Un estudi tècnic apunta que aquesta infraestructura hauria de situar-se entre les carreteres Palma-Inca i Palma-Manacor, i a entre 10 i 20 quilòmetres del port
PALMA DE MALLORCA, 14 Ene. (EUROPA PRESS) -
La Cambra de Comerç de Mallorca proposa a les institucions públiques que es realitzi el canvi d'ús d'entre 150.000 i 180.000 metres quadrats --30 i 50 hectàrees-- de sòl rústic a industrial, a fi d'ubicar allà el futur Centre Integrat de Transports a Mallorca (Citma), perquè l'urbanitzable existent "és car" i comprar-lo a preu de mercat impossibilitaria el desenvolupament d'un projecte que es considera necessari per a l'illa.
Així ho va exposar el president de la Comissió de Transports de la institució insular, Bartomeu Bestard, a la presentació que ha fet avui d'aquesta iniciativa, que porta dos anys en gestació, i en què, basant-se en un estudi confeccionat per la consultora Arup, va detallar que la localització d'aquesta infraestructura hauria de situar-se "entre els eixos d'Inca i Manacor, i a entre 10 i 20 quilòmetres del Puerto de Palma", va detallar.
Pel que fa al cost, el tècnic Jacinto Vaello, autor de l'informe, considera que ascendirà a uns 60 milions d'euros, una quantitat que "cap promotor privat voldrà assumir", perquè el Citma tindrà una rendibilitat "molt baixa" una vegada que entri en explotació. I, en aquest sentit, Bestard va avançar que "caldrà" la participació de l'Administració Pública, a la qual des de la Cambra demanen una resposta clara.
Segons el plantejament donat a conèixer avui, una tercera part de la superfície que ocupi el Citma estarà destinada a estacionar i maniobrar camions i tràilers, que actualment "s'aparquen de qualsevol manera", en la via pública o llocs retirats, pel que estan a la mercè de lladres de gasoil o de vàndals, segons va exposar el gerent de la Federació Empresarial Balear de Transport, Salvador Coll, també present a l'acte.
Així, el centre de transport comptarà a més amb entre 80.000 i 100.000 metres quadrats destinats a naus d'emmagatzematge, i, en resposta a una "forta demanda" de les empreses del sector, els restants 100.000 a 110.000 metres quadrats es reservaran per a campes destinades a camions i semiremolcs. I, a més, tindrà una estació de servei adaptada per a vehicles pesats, àrea administrativa, un bar-restaurant i altres dependències complementàries.
En total, la creació d'aquesta gran infraestructura afectarà a uns 1.000 treballadors del sector del transport, que veuran la seva activitat traslladada al Citma, tot i que també es crearan alguns llocs de treball nous entre tots els serveis associats al centre que s'hauran de posar en marxa, en la seva majoria per concessió. Per part seva, la "majoria" de les empreses adquirirà parcel·les logístiques per a la seva activitat, però també es llogaran locals comercials, tallers i oficines.
GESTIÓ PÚBLICA O MIXTA
De moment, la següent fase en el desenvolupament del projecte passa per arribar a acords entre administracions per a la seva participació, la concertació públic-privada, la realització d'un avantprojecte, del disseny jurídic-administratiu, de l'esquema funcional, al que seguirà l'adquisició del terra i la tramitació del planejament. Després d'això, tindrà lloc la constitució de l'entitat promotora del Citma, sempre segons l'estudi d'Arup.
A més, aquest preveu tres models de gestió possibles per al Centre de Transports, la més "idònia" és la creació d'un consorci participat només per administracions públiques; en segon lloc, la creació d'una societat anònima de capital públic, que la consultora considera "vàlida per donar una arrencada públic a l'actuació i facilitar la posterior incorporació de la iniciativa privada"; alguna cosa que, en la tercera via queda més definit perquè aposta per una SA de capital mixt.
Pel que fa al necessitat de requalificar terrenys per ubicar el Centre de Transport, Bartolomé Bestard va voler deixar clar que aquest "no pot" assentar-se sobre sòl industrial "convencional", donat el seu elevat cost --el de les Balears és el més car d'Espanya-- i, d'altra banda, ha matisat que "volem fugir molt de la idea d'especulació", perquè "no estem buscant fer una operació immobiliària per especular", ha subratllat.
POC ATRACTIU COM INVERSIÓ
Precisant el passat, l'estudi presentat avui assenyala que, l'"escassetat de terra i la forta pressió urbanística" que es donen a Mallorca, al costat dels reduïts marges de rendibilitat que operen les empreses de transport, provoquen que el projecte "no resulti atractiu per al seu desenvolupament integral per la iniciativa privada", en el que la Cambra de Comerç va justificar la necessitat que s'involucrin les administracions públiques, de les quals espera resposta.
Cal assenyalar que, segons l'estudi de [Arup], actualment, les empreses de transports de Mallorca se situen, en un 72 % dels casos en una ràdio d'entre 0 i 10 quilòmetres al voltant del Puerto de Palma, mentre que un 21% ho fa entre 10 i 20 quilòmetres de distància. I, del total, un 44% es troben repartides a l'eix Palma-Manacor i un 42% al Palma-Inca.
