MENORCA, 4 Nov. (EUROPA PRESS) -
Càritas de Menorca va denunciar avui que un 18,7% de la població de l'illa viu sota el llindar de la pobresa i va demanar més donacions tant de "les institucions" com de "els ciutadans que ara mateix puguin" per combatre-la, segons paraules del director d'aquesta institució a l'illa, Joan Mir.
Els responsables de Càritas també van explicar que mentre el context econòmic fa que cada vegada siguin més els que acudeixen sol·licitant ajuda, la institució recapta cada vegada menys fons a través de la seva principal font d'ingressos: les donacions.
En aquest sentit, Miquel Àngel Maria, secretari general de Càritas a Menorca, va destacar que les donacions del primer semestre d'aquest any han baixat "un 62%" respecte al mateix període de l'any passat, de manera que la seva capacitat de maniobra per ajudar a les persones es redueix cada vegada més.
Al problema dels diners cal afegir un altre i és que segons María han detectat que ha augmentat el nombre de persones d'acudeixen "a les oficines per primera vegada", de manera que la demanda d'ajuda també augmenta considerablement.
Per exemple, segons va citar el secretari general de Càritas, en el que portem d'any ja s'han donat més ajudes per alimentació i per habitatge que en tot el 2007.
En aquesta mateixa línia, la sotsdirectora de la institució, Aurora Herraiz, va detallar que "s'ha donat el cas" que ve gent a Càritas que "abans vèiem en oficines i els demanàvem ajuda per col·locar a persones que necessitaven un treball", i ara són elles les que fins i tot "vénen a demanar treball aquí".
"Ens hem dedicat tots aquests anys que la gent vingui, ajudi i es faci voluntària", va prosseguir Herraiz, mentre que ara "desgraciadament anem a ser coneguts perquè va a venir molta gent a demanar, no a donar". "Aquest és el drama", va sentenciar la sotsdirectora.
RECRUDESCÈNCIA DE LA POBRESA
Tot i que els índexs de pobresa de l'arxipèlag no són els més elevats de l'Estat, a Balears la població amb més dificultats econòmiques té un problema afegit respecte a altres zones i és que "aquí el cost de la vida és més elevat", segons va destacar Antònia Florit, coordinadora del voluntariat.
"No és el mateix ser pobre en una comunitat autònoma amb un nivell de renda per càpita sota, que en una comunitat amb un nivell de renda més alt", va continuar Florit. Segons la coordinadora, en el segon cas, el de les Balears, "la pobresa és més aguda".
Florit va matisar que en llocs com "Extremadura, Andalusia i Ceuta", la taxa de pobresa és més nombrosa que a Balears, però tot i això no és tan "aguda" pel menor cost de la vida que existeix.
Alhora, també va criticar que entre els anys 1994 i 2007 va haver una situació de "prosperitat econòmica" continuada que no va servir per "reduir els índexs de pobresa". "En tot aquest temps", va continuar Florit, "Espanya s'ha igualat a la mitjana de la Unió Europea en renda però no en la reducció de la pobresa".
Respecte als grups de població més afectats per la pobresa, Florit va assenyalar que són "la gent gran, els nens, les dones i els immigrants". La reverend Francesc Triay, també present a l'acte, va reclamar un "centre nou" per a Menorca per combatre la pobresa i poder donar així una millor atenció a aquells que la necessitin.
