A Mallorca es van assassinar a 3.000 persones i, avui dia, encara hi ha 400 desapareguts
PALMA DE MALLORCA, 4 Sep. (EUROPA PRESS) -
L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca ha dit avui que confia que el jutge d'Instrucció número 5 de l'audiència nacional, Baltasar Garzón, admeti a tràmit la denúncia que aquesta associació, juntament amb altres quatre, va presentar pels "crims contra la humanitat i desaparicions forçades" que ha portat que el magistrat hagi pres la decisió de sol·licitar a diverses institucions que elaborin llistats i aportin dades sobre els desapareguts durant la Guerra Civil.
En declaracions a Europa Press, la presidenta, Maria Antonia Oliver va destacar que "acullen amb satisfacció" la mesura adoptada per Garzón, ja que la investigació "no és responsabilitat" dels familiars i associacions, sinó que, segons la seva opinió, "pertany a l'Estat".
Així, va considerar que la iniciativa de sol·licitar a institucions com el Valle de los Caídos, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) o el Centre Documental de la Memòria Històrica, entre d'altres, que realitzin llistes sobre els desapareguts "és bona perquè donarà informació als familiars que tenen aquest dret i que, fins ara, no han pogut exercir-lo".
Oliver va revelar que a Mallorca es van assassinar a 3.000 persones de les quals "avui dia encara hi ha 400 desapareguts", quan la població de l'Illa en aquests moments "no superava els 300.000 habitants", de manera que "la xifra és altíssima", va valorar.
Així, la presidenta de l'Associació ha donat suport que els investigadors judicials tinguin accés a la informació que puguin conservar les 22.827 parròquies d'Espanya, ja que "l'Església ha pogut documentar més de 400 casos de religiosos assassinats". "Si ells poden informar sobre els seus casos estaria bé que obrissin els seus arxius", va sentenciar.
Per tot això, Oliver va sol·licitar al jutge Garzón que no hagi "més dilacions indegudes" i la investigació "s'agiliti per qüestió d'humanitat" perquè els fills dels desapareguts "estan vius però són majors" i el "temps va en la nostra contra", va matisar.
Preguntada sobre si els ajuntaments o el Bisbat de Mallorca han rebut alguna petició del jutge instructor del cas per obrir els seus arxius, la presidenta de l'Associació va manifestar "no tenir constància" sobre aquest fet.
