Andratx.- Un perit apunta que Hidalgo no va demanar l'informe a Agricultura perquè sabia que l'ampliació era il·legal

PALMA DE MALLORCA, 7 de maig (EUROPA PRESS)

Un dels perits que ha declarat avui com a testimoni en la tercera jornada del primer dels judicis pel cas Andratx, va assegurar a preguntes del fiscal Pedro Horrach, que l'única explicació possible per justificar que no s'hagués demanat un informe a la Conselleria d'Agricultura per a l'ampliació de la nau agrícola de l'ex primer edil, Eugenio Hidalgo, és que aquest sabia que la Conselleria no hauria permès l'obra.

Així ho ha assenyalat avui durant la segona jornada, en què va comparèixer al costat d'altres dos perits, per intentar donar llum sobre les circumstàncies en les quals Hidalgo es va construir un xalet amb permisos d'ampliació d'una nau agrícola en un terreny classificat com Àrea d'Interès Paisatgístic (Arip) del municipi i que s'emmarca en les 67 peces en les quals es divideix el sumari del major cas de corrupció urbanística de les Balears.

Segons va explicar el perit Rafael Balaguer, en el seu informe queda "demostrat" que la llicència d'ampliació no es podria haver autoritzat perquè la parcel·la de l'ex-alcalde tenia 3.900 metres quadrats i el mínim exigit per autoritzar una obra d'aquestes característiques en aquest tipus de sòl és de dues quarterades -uns 14.000 metres quadrats-- "de manera que aquest projecte d'ampliació no té sentit".

Així, l'expert va sostenir que el magatzem de 20 metres quadrats existent en la parcel·la d'Hidalgo "no es podria ampliar res" perquè el terreny no complia els mínims d'extensió i va assenyalar que, en la hipòtesi que es pogués ampliar, només es podria fer en set metres quadrats de l'edificació existent, amb el resultat d'una caseta que mesurés 27 metres quadrats.

El perit va assenyalar que a la Llei de sòl rústic, a l'article 18, es regulen les activitats per a aquest tipus de terra segons l'ús i les activitats que comporta. Així, en l'apartat número dos es diferencien en tres tipus d'actuacions: les que no comporten obra en edificació, les obres en edificacions ja existents i les edificacions de nova planta.

Sobre aquest punt, Balaguer va explicar que, segons la seva opinió, una ampliació d'una nau agrícola no és una obra en una edificació ja existent, sinó una edificació de nova planta. "Per a mi, una obra en una edificació ja existent és la que es porta a terme a l'interior de l'edificació" va mantenir.

Segons la seva opinió, el projecte dissenyat per l'enginyer agrònom Gabriel Cañellas, al no disposar la parcel·la dels 14.206 metres quadrats necessaris podia ser redactat "tot i que no ser executat". "Cañellas va presentar un projecte que en la memòria diu està subjecte a informe d'Agricultura i en ell deixa una porta oberta que l 'organisme competent determini la bondat o no bondat d'aquest projecte" va apuntar.

"Per a mi s'incorre en l'error amb aquest projecte, ja que al no disposar de la parcel·la de 14.000 metres quadrats necessaris, no es podia redactar segons la Legislació vigent. Jo en la meva carrera d'arquitecte mai he fet un projecte per a una parcel·la que no compleixi els mínims exigits per la Llei" va subratllar.

Per la seva banda, un altre dels perits, Jaime Munar, va explicar que mai va assegurar que es pogués prescindir d'un informe de la Conselleria d'Agricultura, tot i que va apuntar la possibilitat que sol s'hagués de demanar en cas d'execució de construccions de nova planta.

"S'HAURIA DE LLANÇAR"

Durant la seva intervenció, Balaguer, va recalcar també que en la inspecció ocular que va realitzar a la caseta al costat dels agents del Seprona, va constatar que la casa tenia "una altura més de la qual es va autoritzar, més edificació de l'autoritzat i dos porxos annexos", pel que va assenyalar que la construcció "no es correspon amb la llicència hipotèticament concedida".

Segons la seva opinió, la construcció que havia al lloc estava destinada a un habitatge. "La llicència és per a un magatzem i no té llicència i això no és autoritzable, s'hauria de llançar" va subratllar.