El Govern redactarà un nou pla d'emergències per a la Comunitat Autònoma que recollirà formació pels ciutadans

L'actual ja té més d'una dècada i ni tan sols recull la ubicació de la nova seu del servei 112, a la qual es va traslladar l'equip fa més d'un any

PALMA DE MALLORCA, 15 de setembre (EUROPA PRESS)

El Govern balear redactarà pròximament un nou pla d'emergències per la Comunitat Autònoma que recollirà les actuacions que hauran de fer els diferents serveis en casos d'inundació o tempestats, com la que es va abatre sobre Palma el 4 d'octubre del 2007, i en què ressalta, com aspecte més rellevant, la formació als ciutadans sobre el que han de fer davant situacions de catàstrofe imminent.

Així ho va exposar avui la consellera d'Interior, María Ángeles Leciñena, en una trobada amb els mitjans de comunicació mantingut al centre tecnològic de Can Domenge durant la celebració de la jornada 'Meteoalerta 2008', en què es van reunir diversos experts per analitzar i estudiar els fenòmens meteorològics adversos, tant previsibles com imprevisibles, davant els que cap "estar preparats", va remarcar.

Concretament, en la trobada es van oferir sis ponències a càrrec d'especialistes de la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Unitat Militar d'Emergències de l'Exèrcit, Protecció Civil, el servei d'emergències 112 i el Consorci de Compensació d'Assegurances, que van compartir experiències amb l'objectiu de millorar en la seva principal funció, que va resumir en "posar a llevat de la vida de les persones i els seus béns", segons va dir.

Tot i això, tot i la millora dels sistemes de detecció de fenòmens meteorològics adversos --dotats amb un radar específic en Cap Blanco i amb mitjans informàtics avançats--, alguns dels quals es donen a Balears "donen molt poc temps per fer prevenció", com és el cas dels tornados --'cap de fibló'--, la consellera va considerar que la població "ha de saber amb antelació el que ha de fer" davant d'una situació d'alerta.

Segons va precisar Leciñena, aquest coneixement pot salvar vides i, juntament amb la coordinació dels serveis d'emergència que intervenen en aquest tipus de catàstrofes, així com el perfeccionament dels protocols d'actuació, conformarà la columna vertebral del futur Pla Territorial de les Illes Balears (Platerbal), que el mes de maig passat va complir deu anys d'existència i dóna mostres d'obsolescència.

PLA D'EMERGÈNCIES OBSOLET

Com a mostra d'això, la consellera d'Interior va citar que el pla marc vigent ni tan sols recull l'actual ubicació del servei d'emergències 112, que va canviar de seu fa més d'un any, pel que va assenyalar que, "o bé farem una revisió profunda, o realitzarem una nova redacció", ja que, en aquest temps "han canviat tant els nostres criteris com els protocols d'actuació", va raonar.

Així, el nou Platerbal integrarà tots els plans en matèria de Protecció Civil específics, els insulars --per a cada illa-- i recollirà, per primera vegada, la possibilitat que es puguin decretar situacions d'emergència en punts concrets de l'arxipèlag i no en tot el seu territori simultàniament. La pròxima aprovació del pla especial per abocaments d'hidrocarburs constituirà un avançament del programa mestre.

LA IMPORTÀNCIA DE SABER

Sobre la importància de tenir una formació prèvia per actuar en casos d'emergència per fenòmens meteorològics adversos, Leciñena va citar l'exemple d'una família que va poder salvar-se del 'tsunami' que va assolar el sud-est asiàtic el desembre del 2004, perquè la filla petita, de tan sols vuit anys d'edat, havia estat alliçonada sobre aquesta qüestió en el seu col·legi. Això contrasta amb la tradició històrica de transmetre els coneixements en aquesta matèria de pares a fills per via oral.

Així ho va exposar avui, en la seva intervenció, el membre del Departament de Ciències de la Terra de la UIB que va intervenir en 'Meteoalerta 2008', Miquel Grimalt Gelabert, qui va aclarir que "actualment aquesta tasca l'ha de fer l'Administració" i va precisar que la seva tasca ha d'incloure aspectes com determinar on cal construir, ja que en les últimes dècades van proliferar les edificacions en antics cursos de torrents.

INUNDACIONS EN LA HISTÒRIA

Grimalt va indicar que, degut al clima mediterrani, un curs fluvial pot mantenir-se sec o amb poc curs d'aigua durant molts anys, però, al cap de dos o tres dècades, es produeix una forta precipitació que pot comportar fins i tot que es desbordi, amb terribles conseqüències per a la població de la zona, pel que va reclamar que es descarti per sempre cobrir sa Riera, com es va planejar i va descartar fa uns anys, i que es planifiqui l'urbanisme preveient aquest condicionant.

Sobre aquesta qüestió, l'expert de la UIB va recordar algunes catastròfiques inundacions a Mallorca al llarg dels segles, com la que en l'any 1413 va provocar la mort de més de 5.000 persones, "destruint absolutament la ciutat", o la que s'ha produït en 1962, que va fer caure Es Baluard i va envair tot el Passeig Marítim, deixant àmplies zones amb diversos pams d'aigua, com on hi ha actualment l'Hospital de Son Llàtzer.