SANTANDER/PALMA DE MALLORCA 22 Jun. (EUROPA PRESS) -
Balears és la cinquena Comunitat Autònoma més competitiva en turisme, només superada per Andalusia, Catalunya, Madrid i El País Basc, segons l'informe 'MoniTUR' 2009, elaborat per l'Aliança per a l'Excel·lència Turística (Exceltur) en col·laboració amb Deloitte, que ha estat presentat avui en el marc d'unes jornades dedicades al turisme a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander.
A aquestes cinc comunitats li segueixen Canàries, Comunitat Valenciana, Galícia, Navarra (9a), la Rioja (10a), Castella-la Manxa (11a), Castella i Lleó (12a), Múrcia (13a) i Cantàbria (14a). En canvi, l'última posició és per a Extremadura (17%), i per davant, se situen Astúries i Aragó, en quinzena i setzena posició, respectivament.
El vicepresident d'Exceltur, José Luis Zoreda, ha destacat que aquest estudi és "pioner" a escala mundial, ja que aborda des de 29 àmbits diferents el principal problema dels destins turístics a Espanya, com és el seu posicionament al mercat, amb l'objectiu de "posar en valor" els recursos necessaris que permetin al sector i a l'Administració millorar la seva competitivitat.
Zoreda ha explicat que totes les comunitats presenten aspectes "clars" de millora, sense diferències abismals, ja que la seva posició de lideratge en certs àmbits no impedeix un pitjor classificació en altres aspectes.
En el cas del País Basc, la més competitiva, ha valorat que el seu model ha demostrat ser "molt consistent", amb nivells equilibrats a tots els indicadors, i apostes públiques "potents" que fan que les seves oportunitats d'evolució siguin "magnífiques" amb vista al futur, davant d'altres zones del litoral, com Llevant, que necessiten una "cirurgia regeneracional", acomodades el producte estàndard pel pes dels seus resultats econòmics, però amb assignatures "pendents" i destinacions per "reconvertir".
Zoreda ha reconegut que la posició turística espanyola està "minvant", no tant per la crisi, ni pels efectes de la caiguda del sector immobiliari, sinó per "negar la realitat". "No hem estat conscients que els models tradicionals de la gestió dels nostres productes s'eren quedant absolutament obsolets", ha lamentat.
"Creixem a la meitat del que es creixia altres anys i el sector no ha estat capaç d'autogestionar-se a l'haver viscut immers en la comoditat", ha apuntat, per ressenyar que qui "mana és el client" i en ell cal posar el focus central abordant els condicionants que valora el turista quan arriba a un destí (serveis públics, transport, oci i capacitat de resposta).
Zoreda ha explicat que l'objectiu final d'aquest informe no és obtenir una "foto fixa" sinó identificar les bones pràctiques que ha de posar en marxa el sector turístic i valorar la capacitat de lideratge de les comunitats autònomes i autoritats locals per vertebrar la implicació de tots els actors implicats que intervenen al posicionament dels destins i municipis turístics.
"El sector deu implicar-se més en un redissenyo del model, això no va de mides, sinó de la convergències d'interessos que justifiquin inversions en la mateixa direcció que facin que siguin rendibles i en l'aposta pel capital humà a tots els nivells", ha assegurat, per fer una crida a l'Administració que lideri aquest canvi. "Si ens quedem en el producte estàndard el preu ens va a matar i no podrem competir amb altres països on s'ofereix el mateix o fins i tot millor, però més barat", ha advertit.
Per la seva banda, el director general de Turespaña, Antonio Bernabé, ha assegurat que és el moment del "gran salt" per crear nous models de gestió turística cap a estructures mixtes públic-privades per adaptar-se a un consumidor cada vegada "més exigent".
"El turisme ha de comptar en el conjunt de les decisions de qualsevol Govern (central, autonòmic i local) en una estratègia global i vertical, en què es promogui la innovació per impulsar nous models de negoci que ajudin a superar l'atomització del sector", ha afirmat.
Per la seva banda, el president d'Aldeasa i del Consell Superior de Cambres, Javier Gómez-Navarro, va veure en aquest primer informe de competitivitat turística, un "pas importantíssim" perquè aporta "la forma i els criteris" per millorar l'eficiència en la gestió del sector, on el lideratge de l'Administració pública és "fonamental", com ho és la coordinació i col·laboració entre el sector públic i privat.
CLASSIFICACIÓ PER CATEGORIES
L'informe analitza d'acord amb 66 indicadors set aspectes clau que han de veure amb la competitivitat turística, com ara la visió estratègica i de màrqueting; l'accessibilitat i connectivitat en transport; l'ordenació i els condicionants competitius de l'espai turístic; la diversificació i categorització de productes turístics; la formació i eficiència; la política turística i els resultats econòmics i socials.
Per categories, en el conjunt de les 17 CA en estratègies de màrqueting sobresurten Andalusia, El País Basc i Galícia, mentre que Cantàbria, Extremadura i Aragó tanquen la llista. En accessibilitat i connectivitat, els primers llocs són per a la Comunitat de Madrid, Catalunya i El País Basc, front a La Rioja, Galícia i Extremadura que ocupen les tres últimes posicions.
Pel que fa a ordenació i condicionants competitius de l'espai turístic, la Rioja, El País Basc i Cantàbria treuen les millors notes, davant d'Andalusia, Comunitat Valenciana i Múrcia. Per diversificació i productes turístics, Catalunya, Andalusia i El País Basc, destaquen sobre la resta, mentre que la Rioja, Cantàbria i Extremadura tanquen la llista en aquesta categoria.
En matèria de formació i eficiència en la gestió de recursos humans, El País Basc, Comunitat de Madrid i Catalunya lideren el rànquing. El turisme és una prioritat en les polítiques dels governs de La Rioja, Galícia i Astúries, davant d'altres com Catalunya, Castella i Lleó i Extremadura.
Finalment, i pel que fa al balanç econòmic i social del sector, Canàries, la Comunitat de Madrid, i Andalusia ocupen els primers llocs de la classificació, que tanquen Cantàbria, la Rioja i Astúries.