PALMA DE MALLORCA, 21 Feb. (EUROPA PRESS) -
Vox a Balears ha anunciat aquest dijous que plantejar la derogació de la Llei de Normalització Lingüística de 1986 com a "requisit indispensable" per a qualsevol pacte després de les eleccions autonmiques de maig.
Així ha informat el president de Vox a Balears, Jorge Campos, en una roda de premsa convocada amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, on ha proms que la derogació d'aquesta Llei ser "la primera mesura" que impulsar el seu partit quan tinguin "responsabilitat de govern".
Vox demana derogar la Llei de Normalització Lingüística per considerar-la "origen de totes les desigualtats i conculcació de drets que sofreixen milers de famílies de les Illes". "És la llei responsable de l'actual situació de catalanisme i imposició del catal en l'Administració Pública i tots els centres escolars", ha protestat Campos, que ha insistit que l'objectiu és "recuperar la llibertat lingüística" a les Illes.
La seva intenció, ha indicat Campos, és substituir-la per una Llei d'Ús de les Llengües Oficials, "que garanteixi els drets dels parlants d'ambdues llengües majoritries, balear i espanyol, i permeti la lliure elecció de llengua en totes les etapes educatives".
El plantejament és tramitar aquesta nova norma per via d'urgncia, per la qual cosa entén que "és perfectament factible la seva posada en funcionament en l'mbit escolar" a partir del curs següent.
VOX VOL QUE PP I CS ES POSICIONIN
En la roda de premsa, Campos ha instat els partits amb representació parlamentria, i específicament a PP i Cs, a posicionar-se respecte a aquesta proposta.
El president de Vox a les Illes ha recordat que va ser el PP qui va aprovar la Llei i per aix ha sostingut que la seva credibilitat "deixa molt a desitjar". "Volem saber en quina situació estan ara", ha incidit Campos, que ha censurat els "continus canvis d'opinió" de Cs. Sobre els grups d'esquerra, ha mantingut que aquests prefereixen "polítiques excloents d'immersió en catal".
"A Balears no podem celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna. No hi ha llibertat per escollir l'escolarització dels nens en les seves llengües maternes, ni en espanyol, ni en mallorquí, menorquí o eivissenc, com s'aconsella des de fa 50 anys des d'organismes com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econmics. La falta de llibertat lingüística afecta també a tota l'administració pública", ha denunciat Campos.