Balears és la segona comunitat amb una major morositat, amb un 5,4%, un 1,1% per sobre de la mitjana estatal

El nombre d'empreses moroses decreix un 10,5% a les illes i el d'immigrants augmenta un 16,4%

MADRID/PALMA DE MALLORCA, 14 Ago. (EUROPA PRESS) -

Balears és la segona Comunitat Autònoma amb una major morositat entre la seva població, després de situar-se al 5,4%, fet que suposa un 1,1% més que la mitjana estatal (4,3%), de manera que només és superada per Canàries, amb un 7%, segons l'informe elaborat per Asnef-Equifax.

D'altra banda, l'arxipèlag és el tercer territori de tot l'Estat al qual més s'ha reduït el nombre d'empreses que mostren índexs de morositat, amb un -10,5%, respecte a l'any passat, només superada per Castella i Lleó (-13,8%) i Astúries (-22,6%).

D'aquesta manera, Balears se situa com la cinquena comunitat en la qual menys s'ha incrementat el saldo morós declarat sobre les empreses, amb un 90,4%, de manera que només van experimentar un augment menor Andalusia (87,2%), País Basc (71,5%), Múrcia (69,3%) i Astúries (57,7%).

A més, entre les comunitats a les quals ha crescut la morositat entre la població immigrant, Balears és a la que menys s'ha incrementat, amb una pujada del 16,4%. Així, només a Astúries, amb -20,4%, Ceuta, amb -15,4%, i Melilla, amb -1,7%, s'ha reduït la morositat en la població estrangera.

Pel que fa als immigrants afectats en el fitxer, Balears és la comunitat millor situada, amb un increment del 28,6%, de manera que només se situen per sota pel que fa a l'augment les ciutats autònomes de Ceuta (23,6%) i Melilla (16,9%).

En el que es refereix a l'evolució dels espanyols afectats a l'últim any, l'arxipèlag balear és la sisena comunitat amb un menor increment de la morositat, després de registrar un -4,56%, de manera que només van experimentar una situació millor els territoris del País Basc (-4,5%), Extremadura (-5%), Cantàbria (-5,8%), Galícia (-12,2%) i Astúries (-18,4%).

Pel que fa al saldo morós declarat sobre els espanyols residents en les Comunitats Autònomes durant l'últim any, Balears ha estat el cinquè territori amb una més gran caiguda de la morositat, amb un -13,2%, de manera que només han registrat una major reducció Galícia (-18,5%), Melilla (-22,6%), Múrcia (-24,2%), Ceuta (-26,4%) i Astúries (-36,5%).

DADES NACIONALS

A nivell nacional, la morositat dels espanyols s'ha reduït un 1,26% el juliol en taxa interanual i ha caigut un 3,89% en el cas de les empreses, dades que contrasten amb el repunt del 42,52% de la mora entre els estrangers.

La reducció de nombre d'espanyols afectats és major respecte al volum de contractes en mora, ja que va superar el 13,74%, mentre que el saldo morós es va incrementar més del 7,12%. Segons Equifax, "mentre cada dia són menys els espanyols en situació de morositat, i menys les operacions impagades, el saldo en mora dels quals estan inclosos en el fitxer s'incrementa per l'acumulació de rebuts impagats".

Malgrat aquesta lleugera millora, el deute impagada per contractes a entitats financeres i grans companyies per llars i empreses inscrits a la llista de morosos es va incrementar un 158% el juliol, fins a 41.775 milions d'euros, mentre que el nombre d'operacions moroses declarades va arribar a les 6.631.233 després d'incrementar-se un 49%.

L'informe indica a més que la morositat "seguirà creixent en els pròxims mesos, tot i que les últimes dades indiquen que possiblement aquest creixement serà més suau que en mesos passats".

En el cas de les empreses, malgrat la reducció de les inscrites en les llistes, el nombre de contractes en mora i saldo reclamat van augmentar un 6,36% i un 134,27%, respectivament. En paral·lel, la morositat segueix creixent entre la població immigrant, a causa que els espanyols troben més facilitats per a refinançar deutes.

A més, segons l'informe, la prudència de les famílies espanyoles ara mateix d'incertesa, unit a la baixa concessió d'operacions de finançament, ha ajudat a reduir el sobreendeutament de nous ciutadans, de manera que l'evolució negativa experimentada en els 12 últims mesos està concentrada en gran mesura a l'empitjorament de la situació dels titulars inclosos en el fitxer temps enrere.