AMPL.- Finançament.- UM enviarà postals als diputats de Balears al Congrés sol·licitant un finançament just

PALMA DE MALLORCA 23 Feb. (EUROPA PRESS) -

UM ha iniciat avui una campanya de "conscienciació" sobre la negociació del nou model de finançament autonòmic mitjançant la que enviarà sengles postals als diputats que representen a l'arxipèlag al Congrés per "ajudar a pressionar al Govern espanyol" i que, així, les illes aconsegueixin un finançament mínima de 3.000 euros per habitant a l'any, xifra que representaria un increment del 26 % respecte el model actual.

En roda de premsa, el secretari d'organització d'UM, Josep Melià, va detallar que la població balear també tindrà accés als esmentats postals -que versaran sobre política social, educació, sanitat i ajuda a les empreses- amb l'objectiu que els "negociadors de les Balears", això és, el president del Govern, Francesc Antich, i el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, "tinguin darrere una gran massa social que els inviti a negociar".

Per la seva banda, el portaveu d'Economia del partit, Miquel Àngel Flaquer, ha indicat que la xifra de 200 milions addicionals oferta pel govern Espanyol és "realment escassa" de manera que "queda molt curta", i ha advertit que UM "espera molt més".

Alhora, ha remarcat que el model que desitja la formació nacionalista és que "el que recapti el territori es quedi aquí", mentre que ha criticat que el "germà ric" de les diferents administracions sigui l'Estat. En aquest sentit, ha assenyalat que aquestes "passen penúries" a causa dels quatre impostos estatals: impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), IVA, els impostos especials i els de societats.

En aquest sentit, ha remarcat que "no entendríem" que el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, "no complís les promeses" que ha fet en les seves visites a les illes anunciant que solucionaria l'"espoliació fiscal" que té l'arxipèlag.

D'altra banda, Flaquer ha destacat que "no dubten" de l'"esforç" fet a Madrid per alguns dirigents del PSOE a les illes com Antich o Manera tot i que va lamentar que "els tirs no van per on haurien d'anar". Alhora, va posar èmfasi que si els diputats del PP i del PSOE al Congrés defenssassin els interessos de Balears "no participarien en aquest engany i escoltaríem la seva veu protestant".

Així, pel fet de "no haver-la escoltat" fins ara, l'uemita' ha sostingut que és un fet que demostra que "estan a l'ordre de l'estructura i dels seus caps" ja que són ells els qui haurien d'"aixecar la veu" per denunciar la situació en la qual es troben les illes.

Pel que fa a una possible crisi entre els socis del Govern per la xifra final del finançament, Melià va eludir fer conjectures tot i que va reiterar que l'acceptació o no del nou model es tracta d'una decisió de l'executiu autonòmic i, per tant, dels tres partits que ho conformen.

El partit nacionalista ha assegurat que el nou model de finançament hauria de tenir en compte algunes variables com la població real actual de les illes (1,03 milions d'habitants i no 900.000), la població flotant de turistes de 10 milions a l'any i la qüestió insular que comporta nombrosos desavantatges a Balears, ha apuntat.

El portaveu d'Economia del partit va lamentar que les illes reben un 21 % menys de recursos anuals que la mitjana de regions de l'Estat, mentre que aporta un 14 % del producte interior brut (PIB), dades amb els quals ha assenyalat que "de cada 100 euros que van a Madrid, només tornen 48".

A més, ha subratllat que de 1999 a 2007, Balears va perdre quatre posicions en el rànquing de comunitats autònomes en renda per càpita, mentre que el creixement de població ha estat d'un 30 %, i la mitjana estatal ho va fer en un 14 %. En 2009, a més, l'arxipèlag continua sent la comunitat que rep menys inversions de l'Estat per càpita amb 388 euros per habitant i any.

Flaquer també ha indicat que una de les raons per la qual UM "va pactar amb el PSOE" a l'actual Govern ha estat pel fet que "havia els mateixos colors polítics aquí i a Madrid", alguna cosa que ha considerat que "podria reportar beneficis" a les illes en aquesta negociació.