AMPL.-El suport d'UM al Govern permet rebutjar l'esmena a la totalitat del PP al projecte de Llei del Sector Públic

PALMA DE MALLORCA 8 Jun. (EUROPA PRESS) -

Els vots favorables d'UM, PSIB i Bloc van permetre avui rebutjar al ple del Parlament l'esmena a la totalitat presentada pel grup popular al projecte de Llei del Sector Públic, per la qual cosa la futura norma, que pretén regular el funcionament de les empreses i organismes públics, seguirà el seu tràmit parlamentari.

El Consell de Govern va aprovar el mes de febrer passat aquesta normativa mitjançant la que es pretén evitar l'aparició de nous casos de corrupció al voltant a les empreses o organismes públics, per a la qual cosa es potenciaran els controls de de cara que es produeixin abusos de poder o desviaments de fons per a interessos privats. Aquest projecte de Llei suposa l'actualització de l'actual legislació autonòmica del sector, que data de 1989.

El diputat popular José Maria Rodríguez, encarregat de presentar l'esmena a la totalitat, ha assenyalat que aquest text, sense les esmenes parcials que ha proposat el PP i UM, seria "un nyap", raó per la qual consideren que deu retornar-se i redactar-se una nova.

Alhora, ha criticat que el Govern hi hagi "ignorat" les recomanacions que el Consell Econòmic i Social (CES) -òrgan consultiu del Govern espanyol- ha fet sobre aquesta norma com, per exemple, que s'eliminin llocs de confiança (el projecte estableix que haurà tres nivells de personal de confiança), que s'inclogui a les agències públiques a l'àmbit de control o la possibilitat de substituir als òrgans de direcció en el cas que es detectin irregularitats.

Alhora, Rodríguez ha apuntat que el projecte de Llei "no aprofundeix en la fiscalització prèvia" dels ens públics, ni estableix "una intervenció pròpia i específica per al sector instrumental".

El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha defensat la necessitat de tirar endavant aquesta llei "bàsica" per a l'organització de l'Administració que "aporta racionalitat, claredat i ordre" en el conjunt dels ens que conformen el sector públic instrumental que, segons la seva opinió, "s'ha caracteritzat per la seva gran complexitat, la seva dispersió, la fragmentació i, sobretot, pel sobredimensionament".

Manera ha dit que el Govern participa directament o indirectament en 180 entitats públiques que manegen el 56% del pressupost consolidat de la comunitat, amb un volum de deute d'uns 1.400 milions d'euros.

El conseller ha explicat el contingut del projecte de Llei, que inclou entre les seves principals característiques el control de la despesa amb sistemes comuns en tots els ens, limitar la desviació de la despesa respecte els pressupostos aprovats, evitar la picaresca en l'aplicació de la Llei de Contractes i fomentar l'eficàcia, eficiència i transparència en la seva gestió.

Altres de les novetats és que imposa l'autorització prèvia del Consell de Govern per a les contractacions superiors al milió d'euros, mentre que, d'altra banda, condiciona l'accés al deute a curt termini que es destini a finançar els desviaments pressupostaris, ha indicat el conseller.

A més, la nova normativa impedirà l'excés de despesa respecte als pressupostos aprovats i el Govern podrà acordar que els sistemes d'informació comptable dels ens s'integrin en el sistema d'informació econòmic financera general de les illes.

Manera ha assegurat que aquest text inclou "canvis radicals que determinen condicions molt robustes per a l'Administració i el sector públic", el qual, ha postil·lat", "té signes inequívocs de descontrol".

El president d'UM, Josep Melià, ha apuntat la "necessitat" i "urgència" que aquesta llei s'aprovi "com més aviat" per al regular el sector públic, el qual va qualificar de "problemàtic". Melià no va negar que potser el projecte sigui millorable, si bé va puntualitzar que que els canvis pertinents poden fer-se mitjançant esmenes parcials per no "frenar" la seva entrada en vigor.

A més, el nacionalista ha afegit que alguns dels arguments del PP eren "pervertint" el debat del sector públic, el qual, ha prosseguit, té com funció "actuar amb més eficiència" i de manera més àgil en alguns sectors. Per aquesta raó, ha sostingut que si s'apliquessin als ens públics els mateix controls que a l'Administració perdrien la seva raó de ser.

El diputat del Bloc Eduard Riudavets ha afirmat sentir-se sorprès al conèixer que el PP ha presentat una esmena a la totalitat i ha considerat que els arguments que han aportat per a això els populars són "excuses". El nacionalista va coincidir amb Melià que per modificar "coses puntuals" es presenten "esmenes parcials i no esmenes a la totalitat".

Així, segons l'opinió de Riudavets, el "missatge" que presenta el PP amb aquesta esmena a la totalitat és "que no ens toquin res, que així com estava ja ens anava bé". En aquest sentit, ha postil·lat que li preocupava que la presentació d'aquesta esmena a la totalitat fora o bé "un acte d 'irresponsabilitat", o bé "voluntat de reincidència".

El parlamentari socialista Antoni Garcías ha dit que tornar aquesta llei al Govern significaria endarrerir la seva entrada en vigor, alguna cosa que per a l'executiu és "de màxima necessitat", ja que no es pot "deixar de banda tot el que ha passat en aquesta legislatura", ha assenyalat referint-se als múltiples casos de corrupció relacionats amb polítics del passat Govern.