Entre un 8 i un 12% de les parelles espanyoles necessita suport per arribar a un acord sobre la custòdia dels seus fills
La implicació dels homes en la vida familiar va anar "a pitjor" a conseqüència de la crisi, segons una experta
PALMA DE MALLORCA, 18 Nov. (EUROPA PRESS) -
El director de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM) de les Balears, Antoni Bennàssar, ha considerat que les illes, aprofitant que tenen dret civil propi, haurien de desenvolupar el seu propi Codi de Família, ja que seria "interessant" que el Parlament acollís un debat sobre diferents aspectes com, entre d'altres, la custòdia compartida.
Així, l'arxipèlag podria abordar diversos temes de vital importància després de la separació d'una parella com és el de la custòdia compartida i decidir si seguir l'exemple d'altres autonomies com Catalunya i Aragó, que prioritzen aquest règim front a altres de guarda i custòdia dels nens.
Amb motiu de la celebració del 'III Congrés Estatal sobre la Defensa dels Menors en les Crisis de Parella', Bennàssar ha destacat aquesta qüestió que està "de moda" actualment i ha indicat que aquest règim en la guarda i custòdia implica un "canvi en l'equiparació del paper" dels pares ja que es divideix el temps dels fills d'una forma equitativa.
La custòdia compartida ha estat també el principal assumpte que s'ha abordat en la primera conferència del Congrés 'Drets d'Igualtat dels pares i protecció dels drets dels fills després de la ruptura familiar' en què la doctora en Dret i professora de Sociologia del Dret de la Universitat de Saragossa, Teresa Picontó, ha concretat que el 2008 i 2009 hi ha hagut sobre un 9,7% de custòdies compartides al país.
A més, ha remarcat que la custòdia compartida "no cal perdre" tot i ha destacat que "en alguns casos no és aconsellable". En aquest sentit, ha advocat per no aplicar-la quan hi ha hagut situacions de violència domèstica, d'abusos sexuals o una "molt alta" conflictivitat entre els progenitors.
ENTRE UN 8 I UN 12% DE SEPARACIONS CONFLICTIVES
Picontó ha negat que la vida familiar conclogui després de la ruptura de la parella i ha remarcat que continua "en la coresponsabilitat" que han de tenir tots dos amb els seus fills, pel que ha advocat perquè la transició entre una i una altra etapa es faci de manera "responsable" i, si cal, s'utilitzin els serveis de suport i mediació familiar de l'administració.
En aquest sentit, ha apuntat que entre un 8 i un 12% de les parelles amb fills d'Espanya necessita suport després de la ruptura al no ser possible arribar a un consens, mentre que "la major part dels casos aconsegueixen que la ruptura sigui al més fàcil possible per als fills".
La ponent ha incidit que la presència dels adults ha de ser "continuada" en la vida dels menors i ha indicat que aquesta responsabilitat és conjunta quan es decreta la custòdia compartida. Tot i això, ha manifestat que la relació dels progenitors amb els seus fills no ha de ser únicament vertical, sinó que també ha d'existir un contacte horitzontal entre els dos pares. "Ha d'existir un esforç comú perquè no sigui tan complicat, un mínim d'un respecte", ha indicat.
MAJOR AGILITAT EN LA REVISIÓ DELS ACORDS
Per la seva banda, Bennàssar s'ha referit als convenis reguladors que es consensuen entre l'ex parella en relació amb els menors, i ha advocat perquè existeixi una major agilitat en la seva revisió.
Segons ha explicat, quan es produeix una ruptura sentimental, les dues parts signen el conveni "per sortir de manera ràpida i expressa de la situació" però que, quan passa el temps, als dos o tres anys, "s'adonen" que l'acord signat "no era el millor per a les dues parts".
En aquests casos, "l'agilitació dels processos de revisió de condemna és una necessitat important" ja que el termini que se sol tardar, tot i que depèn del "grau de saturació" dels Jutjats de Família, a Balears és superior a un mes.
MENYS SEPARACIONS PER LA CRISI
D'altra banda, ha subratllat que actualment es produeixen menys divorcis a conseqüència de la crisi econòmica. Concretament, en 2009 hi ha hagut un 10% menys a Espanya, i a Balears s'han produït unes 2.700 separacions, que s'ha fet "una petita disminució". Tot i això, les illes són la tercera Comunitat Autònomes amb major percentatge de divorcis, després de Melilla, Catalunya, Canàries i Astúries.
En un altre ordre de coses, Picontó ha lamentat que siguin les dones els qui més s'encarreguen de la cura dels nens i, malgrat que ha avançat que aquesta situació "va a canviar", ha considerat que la crisi econòmica impedirà de moment l'equiparació entre les tasques i ha dit que "anirà a pitjor".
Tot i això, ha destacat que la "implicació" dels homes en la vida familiar "cada vegada és millor" ja que es produeix un canvi progressiu que "anirà millorant amb el temps".
