PALMA DE MALLORCA, 27 Jul. (EUROPA PRESS) -
Convergència pels Illes ha considerat "inconstitucional" i una "clara involució" dels avenços aconseguits durant els últims 30 anys el fet que el Govern hagi iniciat els tràmits perquè el català deixi de ser un requisit a l'hora d'accedir a la funció pública i, per aquesta raó, ha exigit a l'executiu que retiri "de manera immediata" la tramitació d'aquesta modificació legal.
En un comunicat, el partit liderat per Josep Melià ha subratllat que aquesta situació "xoca frontalment" amb alguns preceptes recollits a l'Estatut. En aquest sentit, ha recordat que el seu article 4.3 determina que les institucions de les illes han de garantir l'ús normal i oficial dels dos idiomes, així com adoptar les mesures necessàries per assegurar el seu coneixement i crear les condicions que permetin arribar a una igualtat plena pel que fa als drets dels ciutadans.
A més, a l'article 14 recull que els balears tenen dret a dirigir-se a l'administració autonòmica en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada. Així, Cxi considera evident que si no existeix el deure de coneixement de les dues llengües oficials per part dels funcionaris i el personal laboral "és impossible garantir" aquests mandats estatutaris.
D'altra banda, el partit ha titllat de "pura demagògia" l'actitud del Govern ja que "el verdader bilingüisme", segons aquesta formació, és establir les condicions perquè es coneguin i es puguin usar aquestes dues llengües sense "generar conflictes o discriminar" a l'idioma "feble".
A més, ha reiterat que aquesta mesura de l'executiu liderat per José Ramón Bauzá suposa "desfer" bona part del "camí cap a la normalitat" i de l'equiparació de les dues llengües fet per la societat i les institucions balears fins ara, tasca que han portat a terme en gran part dirigents populars, afegeixen.
Per tots aquests motius, Cxi no només ha demanat la retirada immediata de la tramitació de la modificació legal, sinó que, a més, ha reclamat a l'executiu balear un canvi d'actitud perquè se centrin en la lluita contra la crisi econòmica i no en "crear enfrontaments lingüístics que a més impossibiliten als ciutadans exercir els seus drets", conclouen.
