Funcas assegura que els mallorquins "viuen molt bé", gràcies al fet que gaudeixen d'un nivell de renda "molt alt"
PALMA DE MALLORCA, 11 Nov. (EUROPA PRESS) -
Balears és la Comunitat Autònoma que va aconseguir una major quota d'estalvi brut en 2009 (30,26%), davant de la mitja espanyola (20,69%), segons publica el número 218 de Quaderns d'Informació Econòmica, elaborat per Funcas, que revela que aquesta xifra a les illes va poder aconseguir-se, gràcies a l'estalvi familiar, que va suposar el 16,39%, respecte del 14,04% registrat en la mitjana nacional.
Per la seva banda, l'estalvi de les empreses i societats va arribar al 12,91%, respecte del 10,04% de mitjana nacional, mentre que l'estalvi de les institucions públiques va representar únicament el 0,96%, fet que suposa un descens de més de 12 punts percentuals sobre la renda interior el 2008, si bé ha estat l'única Comunitat en la qual les administracions han aconseguit estalviar, davant de la mitja espanyola que va experimentar una caiguda del 4,53% de la renda interior bruta.
Mentrestant, en termes de renda familiar bruta disponible, la quota d'estalvi familiar de les Balears ha registrat l'any passat el 22,48%, amb un guany de més de sis punts percentuals sobre el 2008, respecte del 19,49% registrat en el conjunt de l'Estat.
Així, això es va traduir en un estalvi brut en termes per habitant de 7.413 euros en 2009, respecte dels 4.986 euros corresponents a la mitja espanyola, convertint-se així en la segona Comunitat amb un major estalvi per ciutadà, només superada per Madrid (9.268 euros).
Així, l'estudi de Funcas reflecteix que durant l'any passat, l'estalvi interior brut a Balears va arribar a la xifra de 8.156 milions d'euros, fet que suposa una caiguda del 7,6% en relació amb l'any passat (8.835 milions). Concretament, l'estalvi brut de les famílies es va situar en 4.100 milions d'euros; el de les empreses i societats en 3.479 milions i el de les administracions públiques 258 milions d'euros.
En una roda de premsa, el director del Gabinet d'Estadística Regional de la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas), Pablo Alcaide, qui ha ressaltat que, malgrat que el comportament de l'estalvi de l'economia balear és "dolent", tot i això, en el cas de les famílies ha estat "fins i tot millor que a la resta d'Espanya i s'ha comportat millor que l'estalvi de les empreses i les institucions públiques".
Així, ha dit que els actuals índexs d'estalvi a Balears provoquen que aquesta Comunitat estigui en una posició "relativament bona" per sortir de la crisi i ha atribuït la restricció de la despesa per part de les famílies al fet que l'actual situació econòmica provoca un "temor" en la població davant de la possibilitat de perdre l 'ocupació.
Alcaide ha indicat que mentre que al 2009, l'estalvi familiar i el de les empreses a Balears es va incrementar en termes absoluts un 61,6 i un 82,6%, respectivament, en relació amb l'any passat, per contra, l'estalvi de les institucions públiques va decréixer un 93,2%, tenint en compte la seva dificultat per restringir la despesa en un moment en el qual han d'atendre a les necessitats socials, i alhora han caigut els ingressos a través de la recaptació d'impostos.
"ELS MALLORQUINS VIUEN MOLT BÉ"
"Tradicionalment, la població de les Balears ha estat estalviadora, de manera que ha mantingut una quota d'estalvi del 30% entre 2000 i 2009, respecte del 20% a nivell estatal", ha subratllat, i alhora ha considerat que això s'ha a causa que els mallorquins "viuen molt bé, perquè hi ha un nivell de renda molt alt i una forma de vida acceptable, amb un clima meravellós, on les despeses són menys importants".
Tot i això, ha precisat que això és així en l'economia balear "autòctona", de manera que ha arribat a dir que "el ciutadà de les Balears que vol treballar, treballa". "Una altra cosa és el comportament de la gent que ve de fora a treballar", ha matisat, i alhora ha ressaltat que l'economia de les illes "necessita del treball de la gent de fora per poder portar el ritme d'activitat que necessita en el sector serveis, sobretot, en l'època de l'estiu".
Finalment, ha apuntat que el fet que Balears sigui una Comunitat insular té també "contrapartides importants", entre les quals ha citat una mobilitat "molt reduïda" i una dependència de serveis, com la sanitat.
