Les HPO frenen la caiguda de visats d'habitatge a Balears

   PALMA DE MALLORCA, 15 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Un total de 1.508 habitatges han estat visats a Balears en la primera meitat de 2019, la qual cosa representa una baixada del 5% respecte al mateix període de 2018, segons dades de l'informe estadístic de l'edificació publicat aquest dilluns pel Collegi Oficial d'Arquitectes de Balears (Coaib).

   En una nota de premsa, el Coaib ha alertat que la caiguda hagués estat del 12% de no ser pels habitatges protegits (HPO), amb 123 nous habitatges visats en el primer semestre.

   En aquest sentit, en el seu informe el Collegi ressalta que després de cinc anys d'evolució positiva de l'edificació, "es confirma la ralentització i reculada de les variables", com ja va anticipar al tancament de 2018.

   La proporció dels HPO sobre el total de visats ha augmentat en l'última dcada. El Collegi ha especificat que entre 1999 i 2008 es van visar 2.474 HPO, que representaven el 3,82% dels habitatges totals visats. Entre 2009 i 2019 s'han visat 565 HPO, que suposen un 5,40% sobre el total.

MENYS HABITATGES PER DE MAJOR PRESSUPOST

   Les dades del Collegi d'Arquitectes també revelen que es visen menys habitatges per són de major pressupost. En concret, el pressupost visat en habitatge unifamiliar (416 milions d'euros) en el primer semestre de 2019 representa la xifra més alta des de 2005.

   Per la seva banda, el pressupost visat en habitatge plurifamiliar (123 milions d'euros) en el primer semestre de 2019 est encara lluny d'aquests nivells: se situa en un 23% del mxim aconseguit en el mateix període 2007.

   Per Illes, a Mallorca cauen totes les variables: un -4% el nombre d'obres, un -1% el nombre d'habitatges i un -17% el pressupost. A Menorca descendeix un -1% el nombre d'obres, incrementa un 63% el nombre d'habitatges visats i cau en un -1% la variable del pressupost. A Eivissa i Formentera, creix un 2% el nombre d'obres, cau un -33% el nombre d'habitatges com també en un -3% el pressupost de visat.

   El Coaib ha desitjat, "davant el palpable problema d'accés a l'habitatge pels residents", un increment d'activitat en l'habitatge plurifamiliar.

DESCENS DE L'EDIFICACIÓ TURÍSTICA

   El Coaib ha titllat de "significatiu" el descens de l'edificació turística (hotel, apartotel, agroturisme i uns altres), en el nombre d'obres (-42% des de 2017). Es comptabilitzen 88 visats en aquest sector en el primer semestre de 2019, quan en el mateix període de 2017 la xifra d'edificis turístics es va elevar a 152.

   També ha descendit el pressupost visat en edificació turística, que ha llanat la xifra menor des de 2015, amb un descens interanual del 56%: de 151 milions d'euros del primer semestre de 2018 als 67 milions d'enguany. A Eivissa-Formentera dos projectes d'envergadura sostenen el pressupost visat.

VISIÓ A LLARG TERMINI

   A la vista d'aquestes dades, els arquitectes de Balears han avisat de la importncia d'impulsar mesures "que facilitin en el temps un creixement equilibrat en tots els usos de l'edificació", per la qual cosa demanen legislar "amb el mxim consens i una visió a llarg termini".

   A més, el Collegi d'Arquitectes de Balears demana simplificar la legislació actual. Creu necessari potenciar iniciatives per a la rehabilitació, regeneració i renovació urbanes "conforme al model de nuclis urbans compactes mediterranis", i planteja reduir els temps de tramitació administrativa dels projectes a tres mesos. El termini de resolució de la llicncia d'obres és de 16 mesos a Balears, de 28 mesos en el cas d'Eivissa. Per a la institució, l'administració electrnica és "una gran oportunitat per guanyar eficcia".

   Així mateix, el Collegi reclama invertir en la promoció de l'habitatge públic destinat al lloguer social "amb preus ajustats i qualitat garantida"; orientar les inversions públiques cap a l'execució de millores a l'espai públic i a la xarxa d'infraestructures urbanes; reactivar l'habitatge plurifamiliar; revisar la legislació sobre habitabilitat "per adaptar les tipologies als nous estils de vida"; promoure l'eficincia energtica, "sobretot, al parc ja existent"; i millorar les polítiques de mobilitat.