AMPL.-Associació Memòria de Mallorca presenta una queixa davant de CGPJ contra la paralització de l'obertura de fosses

És la primera entitat espanyola a presentar una queixa i anuncia mesures legals per revocar la decisió de l'audiència nacional

PALMA DE MALLORCA, 12 de novembre (EUROPA PRESS)

L'Associació Memòria de Mallorca es va convertir aquest matí en la primera entitat espanyola a presentar una queixa davant del Consell General del Poder Judicial en contra de la decisió del ple de la sala penal de l'audiència nacional de suspendre cautelarment l'obertura de les fosses comunes autoritzades pel magistrat del Jutjat d'Instrucció número 5, Baltasar Garzón.

Després de concentrar-se davant de l'Audiència Provincial de Palma, sota una pancarta en la qual es llegia 'On estan, endavant amb les exhumacions ja', la presidenta de l'Associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, va assenyalar que la seva entitat no pot presentar un recurs contra la decisió de l'audiència nacional, a causa que "encara no s'ha traslladat a les parts la notificació oficial de la suspensió cautelar de l'obertura de fosses, que a Mallorca afectaria a les dues autoritzades a Porreres i Calvià".

Tot i això, va apuntar que quan es conegui el contingut de la notificació i se sàpiga en què s'ha basat l'Audiència per paralitzar l'obertura de les fosses comunes, els advocats de l'Associació Memòria de Mallorca estudiaran les mesures legals per revocar aquesta decisió.

Oliver va apuntar que a la queixa s'ha adjuntat una relació de 1.500 persones assassinades i desaparegudes a Balears i va indicar que en les pròximes setmanes, les 21 Associacions de Memòria Històrica de la resta d'Espanya presentaran també una queixa formal davant del CGPJ, a causa que "no han estat escoltades, ni se'ls ha convocat per prendre una decisió tan dràstica com la que s'ha pres, que afecta tan directament a les víctimes".

Així, va recordar que en tots els processos oberts, com en aquest cas, totes les parts "tenen dret a expressar la seva opinió i a ser escoltades", alguna cosa que, segons va criticar, no ha succeït amb les 22 Associacions de Memòria Històrica que entre el passat 14 de desembre del 2006 i el 6 d'octubre del 2008 van presentar una denúncia davant dels Jutjats de l'audiència nacional pels delictes de detenció il·legal i desaparició forçada com crims de lesa humanitat perpetrats a Espanya entre 1936 i 1939.

Aquestes denúncies van ser derivades al Jutjat Central d'Instrucció número 5, el magistrat del qual, Baltasar Garzón, va incoar diligències prèvies i el passat 16 d'octubre va dictar una Interlocutòria pel qual declarava la competència del Jutjat per a la instrucció de la causa, així com la pràctica de diligències. Tot i això, aquesta Interlocutòria va ser recorregut pel Ministeri Fiscal, davant de la Sala penal de l'audiència nacional, i va sol·licitar la paralització de les diligències acordades per Garzón, entre elles, una sèrie d'exhumacions en diferents parts del territori nacional.

Després, la Sala penal de l'audiència nacional va convocar un ple, pel que va acordar la paralització de totes les proves que s'estiguessin practicant pel jutge Garzón, incloses les exhumacions, el que va ser considerat per l'Associació Memòria de Mallorca com una "prolongació en el temps de la injustícia".

"LES VÍCTIMES SEGUEIXEN PATINT TORTURA"

En aquest sentit, Oliver va assenyalar que els pares, germans, fills i néts dels 1.500 desapareguts a les illes entre 1936 i 1939 segueixen patint "tortura" a l'Estat, perquè les víctimes per desaparició forçades "no són només aquelles que es fan desaparèixer, sinó també els seus familiars i aquest grau d'indefensió i angoixa que pateixen està previst pels tribunals estatals i internacionals com tortura".

"Després de 40 anys d'haver callat, durant 30 anys també se'ns ha exigit que calléssim, primer per estabilitzar la democràcia, després perquè no era el moment i, després, perquè resultava que era massa aviat i ara perquè és massa tard", va lamentar.

Per aquesta raó, va preguntar "quan serà el moment en el qual se'ns repari" i, en aquesta línia, va recordar que fa tres anys, l'Associació Memòria de Mallorca va presentar l'esmentada denuncia, a posta que el camí "anava a ser llarg". Així, va dir que encara "estem a la meitat de camí" i va revelar que dissabte passat, la psicòloga de l'entitat va haver d'atendre a dues filles de desapareguts, després de conèixer la decisió de l'audiència nacional de paralitzar les exhumacions.

Oliver va manifestar que "s'ha fet alguna cosa que no s'havia fet en 30 anys de democràcia, com és paralitzar tot un jutjat de l'audiència nacional i reunir amb caràcter urgent i extraordinari als jutges de la sala penal per prendre aquesta decisió i deixar-nos fora a nosaltres".

LA DECISIÓ "VOREJA AMB EL DELICTE"

Per a la presidenta de l'Associació Memòria de Mallorca, la forma d'actuar de l'audiència nacional "voreja amb el delicte" i va anunciar que demà a les 20.00 hores, s'ha convocat una concentració "pacífica" en la Plaza del Mercat, davant de l'Audiència Provincial de Palma per condemnar i protestar contra aquests fets.

D'altra banda, va remarcar que amb la paralització de les exhumacions, s'està "causant dany" a les víctimes, els seus familiars i a "qualsevol demòcrata o persona que tingui un mínim d'humanitat". "S'ha truncat la confiança en la Justícia Espanyola en un moment en el qual les víctimes i els col·lectius tornaven a confiar en ella", va sentenciar.

Finalment, va avançar que dissabte que ve, se celebrarà una reunió al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona, amb la finalitat d'estudiar les possibles mesures legals que puguin prendre les 22 associacions de memòria històrica existents a Espanya.