbic, quan, en general, els valors màxims que es van assolir durant els mesos d'estiu a Balears se situen entorn als 150 micrograms per metre cúbic.

Elías ha detallat que el ozó és un contaminant d'origen fotoquímic, que es forma per la acció de la radiació solar sobre altres contaminants precursors i ha indicat que els majors nivells es donen a les zones rurals o suburbanes, mentre que el diòxid de nitrogen és més habitual en les ciutats, a causa que s'origina, sobretot, per la contaminació dels vehicles i de les centrals tèrmiques.

Respecte a les partícules en suspensió (PM10), Elías ha subratllat que les dades són "bones", si bé ha indicat que aquestes es van incrementar, sobretot, entre abril i octubre del 2009, a causa de l'entrada de masses de pols saharià a les illes, si bé han estat inferiors a l'any passat, a causa de les pluges.

Elías ha avisat que les partícules en suspensió, que es van començar a mesurar el 2007, es convertiran en un futur en un dels contaminants més importants, tenint en compte, a més, la seva capacitat per introduir-se a l'aparell respiratori i "causes problemes de salut". Així, ha indicat que els valors més elevats s' han trobat a les estacions de Lloseta i Foners, amb 14 i 11 micrograms per metre cúbic, respectivament, si bé són "bastant inferiors al valor objectiu de 25 micrograms per metre cúbic".

LA CONTAMINACIÓ VA AL MAR

Malgrat aquests "bons" dades respecte a la qualitat de l'aire de l'arxipèlag, el director general de Canvi Climàtic i Educació Ambiental, David Abril, ha subratllat que "no ens podem confiar", ja que les fortes pluges caigudes en 2009 a Balears han contribuït a netejar l'atmosfera, si bé això no significa que s 'hagin deixat d'emetre contaminants a l'atmosfera, sinó que aquests han anat a parar al mar, que fa d'"efecte embornal".

Per aquesta raó, ha indicat que s'han de prendre mesures per reduir la contaminació atmosfèrica, entre les quals ha destacat utilitzar en menys grau el transport privat i optar pel públic o anar a peu o en bici; adquirir electrodomèstics de classe A i graduar la calefacció a l'hivern fins a 21 graus i l'aire condicionat a l'estiu fins a 24 o 25 graus.

Per a Abril, hi ha un "ús excessiu" del transport privat i, en aquesta línia, ha considerat que ha estat un "error" la iniciativa de l'executiu central de donar ajudes per a la compra de vehicles nous, tenint en compte que, segons la seva opinió, es "contradiu" amb les subvencions per adquirir cotxes elèctrics.

Altres de les recomanacions que ha citat per millorar la qualitat de l'aire són utilitzar aïllants tèrmics a les llars; utilitzar cuines i sistemes de calefacció de gas i utilitzar bombetes de baix consum o fluorescents.