Una de cada deu consultes d'Atenció Primària és per depressió major discapacitant

SEGONS ESTUDI AMB MÉS DE 5.000 PACIENTS

MADRID, 14 Oct. (EUROPA PRESS) -

Un estudi espanyol amb més de 5.000 pacients revela que el 13 % dels adults que acudeixen a un centre de salut té una depressió més gran que causa discapacitat, segons els resultats presentats a l'últim congrés de WONCA Europa que s'ha celebrada a Màlaga.

Segons la Classificació Internacional de Malalties (CIE-10), la prevalença de depressió ascendia a un 27 % tot i que, segons aquest últim estudi, en què han participat un total de 5.442 pacients i 41 centres d'Atenció primària de sis comunitats autònomes (Andalusia, Madrid, Aragó, la Rioja, Canàries i Balears), més de la meitat d'afectats té una depressió més gran.

Per a la doctora Berta Moreno-Küstner, principal autora de l'estudi, l'estudi "posa en relleu que el nombre de casos va a més fins al punt que la pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) ha calculat que en deu anys la depressió serà la segona causa de discapacitat en el món".

A més, aquests pacients identificats a l'estudi reconeixien que la depressió anava acompanyada d'una malaltia, minusvalidesa o malaltia durant un llarg període de temps, i el mateix percentatge estava prenent alguna medicació per a l'ansietat, la depressió o l'estrès.

Als sis i als 12 mesos, l'estudi va aconseguir identificar 14 factors predictors de risc per tenir depressió, des de l'edat (a menor edat), sexe (dona), interacció edat i sexe, nivell acadèmic (a menor nivell), viure només o insatisfacció amb la convivència a casa, percepció de falta de seguretat a l'entrar i sortir de casa.

Alhora, també és un factor de risc la percepció de salut dolenta física i mental, insatisfacció amb el treball no remunerat, percepció de problemes greus en persones molt pròximes, prendre medicació per a l'ansietat, depressió o estrès, maltractament físic en la infància, estat d'ànim sota al llarg de la vida i percepció de sentir-se discriminat.

Per als autors de l'estudi, la principal conclusió que es deriva de les dades presentats a Màlaga és que per determinar la prevalença de la depressió a l'àmbit de l'atenció primària és més útil utilitzar una classificació coneguda com a DSM-IV, que permet avaluar si els símptomes depressius interfereixen en les activitats de la vida quotidiana del pacient, per poder determinar el necessitat de tractament.