Grosske afirma que l'Ajuntament està "molt desitjós" d'aprendre de ciutats en què hi ha hagut reallotjaments socials

PALMA DE MALLORCA 5 Sep. (EUROPA PRESS) -

El tinent d'alcalde de Participació Ciutadana, Serveis Socials i Cultura, Eberhard Grosske, ha assegurat avui que tant l'Ajuntament, com el Govern i totes les institucions estan "molt desitjosos" d'aprendre d'altres ciutats espanyoles en les quals s'han portat a terme reallotjaments socials "molt més impactants" que el que es vol fer en el poblat gitano de Son Banya.

En declaracions als mitjans, en una pausa de la taula rodona-col·loqui que han mantingut en un hotel de la capital balear sobre reallotjo, de la mà de l'Institut de reallotjament i inserció laboral de Madrid, Grosske va afirmar que amb l'experiència de "comunitats com Madrid", i amb "bona voluntat de fer les coses bé", el reallotjo es portarà a terme de manera "de molt èxit".

Per la seva banda, el coordinador de l'Institut de Reallotjament i Inserció Social de Madrid (IRIS), Pedro Navarrete, va assegurar que els passos que està seguint el consistori, pel que fa al reallotjo del poblat palmesà de Son Banya, són "els correctes", ja que "segons la nostra experiència", el millor és parlar amb les famílies, i donar-los suport social durant tot el procés.

Sobre aquesta qüestió, Grosske va recordar que, segons la seva opinió, existeixen dos factors clau que garantiran l'èxit d'aquesta operació. Així el primer d'ells correspon a l'acompanyament de les famílies, i la seguretat que aquestes mantenen un comportament normalitzat "a cada moment".

Sobre el segon dels factors, Grosske va destacar que la dispersió és "importantíssima", ja que no es pot traslladar a totes les famílies al mateix nucli urbà de la capital, sinó que s'ha de fer de manera diferenciada.

Preguntat sobre quan s'iniciarien els primers reallotjaments familiars del poblat cap a altres punts de la capital balear, el tinent d'alcalde va apuntar que "el prioritari" és el treball social amb les diferents famílies.

Sobre aquesta qüestió, va apuntar que el període aproximat per treure a una família de Son Banya, pot arribar a tardar fins a set setmanes, depenent de la participació d'aquests nuclis familiars.

Alhora, va argüir sobre la importància que aquest procés es realitzi "sense presses", ja que d'aquesta manera es garantirà que l'operació es converteixi en un èxit sense precedents, però va deixar caure que es podrien començar a reallotjar a alguns nuclis familiars "aquest mes".

Pel que fa a les reaccions dels 'futurs' veïns de les famílies reallotjades, Grosske ha donat suport a les declaracions de Navarrete en les que va explicar que és "molt important" parlar amb els veïns i explicar-los "pas a pas", i de manera "molt clara", en què consistirà aquest procés, i que es tracta d'un reallotjament "controlat" a cada moment.

IRIS, DEU ANYS AJUDANT A LA SOCIETAT

Segons va apuntar Navarrete en les seves declaracions als mitjans, l'Institut de Reallotjament i Inserció Social de Madrid (IRIS), ha realitzat a prop de 2.000 reallotjaments, en els deu anys de vida a la Comunitat de Madrid.

Sobre una relació entre el cas del poblat de Son Banya, a Palma, i el de la Canyada Real, a Madrid, va informar que es tracta de "conceptes diferents" ja que "no era un procés de reallotjo", sinó que l'Ajuntament va decidir enderrocar uns habitatges que eren il·legals.