IB3 acumula un deute bancari de 168 milions que podrà ser pal·liada pel Govern a partir de gener de 2009

PALMA DE MALLORCA, 8 May. (EUROPA PRESS) -

La radiotelevisió autonòmica balear, IB3, acumula a dia d'avui un deute en crèdits bancaris de 168 milions d'euros, segons va apuntar avui el seu director general, Antoni Martorell, qui va assenyalar que les previsions apunten que l'1 de gener de 2009 entrarà en funcionament el contracte programa subscrit amb el Govern i pel qual aquest assumirà el dèficit amb l'objectiu de reduir el grau d'endeutament que arrossega l'Ens públic.

Així ho va informar durant la Comissió No Permanent de Control d'IB3, on va lamentar l'"asfíxia" que provoca aquesta situació sobre la cadena, i va advertir de les dificultats que suposa satisfer els interessos de les entitats financeres creditores, i alhora va subratllar que, sense l'ajuda econòmica de l'Executiu autonòmic, el pagament del deute seria "inassumible" els anys vinents.

Martorell va celebrar així l'"interès" del Govern per establir una via que aporti "estabilitat" a l'actual model financer d'IB3, a través d'aquest contracte programa, les línies bàsiques del qual, segons el director general, són l'assumpció del deute per part de l'executiu, la concreció de la vocació de servei públic de l 'empresa, que cada any l'aportació real del Govern sigui inferior però "doni estabilitat" i que el deute no s'incrementi per sobre de la registrada l'any anterior.

Segons va manifestar, part d'aquest deute correspon a les inversions realitzades per satisfer necessitats imprevistes, mentre que una altra part es va usar per pagar despeses corrents, que deuen assumir-se amb les partides econòmiques pressupostades al començament de cada exercici. També intervé en l'endeutament la gestió portada a terme pel PP en la passada legislatura, que va deixar als nous responsables un dèficit de 138 milions d'euros.

El projecte de contracte programa pretén reduir el grau d'endeutament de l'Ens i les seves societats, que durant els primers anys de funcionament va caldre generar, fins a arribar a un punt en el qual la totalitat del finançament d'IB3 s'assumeixi per les aportacions pressupostàries i els ingressos publicitaris.

D'altra banda, Martorell va fer referència als ingressos publicitaris obtinguts el mes d'abril passat, puntualitzant que IB3 va vendre un 30 % més de publicitat que el mateix mes de l'any anterior, gràcies a espais com els relacionats amb el futbol. En aquest sentit, va expressar que la cadena seguirà apostant per aquest esport ja que "és el millor producte de la televisió, i estem orgulls de haver-lo recuperat després que altres, en el seu moment, ho perdessin".

Alhora, va remarcar que des de l'Ens creuen a la televisió com un instrument de normalització lingüística, pel que va manifestar sentir-se "absolutament orgullós" que els espectadors vegin el futbol en català.

RODRIGO DE SANTOS Y BITEL

D'altra banda, el diputat popular Antoni Serra es va referir a dos programes emesos per IB3 Televisió sobre els casos de l'ex-regidor d'Urbanisme a l'Ajuntament de Palma, Javier Rodrigo de Santos, acusat de malversar fons públics en clubs d'alterni homosexuals, i de Bitel, respecte a la qual cosa va criticar que l 'Ens "se centri en determinades qüestions només per a picar el PP, i resti importància a altres casos".

Sobre aquesta qüestió, Serra va lamentar que per a l'emissió dels dos espais IB3 no comptés amb la participació dels populars en les diferents declaracions que es van introduir en els programes, davant de la qual cosa Martorell va respondre que l'Ens es va posar en contacte amb el PP per demanar la seva presència però "van respondre que no volien intervenir". "La nostra intenció és que totes les opinions estiguessin presents però no entenc per què es queixen, quan no van participar perquè no van voler", va incidir.

"Entenc que no siguin informacions agradables per al PP", va agregar el màxim responsable d'IB3, qui va considerar que altres casos que no han estat emesos per la cadena no han tingut "el mateix impacte" que els anteriors, fent referència al 'cas ajudes' o al de Son Oms, entre d'altres. En aquest sentit, Serra va recriminar que l'actitud "absolutament parcial" de l'Ens i la seva equitat "totalment inexistent", a més de criticar que Martorell "només practiqui parts i quarts".