Un estudi d'Oceana revela la necessitat d'augmentar l'àrea protegida del Parc Nacional de Cabrera

PALMA DE MALLORCA 5 Dic. (EUROPA PRESS) -

Un estudi de fons marins profunds portat a terme per Oceana durant l'estiu del 2007 va subratllar la necessitat que l'àrea protegida del Parc Nacional de Cabrera hauria de ser estesa per cobrir els fons que es troben a l'est de l'illa, ja que són els que mostren major diversitat d'ecosistemes i hàbitats, així com un gran interès biològic i vulnerabilitat.

En roda de premsa, el conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, va explicar que, mitjançant un robot marí submarí operat per control remot i dirigit des d'un catamarà d'investigació, es va trobar una dotzena d'ecosistemes i a prop de 300 espècies identificades en una superfície total de 8.000 hectàrees.

A més, va recordar que quan es va crear el Parc Nacional "es va realitzar un dibuix poligonal" al seu voltant i que, ara, s'han d'adoptar aquests límits "al que hi ha realment al parc", va sostenir.

Per la seva banda, el director executiu d'Oceana Europa, Xavier Pastor, va remarcar la urgència a protegir els hàbitats marins més importants i vulnerables com els boscos de laminàries, maërl i coraligen, així com els hàbitats més essencials i sensibles. En aquest sentit, va assenyalar que aquests fons es troben especialment deteriorats al nord i Est de l'illa, per la pràctica de la pesca d'arrossegament.

Així, el principal problema amb el qual compte l'illa és, segons va detallar el director de la investigació, Ricardo Aguilar, a més del deteriorament de les zones de maërl i de boscos de laminàries, la presència d'escombraries en tots els quadrants estudiats.

D'altra banda, Grimalt va reivindicar la necessitat que la Comunitat obtingui, per part del Govern espanyol, les transferències competencials de Cabrera i va reclamar que aquestes es produeixin "amb els recursos suficients" ja que el fet que l'àrea protegida fos més gran "ha de tenir incidència en el cost de la seva gestió", va apuntar.

Pel que fa a l'impacte que l'ampliació podria tenir en la pesca artesanal, Pastor va manifestar que aquests pescadors han de seguir desenvolupant la seva activitat, "en detriment dels industrials". Tot i això, Grimalt va sostenir que l'ampliació no serà "especialment conflictiva" amb els pescadors ja que a les zones arrasades "no hi ha pesca".

TROBALLA DE RESTES ARQUEOLÒGIQUES

A l'estudi també es van trobar, segons va detallar el director de la investigació, diversos restes arqueològiques, de manera que la troballa va ser comunicat a la Conselleria d'Educació i Cultura, així com les imatges sobre les restes -concretament àmfores- i la seva localització exacta en el fons marí.

Els mostrejos van permetre trobar un gran bosc de laminàries en l'Aquest del Parc, format per un alga endèmica del Mediterrània i protegida per la legislació internacional.

Oceana també recomana que, al costat de l'ampliació de l'àrea protegida, caldria desenvolupar un pla de gestió pesquera per evitar el continu deteriorament dels fons pròxims al Parc i permetre la seva recuperació.

Per a la realització de l'estudi es van seleccionar tres àrees: al Nord, entre la vora del Parc Nacional de Cabrera i la Reserva Marítima de Mitjorn, amb una superfície de 4.000 hectàrees; al Sud, des de l'interior de les aigües del Parc a la vora amb el principi del talús, amb una superfície de 1.750 hectàrees; i finalment, a l'est, fora de les aigües del Parc i al sud-est de Cap Salines, amb una superfície de 2.000 hectàrees.

ESPÈCIES INVASORES I FOCA MEDITERRÀNIA

Pel que fa a les espècies invasores, Aguilar va manifestar que les zones no estan encara molt colonitzades per algues invasores tot i que hi ha dos que han vingut de zones tropicals: l'alga verda 'Caulerpa racemosa', i la vermella 'Lophocladia lallemandi' que pareixen en tots els quadrants de l'estudi.

Així Aguilar va indicar que aquestes dues espècies són les que sembla que tenen més extensió tot i que va lamentar que encara no existeixin estudis per conèixer els efectes que poden tenir exactament en l'ecosistema, a més de l'"impacte visual" que ocasionen.

Preguntat sobre la seva opinió sobre la reintroducció de la foca mediterrània a Cabrera, Pastor va manifestar que existeix un debat entre dos grups de científics i "respectem les dues visions".

En aquest sentit, Grimalt va sostenir que a la Conselleria li "agradaria tirar endavant aquesta reintroducció" tot i que són "conscients" que no es tracta d'un "capritx" d'aquest departament. Així, va recordar que quan va aparèixer aquest exemplar es va pensar que l'illa podria ser un "lloc adequat" per aconseguir la reintroducció de l'espècie.