AMPL.- El Suprem anul·la la sentència contra Tomàs i Rabasco per deficiències i la torna Audiència perquè la corregeixi

El Tribunal Suprem va acordar anul·lar la sentència de l'Audiència Provincial contra l'exalcalde de Llucmajor, Lluc Tomàs, l'exregidor de l'Agrupació Social Independent (ASI) Joaquín Rabasco i l'exsecretària de la formació, María del Amor Aldao, per delictes de malversació i alçaments de béns, a l'apreciar "greus deficiències" en aquesta sentència, per ho acorda la seva devolució al tribunal d'origen perquè corregeixi els errors.

Amb això, l'Alt Tribunal estima els recursos dels tres acusats per vulneració al dret de la tutela efectiva per defectes en la decisió de l'Audiència, pel que s'acorda la seva devolució perquè "sense necessitat de nova vista i pels mateixos magistrats solucioni les esmentades deficiències detectades".

Cap recordar que l'Audiència Provincial va condemnar a Tomàs, en la sentència anul·lada, a tres anys de presó i inahibilitació absoluta per al va desenvolupar del càrrec públic per un període de vuit anys a causa d'un delicte de malversació de cabals públics, el que li va portar a dimitir del seu càrrec.

A més, aquesta sentència va condemnar al seu torn a Rabasco a sis anys de presó per malversació i aixecament de béns mentre que sobre Aldao, defensada per Jaime Campaner, va recaure tres anys de presó pels mateixos tipus penals referits a l'exlíder d'ASI.

El gener de l'aquest any s'ha fet una vista pública en el Suprem en les defenses van sol·licitar l'absolució a l'entendre que la sentència emesa el 30 de setembre del 2008 era "errònia i arbitrària", mentre que la Fiscalia va sol·licitar per part seva un augment de penes per als acusats.

DURA CRÍTICA DEL SUPREM A L'ARTICULACIÓ DE LA SENTÈNCIA

La sentència de la Sala Penal del Suprem "verifica" les "variades patologies" que els recurrents denuncien en la sentència i cita nombrosos paràgrafs en un mínim de 13 pàgines de la sentència inicial per assenyalar que "un simple estudi comparatiu" revela "una greu incongruència" entre el relat fàctic i la motivació que ho sosté.

"En el relat fàctic es descriu una conducta activa essencialment dolosa en relació amb el delicte de malversació pel qual ha estat condemnat Tomàs, mentre que en la motivació el discurs de la sentència situa a l'alcalde en posició de garant, i altres vegades li imputa una conducta imprudent", exposa la sentència del Suprem.

A més, el Suprem aprecia que és "precís coincidir i reconèixer la realitat de la denúncia" de Tomás, que al·legava que la sentència silenciava la prova de descarregada oferta a l'Audiència.

Concretament, la defensa de l'exalcalde feia esment a l'omissió de proves essencials, com els informes de la Intervenció Municipal que contradeien les tesis acusatòries tot i que la sentència conté continues objeccions als citats estudis o diversos testimonis de funcionaris de descarregada.

"El deure de motivació no està complert quan sol es valora la prova de càrrec", afegeix l'Alt Tribunal que aprofundeix en la "fallida" del deure de motivar les conclusions de la sentències condemnatòries.

D'altra banda, el Suprem reflexiona també sobre la denúncia dels tres recurrents en relació que la prova indiciària "no ha rebut estudi i la sistemàtica" exigible, referint-se a la necessitat d'acreditar i motivar els indicis de presumptes conductes delictives.

"SOBREN AFIRMACIONS I FALTEN ACREDITACIONS"

Sobre aquesta qüestió, es critica per part que en la sentència de l'Audiència "abunden expressions acreditatives del convenciment del tribunal en el que es diu, però ometent els ancoratges i suports fàctics que sustenten les conclusions condemnatòries", "Es pot dir que sobren afirmacions i falten acreditacions que les sostinguin", postil·la l'Alt Tribunal.

Sobre els recursos de Rabasco i Aldao en relació amb el delicte d'alçaments de béns, s'aprecia que "res existeix en l'argumentació" de l'Audiència que ho sostingui, "ni menys existeix cap valoració dels contraindicis que va facilitar la defensa", afegeix el Suprem.

EL TRIBUNAL D'ORIGEN HA DE DONAR LA RESPOSTA A LA PETICIÓ DE LA FISCALIA

A continuació, es passa a analitzar el recurs de la Fiscalia i la seva sol·licitud al Tribunal Suprem d'incloure a més en la sentència inicial --ara anul·lada-- els delictes de negociacions prohibides a funcionaris públics, frau a l'administració i prevaricació administrativa.

En aquest sentit, la Sala penal expressa la seva "sorpresa" per la resposta que dóna la sentència del Suprem, que només va condemnar als tres recurrents a un delicte de malversació i a Rabasco i Aldao també per aixecament de béns, les reclamacions del Ministeri Públic, a l'entendre que no s'apliquen els tipus penals de la Fiscalia a l'entendre que "la finalitat de tots és única i no s'aplica el concurs perquè la pena es dispararia".