Cabrer es desvincula de les negociacions del PTM i afirma que el seu departament va emetre un informe sobre el "caràcter irregular o anòmal de les ART"
PALMA DE MALLORCA, 13 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'eurodiputada del PP i exvicepresidenta del Govern, Rosa Estaràs, ha subratllat avui en qualitat de testimoni davant del jutge que la reunió a la qual va assistir el novembre del 2003 entre membres del PP i UM, i a la qual segons ha dit va acudir en nom del llavors president del Govern balear, Jaume Matas, anava dirigida que els Ajuntaments governats per les dues formacions polítiques "no posessin obstacles" al desenvolupament del Pla Territorial de Mallorca (PTM).
Així ho va posar de manifest en una compareixença de quinze minuts davant del titular del jutjat d'Instrucció número 6, Miquel Florit, el fiscal Juan Carrau i diversos advocats personats en el cas que investiga la presumpta trama de corrupció ordida entorn del PTM i que, a través de la figura de les ART -que permetien emprendre requalificacions de determinats terrenys, revalorant el seu valor, amb el pretext de preservar altres zones de Mallorca- hauria generat 'pelotazos' (plusvàlues) per valor d'uns 300 milions d'euros.
Segons va incidir, la reunió, que va tenir lloc al Parlament, s'ha fet per parlar del pacte de governabilitat que havia estat rubricat entre PP i UM a les eleccions autonòmiques i municipals d'aquest any, i en ell es va abordar de manera "general" la negociació del PTM. Tot i això, ha recordat sobre aquesta qüestió que "no es va entrar en detalls" com tampoc es va parlar de cap ART en concret "ni es va esmentar cap amb caràcter específic".
Després de ser inquirida pel fiscal Juan Carrau sobre el contingut de la reunió, la testimoni ha afirmat que es va establir que el Pla era competència del Consell de Mallorca (governat per UM), institució que faria la proposta, i es va determinar que els Ajuntaments del PP "intentarien posar les menors pegues possibles", tal com va revelar. En aquest context, el PP va encarregar al seu llavors conseller de Medi Ambient, Jaume Font, que coordinés els Ajuntaments populars, ha afegit Estaràs, qui ha assenyalat que en aquell acte no es va lliurar cap esborrany del PTM al Govern.
Fonts jurídiques han assenyalat a més a Europa Press que Estaràs ha afirmat haver participat a la reunió en nom de Matas. Es dóna la circumstància que ja ahir l'exvicepresident del Consell, Miquel Nadal, qui també va deposar com a testimoni, ha manifestat que en el seu cas ha rebut de la llavors presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, l'encàrrec de convocar a una reunió a membres de PP i UM de Govern i Consell, reunió que segons les investigacions va servir per perfilar aspectes decisius del PTM.
És més, ha recordat en aquest context que Matas i Munar "menjaven junts cada 15 dies", insinuant que en aquestes trobades poguessin abordar-se qüestions relacionades amb el Pla i els dos dirigents estiguessin darrere de les negociacions.
En la seva breu declaració, l'exvicepresidenta va recalcar que ha estat una reunió "amb caràcter general" després de la qual no va assistir a posteriors reunions d'aquest tipus. Cap recordar que el maig del 2008 l'expresidenta del PP balear va negar haver participat en reunions en les quals s'haguessin decidit aspectes rellevants de la norma urbanística. Unes declaracions que llavors va efectuar després que el testimoni Josep Antoni Giménez li involucrés en la reunió celebrada en la Cambra autonòmica.
A la seva sortida dels jutjats, Estaràs va eludir fer declaracions als mitjans, a l'asseverar que devia apressar-se per agafar un avió. Després de la compareixença d'Estaràs també van declarar com a testimonis la diputada autonòmica del PP i exconsellera d'Obres Públiques, Mabel Cabrer, i l'exsecretari tècnic del Consell de Mallorca, Miquel Ramis.
CABRER ES DESVINCULA DE LES NEGOCIACIONS
Per la seva banda, Cabrer es va desvincular de les negociacions portades a terme de de cara a l'aprovació de la norma urbanística, i va negar haver assistit a la reunió celebrada al Parlament, en contra d'allò manifestat ahir davant del magistrat per Massot, l'exvicepresident insular Miquel Nadal i l'exdirector d'Urbanisme Miquel Àngel Grimalt. En aquest sentit, ha apuntat que en funció del seu càrrec sabia que s'estava gestant el PTM i que d'això l'encarregat era el Consell.
Sí ha recordat que una vegada aprovat el text el seu departament, en concret Massot, va emetre un informe que posava de manifest el "caràcter irregular o anòmal de les ART directes a falta de justificació", i en què s'esmentava la necessitat de redactar un decret a fi de regular aquestes àrees, malgrat que "no es va arribar a materialitzar res en concret".
La parlamentària, a preguntes dels advocats, no ha recordat haver participat en cap reunió sobre aquestes figures urbanístiques, i ha apuntat finalment que en el pacte de governabilitat la competència d'Urbanisme era d'UM, de manera que no li consta que es reservés la competència del PTM al PP.
A la seva sortida de la sala de vistes, després d'aproximadament una hora de declaració, Cabrer ha afirmat davant dels mitjans congregats que mai ha mantingut "cap tipus de relació amb promotors ni ajuntaments", ja que la tramitació del PTM "no era una àrea del Govern, com tampoc les ART".
Sí ha apuntat a l'exconseller de Medi Ambient i actual portaveu insular del PP, Jaume Font, i a l'exvicepresidenta del Govern, Rosa Estaràs, com els interlocutors de la formació popular que assistien a les reunions mantingudes amb UM en virtut del pacte de governabilitat rubricat en 2003 entre les dues formacions.
L'EXCONSELLERA NEGA "IRREGULARITATS"
Al mateix temps, preguntada per la presumpta trama de corrupció ordida amb l'aprovació del PTM a través de les ART, que van generar 'pelotazos' urbanístics per valor de 297 milions d'euros al revaloritzar-se els terrenys inclosos en aquestes àrees, Cabrer ha assegurat "no tenir constància de cap irregularitat".
En concret, el jutge investiga si van poder delictes de tràfic d'influències, informació privilegiada i prevaricació per part del passat equip de govern del Consell, dirigit per UM amb el suport del PP, mitjançant la filtració d'informació privilegiada per beneficiar a importants promotors de l'illa mitjançant la requalificació de terrenys de la seva propietat prèviament acordats en les reunions que haurien mantingut PP i UM.
